"Israel no ha complert mai els altos el foc en el passat"

El compliment del text dependrà del paper dels mediadors internacionals, asseguren els experts consultats per l'ARA

Destrucció a Ciutat de Gaza.
3 min
6
Regala aquest article

BarcelonaDesprés de quinze mesos de conflicte, Israel i Hamàs han acordat un alto el foc. Quan el gabinet del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, aprovi el pla, els combats s'aturaran a Gaza i s'iniciarà un intercanvi de desenes d'ostatges israelians per centenars de presoners palestins. L'acord, de tres fases, ha de permetre la retirada gradual, però total, de l'exèrcit d'Israel de la Franja, que els palestins puguin tornar a casa seva i que l'ajuda humanitària torni a entrar a l'enclavament. I finalment, hauria d'acabar amb l'intercanvi de cossos i la reconstrucció de Gaza. Tot plegat, supervisat per Egipte, Qatar i els Estats Units.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'esquema, que sobre el paper sembla lògic, té algunes esquerdes i planteja alguns dubtes: quines seran les garanties perquè es compleixi l'acord? Un cop retornats els ostatges, Israel podria desplegar de nou les tropes? Què guanya Israel renunciant a Gaza? I també, què ho fa que ara sigui un moment més propici per a l'aprovació de l'alto el foc que quan es va proposar l'esborrany de l'acord? Tres experts responen a les preguntes de l'ARA.

L'esborrany d'acord que s'ha acabat aprovant ha estat el mateix que el president Joe Biden va posar sobre la taula fa vuit mesos, amb revisions ínfimes. Què ha despertat l'interès de les parts per aprovar-lo precisament ara? "Durant els últims catorze mesos, el que sabem a partir dels informes és que Hamàs ha estat constantment disposat a negociar un alto el foc mentre Israel ha estat la part poc disposada", declara a l'ARA Yara Hawari, directora adjunta del think tank palestí Al-Shabaka. Aquesta vegada, però, l'administració entrant de Donald Trump ha pressionat per aconseguir un acord abans de la inauguració del 20 de gener, diu l'experta.

Trump ha volgut complir amb la promesa que no s'involucraria en cap guerra un cop arribés a la Casa Blanca, i així presentar-se al món com "un president que resol conflictes", argumenta l'analista xilenopalestí Xavier Abu Eid. Si no s'ha aprovat abans l'acord, afegeix, ha estat per una "decisió política de Joe Biden" que, fins ara, no ha pressionat prou el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu perquè acceptés l'alto el foc.

Garanties

Per a la part israeliana, l'intercanvi d'ostatges i presoners palestins és l'escull clau de l'acord. Per això, explica Hawari, Israel "ha estat empresonant milers de palestins de Gaza i Cisjordània durant l'últim any" amb l'objectiu de fer-los servir de monedes de canvi durant les negociacions.

Ara bé, Hamàs tem que, un cop tots els ostatges hagin tornat a casa –fet que s'hauria de produir un cop finalitzada la segona fase de l'acord–, Israel pugui tornar a desplegar les tropes i ocupar de nou l'enclavament palestí. Aquest ha estat, de fet, una de les qüestions que han endarrerit el vistiplau dels negociadors de Hamàs a l'esborrany de l'acord, ja que exigien a Tel-Aviv que els mostressin el mapa d'on quedarien les tropes israelianes després de la retirada. "Ja sabem com s'acaben sovint aquest tipus d'acords per fases", afirma Oscar Monterde, professor de la Universitat de Barcelona, que reconeix que la fi dels "bombardejos massius i dels atacs contra les infraestructures civils és un bri d’esperança per a la població civil".

Tots els investigadors recorden que "Israel no ha complert mai els altos el foc en el passat". Hawari posa d'exemple el Líban, on Israel continua bombardejant, i viola d'aquesta manera l'alto el foc acordat el novembre. Per això serà clau el rol que jugaran els mediadors: Qatar, Egipte i els Estats Units, encarregats de vetllar pel compliment del pacte. En aquest sentit, Monterde apunta que "el principal element de pressió a Israel" és "l’embargament d’armes". Però això és difícil que passi amb Trump a la Casa Blanca.

Cisjordània, la nova Gaza?

A escala interna Netanyahu ha rebut pressions de l'extrema dreta perquè no s'aprovés l'acord d'alto el foc. En aquesta línia, Abu Eid remarca que el dirigent israelià prefereix tenir oposició interna a posar-se un aliat internacional de la talla de Trump en contra, i remarca que "fins al 7 d'octubre, Netanyahu donava molt poca importància a Gaza". Un punt en el qual també coincideixen els analistes és en l'especulació que el preu de rebutjar al control de Gaza (el compliment de l'acord implica renunciar a qualsevol projecte d'invasió) pugui ser iniciar una campanya d'annexions a Cisjordània, on el govern israelià ha promogut una política d'assentaments il·legals en els últims anys.

"Trump, a canvi que no segueixin amb la campanya de Gaza, els hi pot donar més llum verda amb la colonització de Cisjordània i fins i tot mantenir més zones de seguretat a Gaza", assegura Monterde, i afegeix: "Les pràctiques que hem vist a Gaza s'estan tornant a repetir a Cisjordània".

stats