Israel es retira del corredor que tallava Gaza i intensifica els atacs a Cisjordània
L'exèrcit desmantella les instal·lacions a la zona militaritzada de Netzarim


BarcelonaLes tropes israelianes s'han acabat de retirar aquest diumenge del corredor de Netzarim, que separava el nord de la Franja Gaza de la resta. La retirada està prevista en la primera fase de l'acord d'alto el foc, que ahir va seguir avançant amb el cinquè intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins. L'exèrcit israelià va militaritzar aquesta zona de sis quilòmetres d'amplada al principi de l'ofensiva de Gaza fa quinze mesos i va ordenar el trasllat forçós de la població del nord, uns 1,8 milions de persones, a l'altre costat del corredor. La setmana passada els soldats israelians es van retirar parcialment de la carretera, cosa que va permetre el retorn de gairebé mig milió de palestins a les localitats del nord com Ciutat de Gaza, Jabalia, Beit Hanoun o Beit Lahia.
Hamàs ha confirmat la retirada assegurant que "les forces israelianes han desmantellat les seves posicions militars i han retirat els seus tancs del corredor de Netzarim i de la carretera de Saladí", que travessa la Franja de nord a Sud.
El corredor va ser batejat amb el nom de Netzarim, l'últim dels assentaments israelians que va ser desmantellat en la retirada ordenada el 2005 per l'aleshores primer ministre Ariel Sharon. Des de l'inici de la guerra, els ministres d'ultradreta del govern del primer ministre Benjamin Netanyahu i també sectors del seu partit, el Likud, han defensat tornar a construir colònies al nord de Gaza, sobre el corredor. El passadís també complia una funció estratègica, tant per a l'accés de les tropes israelianes a Gaza com per al control del terreny. Molts testimonis han denunciat com els militars disparaven indiscriminadament contra la gent que s'hi apropava i com s'havia convertit en un símbol del poder militar israelià sobre la Franja.
La retirada ha de facilitar l'accés de l'ajuda humanitària i les tendes i les cases prefabricades al nord, on la població que ha tornat s'enfronta a unes condicions duríssimes, sense aigua potable, aliments, sostre ni electricitat. A més suposa el desmantellament del que ja semblava una estructura permanent de partició i annexió de la Franja.
Tot i l'alto el foc, les tropes israelianes han matat a trets tres persones a l'est de Ciutat de Gaza aquest diumenge, segons han informat els equips de protecció civil. El centre palestí de drets humans Euromed calcula que, des de l'inici de la treva, el 19 de gener, 110 persones han estat assassinades per l'exèrcit israelià a la Franja.
A Cisjordània, l'altre territori palestí ocupat des del 1967, Israel continua intensificant els atacs des que va començar l'alto el foc a la Franja de Gaza. Uns 20.000 palestins han estat desplaçats per la força del camp de refugiats de Jenín, feu de la resistència palestina, fugint dels bombardejos, que han destrossat cases, carrers, la xarxa elèctrica, les canalitzacions d'aigua i el clavegueram. També hi ha incursions israelianes en els camps de refugiats de Tulkarem i Al Faraa, amb milers de desplaçats. Al camp de Nour Shams han matat una dona embarassada de 8 mesos.
Moviments diplomàtics
Després del rebuig taxatiu d'Egipte i Jordània al pla anunciat per Trump per deportar els palestins de Gaza i convertir la Franja en un complex turístic, s'han intensificat els moviments diplomàtics. Egipte ha anunciat que acollirà una cimera de la Lliga Àrab el 27 de febrer i el seu ministre d'Exteriors Badr Abdellatty s'ha traslladat a Washington. S'espera que el president republicà es reuneixi amb el rais Abdel Fattah Al-Sisi, en els pròxims dies. Aquest dimarts el visitarà el rei Abdullah II de Jordània. Diversos països àrabs també han criticat un comentari de Netanyahu en què suggeria crear l'estat palestí dins del territori de l'Aràbia Saudita.