Israel nega davant el Tribunal de la Haia l'acusació de genocidi i diu que respecta el dret internacional

BarcelonaIsrael s'ha defensat aquest divendres al Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU de l'acusació de perpetrar un genocidi a Gaza que ha presentat Sud-àfrica. Ha argumentat que el cas "no té fonament" i ha acusat Sud-àfrica d'actuar com un emissari de Hamàs. En molts moments els arguments dels advocats d'Israel han adquirit un to més polític que jurídic, perquè la guerra de Gaza i aquest judici estan erosionant molt la reputació internacional del país hebreu. Dijous, Sud-àfrica va exposar els seus arguments i després dels de la defensa d'Israel, el tribunal es pronunciarà en els pròxims dies o setmanes sobre la presa de mesures cautelars, com ordenar un alto el foc. El veredicte final sobre si Israel està cometent un genocidi o no trigarà anys. Repassem els arguments exposats avui pels representants Israelians.

Una guerra de 'defensa'

Talal Becker, assessor del ministeri d'Exteriors israelià, ha obert la sessió plantejant que el que estem veient a Gaza és una "guerra de defensa" contra Hamàs en resposta a l'atac del 7 d'octubre. També ha argumentat que la petició d'alto el foc de Sud-àfrica "no s'aguanta". Ha acusat Sud-àfrica de voler utilitzar el terme genocidi com una arma contra Israel i de "manipular" i "descontextualitzar els fets". Becker ha mostrat un àudio d'un suposat milicià de Hamàs trucant als seus pares per celebrar que havia matat deu israelians en l'assalt a l'altre costat de la frontera de Gaza.

'No és un genocidi'

El jurista britànic Malcom Shaw, el segon membre de l'equip legal d'Israel que ha intervingut, ha negat que en les accions israelianes hi hagi cap intenció genocida. Aquest punt és clau des del punt de vista jurídic, ja que el crim de genocidi, una figura que es va encunyar precisament per respondre als horrors de l'Holocaust està definit al dret internacional com "qualsevol acte perpetrat amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós". No es preveu només com un assassinat massiu, sinó que cal demostrar que al darrere hi ha la voluntat d'esborrar un col·lectiu de la faç de la terra. Per això la demanda sud-africana recollia més de 20 pàgines de declaracions d'alts responsables polítics i militars israelians que es poden interpretar com a genocides. Shaw ha argumentat que Israel només s'està defensant, que l'únic que busca un genocidi és Hamàs contra els jueus i que Israel fa tots els esforços per minimitzar el nombre de civils morts en les operacions militars a Gaza. El jurista ha defensat també el sistema jurídic israelià: si l'exèrcit hagués actuat contra la llei a Gaza "el sistema legal israelià, que és sòlid i independent", hauria respost.

Escuts humans

La tercera advocada representant d'Israel ha volgut explicar que si moren civils és perquè Hamàs "té l'estratègia de mesclar-se entre la població civil". Ha assegurat que "la guerra urbana sempre comporta morts tràgiques, danys i destrucció", però que en el cas de Gaza això està "exacerbat perquè és el que Hamàs busca". Sense aportar cap prova ha insistit en l'argument que Hamàs utilitza hospitals "per a usos militars". Malgrat les múltiples evidències que demostren el contrari, també ha dit que Israel no ataca hospitals i que els que han estat afectats és com a "resultat de les hostilitats" en les "proximitats" de les instal·lacions mèdiques.

Esforços humanitaris

Un altre advocat Israelià ha dit que Sud-àfrica no ha mencionat els "extraordinaris esforços que fa Israel per millorar la situació humanitària a Gaza" i que des de fa uns dies s'ha augmentat el nombre de camions que porten ajuda humanitària a la Franja. També ha dit que per a Israel és una "prioritat" fer arribar aigua a la població. L'ONU, en canvi, assegura que el bloqueig a l'ajuda imposat per Israel està generant una crisi humanitària.

Defensar-se del terrorisme

Christopher Staker, un expert en dret internacional que ja havia intervingut davant el tribunal especial per a l'antiga Iugoslàvia, ha posat sobre la taula un argument al qual el tribunal haurà de respondre: si dictaminés com a mesura cautelar l'alto el foc, Israel hauria de deixar desprotegida la seva població davant els possibles atacs de Hamàs. Els advocats sud-africans ja s'havien avançat argumentant que Hamàs no és subjecte de dret internacional, perquè això correspon només als estats. També havien argumentat que l'atac del 7 d'octubre, per molt greu que fos, no donava dret a Israel a saltar-se la prohibició de cometre un genocidi, cosa que Staker ha admès. "Israel té dret a defensar-se i ha de fer-ho complint el dret internacional humanitari", ha dit, però després ha afegit que "les mesures cautelars en aquest cas no obligaran les dues parts a una moderació mútua", perquè Hamàs ha dit que continuarà atacant Israel i perquè la suspensió de les operacions militars "donaria a Hamàs la possibilitat de reforçar-se" i suposaria "una amenaça encara més gran".

Com explica a l'ARA Daniel González Stier, professor de drets humans i dret penal internacional a la Universitat de Buenos Aires, "s'està plantejant el problema del dret internacional amb el terrorisme: els precedents que té el tribunal, com el de Bòsnia o Ucraïna, es refereixen a conflictes entre estats, però en aquest cas una de les parts en conflicte no està subjecta a dret". Haurem d'esperar a veure com responen els jutges de la Haia.