Israel torna a atacar els Cascos Blaus enmig d'una intensificació dels combats al Líban

LondresLa guerra al Pròxim Orient continua escalant en tots els fronts: Gaza, el Líban i l'Iran. A darrera hora d'aquest dimecres s'ha conegut un nou atac de forces israelianes contra la missió de pacificació de Nacions Unides. El cinquè en una setmana. Els fets han tingut lloc aquest matí en una posició prop de Kafer Kela, un poble del sud del Líban. Un tanc israelià ha disparat contra la seva torre de vigilància. Les dues càmeres han sigut destruïdes i la torre ha resultat danyada en el que anomenen "foc directe i aparentment deliberat sobre la posició".

Diumenge passat, els Cascos Blaus també van informar que dos tancs israelians van destruir la porta principal d'un lloc a Ramyah i "van entrar per la força a la posició". L'incident té lloc poc després que dilluns el cap de la missió rebutgés la crida del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, perquè UNIFIL es retiri de les "zones de combat". L'atac d'aquest dimecres no ha provocat ferits, però suposa la reiteració de les accions desafiants de Tel-Aviv contra les Nacions Unides i els crits d'alerta de la comunitat internacional.

D'altra banda, la dimensió de la resposta d'Israel a l'atac de l'Iran sobre el seu territori del passat 1 d'octubre estaria "a punt" i podria tenir lloc els dies vinents. En qualsevol cas, sempre abans del 5 de novembre, data de les eleccions presidencials als Estats Units, segons informacions que difonia aquest dimecres la CNN. La cadena citava una "font familiaritzada amb l'assumpte". I ha afegit que alts càrrecs de l'administració Biden "esperen" que Israel ataqui abans de finals d'aquest mes. I si bé la mateixa font referida per la CNN creu que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, "sembla molt sensible" a qualsevol possible impacte de la represàlia contra l'Iran en el procés electoral dels Estats Units, no pas per això sembla que hagi de tenir cap intenció de contenir-se o d'allargar l'espera.

En aquest sentit, com si des de Teheran es donés per fet que Tel-Aviv s'afanya ja a llançar el seu cop, la diplomàcia dels aiatol·làs ha intentat en els darrers dies i hores nous contactes per evitar el que sembla del tot inevitable. La setmana passada, el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va visitar el Líban, Síria, l'Aràbia Saudita, Qatar, l'Iraq i Oman per transmetre missatge de duresa i, alhora, d'una certa cautela. I aquest dimecres, el cap d'Afers Estrangers ha arribat a Jordània abans de viatjar a Egipte i Turquia amb el mateix objectiu.

Abans, però, Araghchi va advertir dimarts a la nit el cap de les Nacions Unides, António Guterres, que Teheran no dubtarà a respondre si Netanyahu finalment dona l'ordre d'atacar el seu país. "Mentre l'Iran fa tots els esforços possibles per protegir la pau i la seguretat de la regió, estem plenament preparats per a una resposta decisiva i lamentable davant de qualsevol aventura" d'Israel, li va comunicar Araghchi durant una trucada telefònica, segons la informació difosa per l'oficina diplomàtica iraniana feta pública aquest dimecres.

L'amenaça del responsable d'Exteriors de la república islàmica coincideix, en el to, amb la del ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, que la setmana passada va prometre que la mesura de la represàlia del seu país contra Teheran seria "mortal, precisa i sorprenent". El mateix ha reiterat Benjamin Netanyahu des de fa dues setmanes.

Quin és l'escenari que s'obriria a continuació? És impossible de predir, però la gravetat d'una situació ja extremadament greu estaria en funció de la magnitud de l'atac hebreu sobre l'Iran. En aquest sentit, The Washington Post i altres mitjans estatunidencs han informat aquesta setmana que el primer ministre israelià hauria garantit a Joe Biden, durant la conversa telefònica que van mantenir la setmana passada, que no atacarien ni la infraestructura nuclear ni les instal·lacions petrolieres. Així, Tel-Aviv limitaria l'abast de la seva resposta a instal·lacions militars. Sigui quina sigui finalment, els moviments militars i diplomàtics al Pròxim Orient, a Europa i als Estats Units fan pensar en un compte enrere lent, però implacable.

La inoperància i impotència de les Nacions Unides ha quedat de manifest una vegada més durant la reunió del Consell de Seguretat, que aquesta tarda de dimecres ha abordat la catastròfica situació humanitària a la Franja de Gaza, especialment al nord, on l'ONU assegura que no ha entrat ajuda humanitària durant les dues primeres setmanes d'octubre. Almenys fins aquest dimecres. A primera hora, i fruit de la pressió exercida per Washington arran del lleu ultimàtum perquè millori la situació en trenta dies, amb l'advertència que s'aturarien alguns enviaments d'armes, les Forces de Defensa d'Israel han autoritzat l'entrada de 50 camions. Però Tel-Aviv té el seu argumentari ben après, i durant la mateixa reunió del Consell de Seguretat, l'ambaixador israelià davant de les Nacions Unides ha culpat Hamàs del retard en el lliurament de l'ajuda.

Intensificació dels combats

Mentrestant, el balanç de víctimes mortals continua augmentant. Tant a Gaza com al Líban. El ministeri de Salut de la Franja, que controla Hamàs, ha informat aquest dimecres que els morts ja són 42.409 i el nombre de ferits s'eleva a gairebé cent mil (99.153). Al Líban, 2.367 persones han perdut la vida des de l'inici de l'escalada entre Israel i Hezbollah, i la invasió ordenada per Netanyahu, i 11.088 han resultat ferides.

Que el front contra Hezbollah no té aturador ho ha deixat ben clar el ministre de Defensa, Yoav Gallant. En unes declaracions al·lusives a unes possibles converses de pau amb la milícia xiïta, ha assegurat que "només negociarem sota el foc; ja ho vaig dir a Gaza i ho dic aquí". I que les operacions de l'exèrcit hebreu al Líban s'intensifiquen també ho demostra l'atac aeri que aquest dimecres ha matat l'alcalde i 15 persones més de la ciutat del sud del país de Nabatiyeh.

El cop ha generat temors que Israel estigui ampliant la seva campanya contra els combatents xiïtes de Hezbollah i que inclogui objectius en oficines governamentals i consideri legítims també l'assassinat de funcionaris civils. El bombardeig sobre Nabatiyeh ha sigut el primer atac important contra aquestes institucions des que va començar l'ofensiva israeliana.

L'atac, en el qual 52 persones també han resultat ferides, suggereix que Israel també vol castigar Amal, un poderós partit polític xiïta aliat de Hezbollah que juga un paper en el govern del municipi i que té una forta presència a la zona.

Entre els morts, a més de l'alcalde Ahmad Kaheell hi ha almenys quatre membres del comitè de crisi de la població, encarregats d'organitzar els esforços de socors per als centenars de milers de persones que han estat desplaçades des de finals d'agost.