Israel ordena a l'exèrcit ocupar més territori de Gaza i amenaça amb annexionar-se'l permanentment

BarcelonaIsrael ha intensificat la pressió militar a la Franja de Gaza, amb atacs aeris i una operació terrestre cada cop més àmplia tant al nord com al sud, alhora que amenaça amb annexionar-se parts de l'enclavament palestí. El ministre de Defensa, Israel Katz, ha informat aquest divendres que ha donat ordres a l'exèrcit perquè "s'apoderi de més àrees de Gaza, n'evacuï la població, i expandeixi les zones de seguretat al voltant de Gaza per protegir les comunitats israelianes i els soldats". "Com més persisteixi Hamàs en la seva negativa a alliberar els ostatges, més territori perdrà, que s'annexionarà a Israel", ha dit Katz.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

El ministre ha assegurat que Tel-Aviv utilitzarà "tota la pressió militar i civil, inclosa l'evacuació de la població de Gaza al sud i la implementació del pla de migració voluntària del president dels Estats Units, Donald Trump, per als residents de Gaza". Tot i que aquest pla, que preveu la neteja ètnica de la Franja, ha rebut condemnes internacionals, el govern de Benjamin Netanyahu continua posant-lo sobre la taula. "Si els ostatges no són alliberats, Israel continuarà prenent més i més territori a la Franja per controlar-lo de manera permanent", ha insistit Katz.

Ha tornat a dir que Israel aposta per la proposta de l'enviat especial de la Casa Blanca al Pròxim Orient, Steve Witkoff, que implicaria una extensió de la primera fase de l'alto el foc d'uns 50 dies, amb l'exigència que tots els ostatges siguin alliberats. La primera etapa va expirar el 2 de març (després d'haver-se prorrogat una vegada), dia en què hauria d'haver començat la segona fase, que implicava la retirada total de l'exèrcit de la Franja i la posada en llibertat de tots els captius israelians. Però les negociacions per a aquesta etapa no van avançar, mentre Israel exigia l'alliberament de tots els ostatges incomplint la seva part de l'acord.

Des que dimarts va trencar unilateralment la treva, Israel ha ordenat l'evacuació de diverses zones tant al sud com al nord. A més, les forces armades han ocupat parcialment el corredor de Netzarim, amb la qual cosa tornen a separar el nord i el sud de l'enclavament, i han instat la població del nord a marxar cap al sud altre cop a través de la carretera que travessa l'enclavament paral·lela a la costa. Des de dimarts, els atacs israelians han deixat almenys 590 morts, incloses unes 200 criatures, i més d'un miler de ferits, segons l'últim recompte del ministeri de Sanitat local.

Crisi humanitària

Tot plegat passa després que Israel ja tallés l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja fa tres setmanes, amb la qual cosa els hospitals, a més d'estar saturats, alerten que pateixen la manca de medicaments i altres subministraments per poder donar resposta a la situació crítica.

La Mitja Lluna Roja Palestina ha denunciat aquest divendres que només té operatius 23 dels 53 vehicles de què disposa, ja que no té combustible per fer-los anar. "Està tenint un impacte devastador. Si una ambulància no té gasolina, hi ha comunitats senceres que truquen als serveis d'emergència i no reben cap resposta", ha alertat Tommaso Della Longa, portaveu de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja.

L'UNRWA, l'agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins, també ha advertit que la situació a Gaza és molt preocupant per les enormes reduccions en la distribució de subministraments d'ajuda. Aquest divendres ha avisat que només té farina per repartir sis dies més. "Podem allargar-ho donant-ne menys a la gent, però estem parlant de dies, no pas de setmanes", ha dit Sam Rose, des del centre de Gaza, en una connexió amb una roda de premsa a Ginebra.

"Sis de les 25 fleques a les quals donava suport el Programa Mundial d'Aliments han hagut de tancar", ha explicat. I ha lamentat: "Aquest és el període més llarg des de l'inici del conflicte l'octubre del 2023 en què no ha entrat cap subministrament a Gaza. Els avenços que vam fer com a sistema d'ajuda durant les sis setmanes de l'alto el foc s'estan revertint".

Tensió política i social a Israel

Paral·lelament, la tensió política i social a Israel creix. Aquest divendres s'han tornat a repetir les manifestacions als carrers per protestar pel trencament de l'alto el foc i per la intenció de Netanyahu de cessar el cap del Shin Bet (els serveis de seguretat interior), Ronen Bar. Aquest divendres el Tribunal Suprem d'Israel ha dictat una mesura cautelar que en paralitza la destitució, fins que avaluï les apel·lacions presentades per diversos organismes, inclosos partits de l'oposició.

Darrere de la disputa hi ha la investigació oficial sobre la política de Netanyahu de permetre el finançament de l'administració de Gaza per part de Qatar, que ha portat alguns sectors de l'aparell militar i de seguretat a qüestionar el cap de govern.