Israel tria Esfahan, un blanc secundari del programa nuclear iranià
Tel-Aviv evita les instal·lacions més importants del programa nuclear iranià
BarcelonaLa ciutat d'Esfahan, al centre de l'Iran, acull una base aèria, diverses instal·lacions militars, fàbriques de drons i altres armes i també instal·lacions nuclears d'enriquiment d'urani. Segons han anunciat aquest divendres al matí els mitjans oficials del règim dels aiatol·làs, s'han produït tres explosions a prop de Qahjaverestan, a l'aeroport de la ciutat i a la base militar de Shekari, que s'haurien produït amb tres drons. Tot apunta que Israel ha optat per continuar l'escalada amb l'Iran amb un atac limitat, per no tancar la crisi ni desencadenar una confrontació directa. Teheran i Tel-Aviv continuen jugant amb foc, amb el rerefons de l'ofensiva militar israeliana contra la franja de Gaza, que ha provocat un desastre humanitari.
Aquesta base, coneguda com la 8a Base Aèria Tàctica, és precisament on opera la flota de Tomcats F-14, els caces de fabricació estatunidenca que el règim del xa de l'Iran, aliat de Washington, va comprar abans de la revolució de 1979 que el va derrocar i va donar lloc a la República Islàmica.
Pel que fa a les instal·lacions nuclears, al sud-est d'Esfahan hi ha una planta de transformació d'urani, menys coneguda que la central d'enriquiment de Natanz. Segons han dit les autoritats iranianes i ha confirmat l'ONU, no hi ha hagut danys en cap de les instal·lacions nuclears. L'agència semioficial Tasnim ha mostrat un vídeo des de la planta on asseguren que els trets que s'han sentit a quarts de cinc de la matinada eren de les defenses antiaèries i que no hi ha hagut cap impacte.
Israel i el programa nuclear iranià
Normalment Israel no reivindica els atacs contra les instal·lacions militars iranianes, però el patró sol ser sempre el mateix. Igual que els assassinats de científics relacionats amb el programa nuclear a mans d'escamots secrets.
En aquest cas, Tel-Aviv ha evitat atacar directament les instal·lacions nuclears iranianes, però ha triat un lloc molt proper per enviar el senyal que tindria capacitat de fer-ho. Seria molt arriscat per a Israel aventurar-se a un atac directe que deixi civils morts o un dany significatiu a les instal·lacions nuclears iranianes, que són d'ús civil, segons acredita l'ONU. Els Estats Units ja han dit públicament que no donarien suport a una acció d'aquestes característiques.
"Cal tenir en compte que la Guàrdia Revolucionària iraniana –el cos d'elit de l'exèrcit– gairebé ha fet un cop d'estat i ha agafat el control polític del país", explica a l'ARA la politòloga i opositora iraniana Nazanin Armanian. Ho demostra el fet que després de l'atac a Israel en resposta al bombardeig del seu consolat a Damasc, Teheran va voler donar explicacions als Estats Units. Com que l'Iran i els Estats Units no mantenen relacions diplomàtiques, les converses es produeixen a través de l'ambaixada de Suïssa. Però en lloc d'enviar el ministre d'Exteriors, l'ambaixadora suïssa es va haver de reunir amb els responsables de la Guàrdia Revolucionària.
Israel considera el programa nuclear iranià la primera amenaça a la seva existència, o almenys això declaren el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i els alts responsables militars cada cop que poden davant l'audiència internacional. I l'Iran fa temps que treballa per defensar les seves instal·lacions: a Natanz les imatges per satèl·lit mostren la construcció de plantes d'enriquiment soterrades a una profunditat de 100 metres, que seria suficient fins i tot davant les bombes antibúnquer de fabricació estatunidenca.
Aquesta és la principal planta, mentre que la d'Esfahan, que es va construir el 1999, consta de tres petits reactors de fabricació xinesa i d'instal·lacions auxiliars per al programa nuclear civil iranià, com l'abastiment de combustible. Ja va ser objecte d'un atac el novembre de 2011.
A la ciutat també hi ha una fàbrica de drons i míssils, que ja va ser atacada l'any passat. Els drons iranians han guanyat rellevància en els últims anys, no només al Pròxim Orient (als cels de l'Iraq, Síria o el mar Roig), sinó també perquè Rússia els utilitza a la guerra d'Ucraïna, com una arma barata i que llançada massivament en eixams, desborda les defenses antiaèries ucraïneses, mentre que Ucraïna, al seu torn, es defensa amb drons de fabricació turca.
Teheran continua mantenint que no busca tenir bombes atòmiques, sinó que l'objectiu del seu programa és només la producció d'energia per a usos civils. Però des que el 2018 Donald Trump va retirar unilateralment el suport a l'acord nuclear signat tres anys abans amb l'Iran i la UE, Teheran ha accelerat l'enriquiment d'urani. L'Organització Internacional de l'Energia Atòmica, que té accés a inspeccionar les instal·lacions nuclears iranianes, asseguren que el ritme d'enriquiment s'ha reduït i que tot i que el país persa té el material necessari per fabricar bombes atòmiques, no ho està fent.