Israel castiga Cisjordània i la bloqueja: "No podem anar enlloc"

BarcelonaLa dramàtica situació a Gaza, on els bombardejos israelians ja han deixat més de 1.000 morts i 5.200 ferits, ha centrat en els últims cinc dies l'atenció mediàtica de la guerra. La resposta d'Israel després de l'atac de Hamàs de dissabte, però, també ha tingut la seva rèplica a la Cisjordània ocupada, focus de tensió de l'últim any –amb rècord de morts palestins, més de 200– fins que Hamàs va llançar dissabte passat el seu atac. L'exèrcit ha bloquejat els accessos a tots els pobles i ciutats del territori, aïllant totalment les poblacions entre si, i ha tancat la frontera amb Jordània, l'única porta d'entrada i sortida per a la majoria de la població. L'acció, que els palestins llegeixen com un càstig col·lectiu, arriba mentre Israel accelera els preparatius per a la invasió terrestre de Gaza.

"Ens han sotmès a tots a un setge i no podem anar enlloc. Totes les entrades i sortides de les poblacions a Cisjordània estan tancades", explica a l'ARA en conversa telefònica Juana Ruiz, espanyola resident a Palestina des de fa gairebé 40 anys i ara veïna de Beit Sahour, a uns 13 quilòmetres de Jerusalem. "Els 650 check points [punts de control] de l'exèrcit israelià estan totalment bloquejats per soldats israelians, que impedeixen que els palestins puguem creuar, i s'han posat barreres de ciment a les carreteres per impedir la circulació", testimonia també a aquest mitjà Baha Hilo, educador i activista a la mateixa població on viu Ruiz, a tocar de Betlem.

Ansietat, preocupació i por són alguns dels sentiments que es repeteixen entre els palestins contactats sobre el terreny. El tancament va començar diumenge, l'endemà de l'atac de Hamàs, i ara per ara no hi ha previsió per al seu aixecament. "La gent està reunint provisions perquè preveu que serà un càstig llarg", explica Ruiz. Ella mateixa ha anat a comprar els últims dies oli, arròs, llegums, farina i diverses llaunes de conserves davant del risc que hi hagi desabastiment. I no només de menjar. Una treballadora de l'ONG Health Work Committees (HWC), que proveeix assistència sanitària a la població ocupada, explica per telèfon des de Ramal·lah que els preocupa que aviat faltin medicaments. "Molts empleats de l'organització tenen problemes per arribar als centres mèdics", afegeix.

"Ara mateix l'exèrcit israelià pot matar a qualsevol"

En els últims mesos Israel havia centrat els seus esforços d'intel·ligència i militars en la repressió dels nous grups de combatents joves que operen des de poblacions com Nablus i Jenín, un dels motius pels quals s'especula que no es va preveure l'atac des de Gaza. El setge actual, doncs, es pot llegir com una acció preventiva per intentar minimitzar la reacció a la matança sobre Gaza. En els últims dies, de fet, s'han multiplicat els enfrontaments amb soldats en diversos punts de control, amb un balanç de fins a 25 morts palestins des de dissabte. Aquest mateix dimarts la policia va matar a trets dos joves que, segons els agents, van llançar-los pedres i focs artificials a Jerusalem Est. "La sensació i la por ara mateix és que l'exèrcit israelià pot matar a qualsevol", afirma la treballadora de l'ONG.

Hilo denuncia que aquesta situació forma part de la "mentalitat israeliana": "Perquè els israelians estiguin segurs, cal que tots els palestins estiguem en perill", afirma. La incògnita de fins on arribarà la repressió i de si també hi haurà un aixecament a Cisjordània en paral·lel a l'ofensiva des de Gaza es resoldrà en els pròxims dies i setmanes. De moment, les veus contactades coincideixen que encara estan "en xoc", tant per l'acció a gran escala de Hamàs –que no s'esperaven– com per la resposta d'Israel i el suport que l'estat jueu està rebent de la comunitat internacional. "Estem veient la unitat del món occidental en suport d'un règim d'apartheid que manté la seva brutalitat contra una població assetjada", lamenta Hilo. "El que està passant és superior a tot el que he vist en els últims 40 anys", diu Ruiz. "No sabem què passarà", afegeix l'empleada de HWC.

Juntament amb la incertesa, a Cisjordània també predomina el dolor pel que passa a Gaza. En un edifici governamental de Ramal·lah s'ha improvisat un camp de refugiats per a treballadors de la Franja que treballaven ara a Israel –amb una autorització especial– però que han estat expulsats després de l'atac de dissabte. N'hi ha vora 370, segons ha informat la cadena Al-Jazeera, i les històries que expliquen parlen de desenes de familiars i amics morts. Ruiz va viure durant 6 anys al barri de Rimal de Gaza, que ara ha quedat arrasat per l'aviació israeliana, i encara hi conserva amics. Els últims dies hi ha contactat diversos cops i la resposta fins ara, afortunadament, sempre ha estat la mateixa: "Encara estem vius".