Israelians jueus, la urgència del segon passaport

Des del 7 d'octubre del 2023, quan Hamàs va matar 1.200 israelians al sud d'Israel, més de 29.000 jueus d'arreu del món, especialment dels EUA i França, han emigrat a Israel per viure a l'estat sionista de manera permanent. Una xifra considerable, però sensiblement per sota del nombre d'immigrants que Israel rebia durant un any normal.

És una xifra impressionant si tenim en compte les peculiars circumstàncies de l'últim any. Segons l'Agència Jueva, la causa que ha impulsat aquests jueus occidentals a emigrar ha estat, per sobre de tot, l'"ideal sionista". Ara aquesta gent haurà d'encetar una nova vida en un país que va marcar-se l'objectiu primordial de ser refugi per als jueus que pateixen l'antisemitisme, però que no va saber evitar l'atac sorpresa del 7 d'octubre.

Les organitzacions jueves han registrat un increment de les accions antisemites a Occident, en particular després del 7 d'octubre i la guerra d'onze mesos a la franja de Gaza, que ha causat la mort de més de 40.000 palestins.

El sentiment de seguretat personal que Israel oferia als jueus ha rebut un cop terrible des de l'octubre. Molts israelians han abandonat el país i no està clar si és una deserció momentània o permanent. Segons dades publicades als mitjans hebreus, en els primers mesos després del 7 d'octubre, al voltant de 550.000 israelians jueus van marxar a l'estranger, en un país de 9 milions d'habitants.

En cap lloc del món hi ha un sentiment identitari tan gran com a Israel. És el resultat de la dinàmica que mou el país, una dinàmica que envolta els ciutadans des del moment del seu naixement, i que durarà fins a la seva mort, un sentiment que impregna tots els aspectes de la vida dels jueus israelians.

Incertesa entre la diàspora

A la diàspora són moments de gran incertesa, no només pel que pot passar políticament parlant, sinó també perquè hi ha un creixent notable de l'antisemitisme, en gran part suscitat per la guerra de Gaza. A més a més, un nombre significatiu de jueus s'estan assimilant a les societats occidentals on viuen, especialment als Estats Units, una qüestió que és anatema per als sionistes.

Cal insistir que als països on hi ha un gran nombre de jueus, com els Estats Units o França, s'han incrementat els incidents antisemites. I el mateix està passant a Alemanya, un destí estimat pels joves israelians que volen viure fora del seu país de naixement. No hem d'oblidar que en aquests tres països, els EUA, França i Alemanya, hi ha un creixement important de l'extrema dreta en les eleccions, un creixement que encara no s'ha traduït en poder polític, però que potser no trigarà a fer-ho.

El futur és preocupant i no només en aquestes tres potències. El panorama general a Occident mostra una tendència política cap a l'extrema dreta. Històricament, la dreta i l'extrema dreta han estat les ideologies més antisemites, però curiosament en aquests moments són ideologies que mantenen una bona relació amb el sionisme de la dreta israeliana, potser perquè totes dues interpreten que el seu enemic comú és l'islam.

En qualsevol cas, com si endevinessin una tragèdia pròxima, i malgrat el creixement de l'antisemitisme a l'estranger, en els últims anys un gran nombre d'israelians jueus s'han tret un segon passaport, europeu o americà, una circumstància que és nova, i que antigament era tabú per a la població jueva d'Israel.