Israel ocupa el pas de Rafah, el cordó umbilical de Gaza

BarcelonaL'exèrcit d'Israel ha pres aquest dimarts el control del costat palestí del pas de Rafah, a la frontera amb Egipte, que és l'únic punt que connecta la franja de Gaza amb la resta del món fora de territori israelià. Un portaveu militar de les forces armades (FDI) ha afirmat que tenen "control operatiu" sobre el pas i que les seves patrulles especials estan "escanejant" el pas, metre que ha precisat que l'operació "no s'ha acabat" i ha rebutjat donar un límit de temps. De fet, Yoav Gallant, ministre de Defensa, ha assegurat hores després, en un comunicat sobre l'ofensiva de Rafah: "Aquesta operació continuarà fins que eliminem Hamàs a la zona de Rafah i tota la franja de Gaza", i fins al retorn de tots els ostatges.

L'entrada d'ajuda ha quedat totalment bloquejada. Des del 7 d'octubre, els subministraments humanitaris han entrat amb comptagotes, ja que persones i camions havien d'obtenir autorització israeliana, cosa que ha provocat una crisi de fam de proporcions fins ara desconegudes, segons les agències internacionals. Paral·lelament, els bombardejos israelians no s'han aturat des de dilluns als barris de l'est de la ciutat, on s'amunteguen 1,5 milions de palestins, quatre vegades la població abans de la guerra, per l'arribada dels desplaçats pels atacs israelians a la resta del territori.

Sense lloc segur on fugir

Les notícies que arriben de Rafah són molt alarmants. Els 1,2 milions de palestins que s'havien refugiat a la ciutat de l'extrem sud de la Franja, fugint dels bombardejos i les incursions israelianes al nord i al centre, s'havien instal·lat en precàries tendes de campanya o en les cases d'amics i familiars, seguint les ordres d'evacuació de l'exèrcit israelià. Les FDI asseguraven que Rafah era un "lloc segur". Aquest dilluns van rebre una ordre d'evacuació per desplaçar-se cap a la costa i ara saben que no hi ha cap lloc segur a la Franja: simplement, no saben on anar.

El caos és absolut. "La gent està pensant on pot trobar una mica de protecció per a les seves famílies, però saben que cap lloc no és segur", explica el corresponsal d'Al-Jazeera a Rafah, Hani Mahmoud. Els bombardejos israelians han matat almenys 20 palestins, segons les últimes dades de les autoritats sanitàries de la Franja.

A l'Hospital Kuwaiti, un dels pocs que queden operatius a Gaza, han rebut ja desenes de ferits i alerten que no tenen cap reforç perquè l'altre centre mèdic de la ciutat, l'Hospital Al-Najjar, és a la zona que Israel ha ordenat evacuar. Avisen que no tenen prou llits, ni subministraments sanitaris ni combustible per funcionar gaire temps més.

Tanmateix, l'ONU ha denunciat que les autoritats israelianes els neguen l'accés a Rafah, de manera que ara mateix no està entrant cap mena d'ajuda humanitària a la Franja. L'exèrcit israelià assegura que el pas s'utilitzava "per a objectius terroristes", però no n'ha aportat cap prova. De combustible només en queda per a un dia, cosa que posa en perill totes les operacions humanitàries.

De fet, Israel sempre ha controlat tant els materials com les persones que entraven a Gaza a través de Rafah, sotmesa des de fa 17 anys a un bloqueig implacable. Des del 2007, després que Hamàs guanyés les eleccions a Gaza, Egipte controla en coordinació amb Israel tot i tothom que travessa el pas. Tant els llistats de persones com de mercaderies han d'obtenir l'autorització expressa de les autoritats israelianes, en particular del COGAT, l'organisme responsable de la gestió dels territoris ocupats palestins. És per això que l'ajuda humanitària ha entrat en quantitats molt insuficients des del 7 d'octubre, sempre filtrada per Israel, que obligava camions sencers a girar cua amb qualsevol pretext.

Els cooperants que entraven a la Franja havien de rebre autorització israeliana, i per això tampoc han pogut accedir periodistes internacionals a la Franja per aquest pas, ja que Israel només ha permès entrar a molt poques cadenes internacionals, sempre encastades amb les seves tropes. Alguns palestins han pogut sortir pagant fins a 10.000 euros de suborns a policies egipcis que controlen la frontera.

El paper d'Egipte i pressió de Hamàs

Egipte tem un desplaçament massiu de palestins de Gaza al seu territori i fins i tot ha preparat campaments en ple desert del Sinaí que podrien allotjar centenars de milers de gazatins. La gent de Gaza –la majoria dels quals són fills o nets de refugiats del 1948 que van haver de marxar de casa seva expulsats per la força amb la creació de l'Estat d'Israel el 1948 (l'episodi que els palestins recorden com la Nakba, catàstrofe en àrab)– s'havia resistit a marxar, però tothom sap que la resiliència té un límit.

L'atac israelià a Rafah arriba enmig de la negociació per a una treva. Aquest dilluns Hamàs va acceptar les condicions d'un nou alto el foc, amb una proposta en tres fases d'intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins a canvi de la retirada total de l'exèrcit israelià de la Franja. El govern de Benjamin Netanyahu ha ordenat continuar els bombardejos mentre que ha enviat una delegació de nivell mitjà al Caire per respondre a la proposta. És una (més que petita) esperança per arribar a una treva que almenys suposi una pausa després de set mesos de guerra que han causat una devastació sense precedents. Amb tot, a darrera hora d'aquest dimarts, des de Beirut, un portaveu de Hamàs, Osama Hamdan, ha condemnat l'atac d'Israel sobre l'Ajuntament de Rafah i ha dit que l'atac al pas fronterer és "un intent de Netanyahu d'obstaculitzar l'acord i la implementació d'un alto el foc". "És un intent desesperat de crear una pseudovictòria que pugui salvar una mica la cara a Benjamin Netanyahu. I això no s'aconseguirà mai".