Israel necessita soldats desesperadament i reclama a Washington més armes

El CaireAmb l’agressió militar d’Israel contra Gaza acostant-se al novè mes sense perspectiva de resolució a la vista i l’espectre d’una guerra amb el moviment libanès Hezbollah, reforçat els últims dies arran d’una major intensitat en l’intercanvi de cops i d'una escalada retòrica entre les parts, creixen els dubtes sobre una possible manca d'efectius de l’exèrcit israelià. És un dels punts febles que més neguit i polèmica genera en la plana major de les Forces Armades i el govern de Benjamin Netanyahu, que, coincidint amb la visita als Estats Units del seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, aquest diumenge ha fet una crida a Washington a reprendre el ritme d'enviament d'armes, que, segons ha dit, "s'ha rebaixat dràsticament els últims mesos". Al peu de l'avió que el portarà a Washington, Gallant ha hagut de reiterar que estan "preparats per a tot".

Actualment, l’exèrcit d’Israel té tropes desplegades a Gaza –d’on no s’espera que es retirin completament a curt termini fins i tot si se signa un acord amb Hamàs–, a la també ocupada Cisjordània i a la frontera nord amb el Líban. En aquest últim front és on se centren ara moltes mirades, després que l’exèrcit israelià aprovés aquesta setmana plans operatius per a una ofensiva contra Hezbollah –a l’espera del govern– i que el líder del moviment libanès, Hassan Nasrallah, amenacés amb fer tremolar els fonaments d’Israel en cas d’atac.

“Avui necessitem sens dubte molts més soldats”, creu el general retirat i excap del Consell de Seguretat Nacional d’Israel Giora Eiland. “Hem perdut molts soldats, entre centenars de morts i milers de ferits; estem en una mena de guerra a Gaza i també al Líban, i podríem enfrontar-nos a un altre front a Cisjordània o en altres llocs. I més que això, la capacitat d’Israel de dissuadir enemics existents o potencials s’ha vist perillosament erosionada”.

Davant de l'escassedat de tropes, el govern israelià ha aprovat aquest diumenge perllongar tres mesos més l'ordre que eleva l'edat de retirada dels reservistes un any, dels 40 als 41 en el cas dels soldats rasos i dels 45 als 46 per als oficials, malgrat les crítiques per la seva política de reclutament. Per comptar amb més soldats, l’exèrcit ha recorregut a mesures com allargar uns mesos el termini del servei militar obligatori. I el govern ha optat també per promoure una llei per oferir-los incentius, com tracte preferencial en la compra de terres i accés a admissions acadèmiques i llocs de feina públics.

La caiguda de tropes de l’exèrcit d’Israel fa dècades que es gesta. Després de l’última gran guerra convencional contra els països veïns l’any 1973, i arran de l’auge d’adversaris no estatals i la consolidació dels territoris ocupats, l’exèrcit israelià va endinsar-se en una reforma profunda de doctrina. Aquesta transformació va implicar deixar enrere la primacia de les forces de combat i prioritzar unitats considerades més adequades davant d'amenaces asimètriques, com la ciberseguretat, fet que va anar acompanyat d’una reducció de files.

Una guerra sense fi a l'horitzó

Tot i que públicament s’hagi tendit a eludir la qüestió, aquestes limitacions són òbvies a Gaza des de principis d’any, quan l’exèrcit israelià va retirar milers de tropes que havien participat en la invasió de la Franja. Hi ha el consens que, amb el desplegament actual, Israel no podrà derrotar del tot Hamàs, cosa que és sobretot evident a Rafah, l’última ciutat assaltada per tropes israelianes i on els membres del moviment palestí estan evitant xocs directes per preservar forces en una batalla que ja saben que no serà decisiva.

Dimecres el portaveu de l’exèrcit israelià, Daniel Hagari, va declarar en una entrevista que destruir Hamàs no és viable i, en una esmena als objectius del govern, va afirmar que el camí a seguir és crear una alternativa que prioritzi els serveis públics. També va dir que no podran alliberar tots els ostatges per la via militar. Hagari va ser ràpidament reprès pel primer ministre, Benjamin Netanyahu. Però els dards encreuats han estat l’última mostra de la tensió entre el govern i la cúpula militar per la falta d’estratègia en la campanya a Gaza.

Quan Israel va assaltar la Franja, l’exèrcit va cridar més de 250.000 reservistes a files, en la mobilització més grossa de la seva història. Per ara aquestes forces han respost, però recórrer-hi en excés podria generar rebuig. “Fins ara la motivació és prou alta, encara que és molt dur apartar la gent de la família i la feina en desplegaments de mesos”, apunta Eiland. “Ara els problemes són menors, [però] si la guerra continua podrien ser cada cop més grossos”.

Els ultraortodoxos, exempts de la guerra

La necessitat percebuda de l’exèrcit de disposar de més soldats, en comptes de fer prioritzar la diplomàcia i la fi de l’ocupació, ha tornat a situar al centre del debat polític l’exempció del servei militar dels jueus ultraortodoxos, de la qual se'n van beneficiar més de 60.000 el 2023. Malgrat la indignació que genera entre els que ho veuen com una distribució injusta de la càrrega bèl·lica, el Parlament ha aprovat recentment un projecte de llei per renovar la mesura, ja que l’estabilitat del govern depèn en part de dos partits ultraortodoxos.

“Si no tenim prou unitats actives haurem de desplegar reservistes i el cost econòmic és molt elevat, que és una altra consideració que cal tenir en compte”, apunta l’exgeneral. Des de l’inici de l’ofensiva a Gaza han mort més de 300 soldats israelians i uns 2.000 han estat ferits; en contrast amb els més de 37.000 morts, la majoria civils, a la Franja.