Israel s’impacienta però no trenca amb Netanyahu
El primer ministre aguanta la pressió política i social per definir un pla a Gaza i al Líban amb el suport d'una opinió pública encara alineada amb la seva gestió general de la guerra
El CaireUna setmana després que el president dels Estats Units, Joe Biden, anunciés la darrera proposta d’acord d’alto el foc i d’intercanvi de captius a Gaza, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, segueix jugant a despistar amb les seves intencions i manté la nació amb l’ai al cor malgrat la creixent pressió domèstica perquè trobi una via d’escapada.
Netanyahu ha demostrat que no té pressa i que vol tenir totes les cartes a la mà. I tot indica que, per als seus interessos polítics, el pas del temps li ha anat a favor i s'han reduït els incentius per canviar de rumb. En una setmana ha reivindicat la proposta anunciada per Biden i ha afirmat que no implica la fi de la guerra, en declaracions contradictòries que s’interpreten com intents de forçar la negativa de Hamàs i de mantenir els difícils equilibris polítics interns.
Deixar totes les portes obertes i amenaçar amb un conflicte a gran escala amb Hezbollah al Líban ha retingut en una posició compromesa sobretot els membres del partit opositor de Benny Gantz i Gadi Eisenkot, que formen part del gabinet de guerra i havien fixat aquest dissabte com la data límit per abandonar-lo si Netanyahu no definia objectius estratègics a Gaza i al nord. El primer ministre els ha ignorat i ara s’arrisca a quedar-se més sol i més aïllat, però el seu govern no està immediatament en perill i ell manté marge de maniobra.
El sector més ultra de l’executiu continua amenaçant amb dissoldre’l fins i tot si s’aprova la proposta d’acord definida per Israel, mentre que el líder opositor Yair Lapid s’ha ofert repetidament a sostenir el govern a curt termini si hi ha un acord de treva. Els dos partits ultraortodoxos del gabinet, pendents que el Parlament voti la setmana vinent una llei per seguir eximint les seves bases del servei militar obligatori, han expressat suport pel pacte.
La parsimònia de Netanyahu, però, xoca amb la urgència de les famílies dels ostatges, que veuen amb frustració com les seves tàctiques dilatòries posen en perill els seus éssers estimats. Dilluns en va ser el darrer exemple: l’exèrcit d’Israel va anunciar la mort de quatre ostatges, probablement abatuts per foc israelià, que es creia que seguien vius. Ara es creu que queden uns 80 ostatges en vida a Gaza, a més dels 43 que han estat declarats morts.
“Per a [les famílies] dels ostatges res no pot augmentar la pressa, perquè vivim en un estat d’urgència des del 8 d’octubre. [Però les notícies del dilluns] subratllen el fet que, amb el temps, cada cop més ostatges podran retornar només en bosses per a cadàvers mentre les opcions de sobreviure dels altres disminueixen”, lamenta Daniel Shek, exambaixador israelià a França i cap de diplomàcia del fòrum de famílies d’ostatges i de desapareguts.
La indefinició de Netanyahu també es creu que està desgastant les forces de reservistes del país, sobre les quals recau bona part de l’esforç bèl·lic. Des de l’octubre, els membres d’aquestes files poden ser convocats en qualsevol moment, fet que manté la seva vida en suspens. Per ara no hi ha hagut negatives àmplies a presentar-se al servei, però es tem que se'n puguin produir amb el temps. Les protestes en favor d’un acord també han augmentat recentment, i alguns anticipen que podria haver-n'hi més en les pròximes setmanes.
Ampli suport a la guerra
Amb tot, Netanyahu també té motius per mantenir la seva aposta actual. Els mitjans israelians sempre han assegurat que el primer ministre està obsessionat amb les enquestes, i els sondejos no el deixen necessàriament en mala posició. Si avui se celebressin eleccions, el seu partit, el Likud, les perdria, però per un marge cada vegada més estret i sense que a l’oposició li surtin necessàriament els números per formar un govern alternatiu.
A més, gairebé el 75% dels israelians consideren que fins ara l’ofensiva a Gaza o bé ha estat més o menys correcta o bé no ha anat prou lluny, i el percentatge puja fins al 94% entre els qui tenen una bona opinió de Netanyahu, segons una enquesta realitzada entre el març i l’abril i publicada la setmana passada pel Pew Research Center.
“La gran majoria d’israelians jueus no estan en desacord amb Netanyahu”, assenyala el comentarista i analista polític israelià Ori Goldberg. “I les alternatives són persones com Benny Gantz, que bàsicament dona suport a la guerra i no ha sortit a la contra de Netanyahu amb una alternativa, així que ¿per què els israelians haurien de votar imitacions?”, apunta.
El sondeig anterior també revela que el 58% dels israelians tenen una imatge negativa del primer ministre. Però entre els israelians jueus, aquest percentatge cau deu punts i vora el 70% dels qui es consideren de dretes en tenen una opinió favorable. Així mateix, el 95% dels seus partidaris segueixen confiant en l’èxit final de l’assalt contra Gaza, i entorn del 75% dels israelians jueus creuen que Israel aconseguirà els seus objectius a la Franja.
“Hi ha molts israelians que estan molt cansats, hi ha una fatiga real pel que fa a la guerra, però també és com si passés en un univers paral·lel”, assegura Goldberg. I afegeix: “La majoria dels israelians que experimenten fatiga es descriurien com a crítics de Netanyahu, però quan es tracta de la guerra estan disposats a acceptar la seva autoritat”.