Biden acusa Israel de no protegir el personal humanitari i reclama una investigació

L'assassinat de set cooperants de World Central Kitchen en un bombardeig desencadena una onada de condemnes internacionals

Un dels vehicles de World Central Kitchen atacats a Gaza.
6 min

WashingtonUn bombardeig israelià a Gaza ha matat aquest dimarts a la matinada set cooperants de l'ONG World Central Kitchen (WCK) del xef José Andrés. Són de nacionalitat australiana, polonesa, britànica, un ciutadà amb doble nacionalitat dels Estats Units i el Canadà i un palestí. WCK i Open Arms, que havien obert un corredor humanitari des de Xipre per portar menjar a la Franja, han anunciat que suspenen totes les operacions.

Tres míssils van impactar successivament contra el comboi del WCK, segons han afirmat fonts del ministeri de Defensa d'Israel al diari Haaretz. La informació publicada pel mitjà revela que els tres vehicles van ser atacats mentre els cooperants movien els ferits d'un cotxte a l'altre. Dos dels vehicles anaven logotipats i un altre no.

L'equip havia coordinat els seus moviments amb l'exèrcit israelià, segons ha exposat l'entitat en un comunicat. "El comboi va ser atacat quan sortia d'un magatzem a Deir al-Balah, on havien descarregat 100 tones d'ajuda humanitària transportada a Gaza pel corredor marítim". Aquest corredor és el que l'ONG ha obert juntament amb l'organització badalonina Open Arms, i que estava fent la seva segona missió a la Franja. Justament el remolcador d'Open Arms acabava de deixar la càrrega al moll habilitat a la platja de Gaza i estava sortint de la zona quan es va produir l'atac. Els tres vaixells que estaven transportant l'ajuda a Gaza ja van de tornada al port de Làrnaca, amb 240 tones d'ajuda que no han pogut descarregar.

"No és només un atac contra WCK, sinó contra les organitzacions humanitàries que responen en les condicions més terribles on s'utilitza el menjar com a arma de guerra. És imperdonable", ha dit la responsable de l'organització, Erin Gore. L'ONG nord-americana es dedica a portar menjar a zones de conflicte o que han patit catàstrofes. “El govern israelià ha d'aturar aquesta matança indiscriminada. Ha de deixar de restringir l'ajuda humanitària, deixar de matar civils i treballadors humanitaris i deixar d'utilitzar el menjar com a arma", ha denunciat el xef espanyol José Andrés, impulsor del projecte.

A les xarxes socials s'han publicat vídeos on es veuen els passaports sobre els cossos dels difunts. A les fotografies es pot veure clarament com les víctimes vesteixen unes armilles amb el logo de WCK i el casc de protecció. Tots ells han estat traslladats a l'Hospital dels Màrtirs d'Al-Aqsa, a la ciutat de Deir al-Balah.

Netanyahu: "Són coses que passen"

El primer ministre d'Israel Benjamin Netanyahu ha assegurat que les forces israelianes han atacat "involuntàriament gent innocent a la Franja de Gaza", sense esmentar el nom de l'organització. Netanyahu s'ha excusat dient que "són coses que passen a una guerra".Hores abans que Netanyahu es pronunciés, l'exèrcit d'Israel ja havia anunciat que està "realitzant una revisió exhaustiva al més alt nivell per entendre les circumstàncies d'aquest tràgic accident" i insistia que estan treballant "estretament" amb WCK. En un vídeo difós a X, el portaveu de les forces armades d'Israel, Daniel Hagari, ha explicat que ha parlat amb José Andrés i li ha traslladat el seu "més profund condol" per la "mort tràgica" dels voluntaris mentre duien a terme "la missió vital de fer arribar menjar a la gent que ho necessita". També ha dit que l'exèrcit d'Israel està "compromès amb la llei internacional" i que un equip independent investigarà l'assassinat dels cooperants.

La mort dels voluntaris de WCK ha provocat que una altra ONG nord-americana, American Near East Refugee Aid (Anera), que ha estat treballant conjuntament amb l'organització de José Andrés, també hagi decidit suspendre les seves operacions a Gaza. Segons ha explicat el seu director, Sean Carroll, a la BBC, les dues ONG repartien uns dos milions d'àpats cada setmana a l'enclavament palestí.

Més enllà de la tragèdia que suposa la mort dels cooperants, la pitjor part, un cop més, se l'emportarà la població de Gaza. La suspensió del corredor humanitari de WCK i Open Arms, i la retirada de l'Anera pels atacs israelians tindran conseqüències terribles pels milers de palestins que rebien l'ajuda. La cruesa de l'ofensiva d'Israel, sobretot al nord de la Franja, fa quasi impossible l'arribada de menjar i ajuda humanitària. El passat mes de març l'ONU ja va fer un avís que la fam a Gaza era "imminent".

Des que va començar la guerra de Gaza el passat 7 d'octubre, 196 cooperants han mort sense contar les 7 víctimes del WCK, segons dades del Aid Worker Security Database. Del total de voluntaris morts sota foc israelià, 174 han treballat per a l'ONU i almenys cinc per a Metges Sense Fronteres. El coordinador de l'ajuda humanitària de l'ONU, Jamie McGoldrick, al territori ocupat palestí ha assegurat que l'atac contra els treballadors del WCK "no és un incident aïllat".

Condemnes a Israel

Diversos estats, inclosos aliats d'Israel, ja li han reclamat explicacions i han condemnat l'atac a treballadors humanitaris. Poques hores després de saber-se la notícia, una de les portaveus del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca ha expressat la seva preocupació per la mort dels voluntaris. "Els treballadors d'ajuda humanitària han d'estar protegits mentre proporcionen l'ajuda que es necessita desesperadament, i instem Israel a investigar ràpidament què ha passat", ha dit la portaveu Adrienne Watson a la xarxa social X.

El secretari d'estat dels EUA Antony Blinken ha dit des de París que els treballadors morts del WCK "són herois". Blinken, que ha viatjat a França per reunir-se amb Emmanuel Macron, ha assegurat que ja han parlat directament amb el govern israelià i que han demanat una investigació "exhaustiva i imparcial" sobre els fets. El secretari d'estat nord-americà ha obviat el recent enviament en secret de 2000 bombes i 25 caces a Israel, i ha remarcat davant els micròfons que: "Durant tot aquest conflicte hem pressionat els israelians per fer molt més per protegir les vides civils innocents".

Quan es complien 24 hores de l'atac, el president dels Estats Units Joe Biden ha publicat un comunicat mostrant-se "indignat" i amb "el cor trencat" pels fets. "Israel no ha fet suficient per protegir els treballadors humanitaris intentant portar l'ajuda pels civils. Fets com els d'ahir simplement no haurien de passar", posa el comunicat amb un to bastant dur. Un cop més, ha tornat a insistir també que: "Continuarem pressionant Israel perquè faciliti l'enviament d'ajuda. I estem pressionant per aconseguir un alto el foc immediat com a part de l'acord pels ostatges".

La Comissió Europea s'ha expressat en la mateixa línia, demanant una investigació "exhaustiva" i subratllant que els treballadors humanitaris "han d'estar sempre protegits, d'acord amb el dret internacional humanitari". Des d'Amman, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha exigit responsabilitats al govern israelià i que aclareixi les circumstàncies "d'aquest brutal atac". I el ministre d'Exteriors britànic, David Cameron, també ha instat Israel a donar una explicació "completa i transparent".

El primer ministre d'Austràlia, Anthony Albanese, ha dit que ha demanat a Israel que "reti comptes" per la mort dels treballadors humanitaris i ha detallat que el govern de Canberra ja s'ha posat en contacte "directament" amb l'executiu de Benjamin Netanyahu i amb l'ambaixador israelià a Austràlia per aclarir els fets, que ha considerat "completament inacceptables". Albanese ha identificat la víctima australiana com a Zomi Frankcom, encarregada de les operacions de WCK a l'Àsia.

Londres ha convocat a l'ambaixadora d'Israel a la Gran Bretanya, Tzipi Hotovely, perquè doni explicacions sobre la mort dels tres cooperants britànics de la WCK. En un comunicat, el ministeri d'exteriors anglès ha qualificat d'"inacceptable" els fets. Les autoritats britàniques han aconseguit identificar els tres ciutadans anglesos, es tractava de John Chapman, James Henderson i James Kirby, segons apunta la BBC.

Treballadors de World Central Kitchen es reuneixen al voltant dels cossos dels seus companys després de ser traslladats a l'hospital Al-Najjar de Rafah, al sud de la Franja de Gaza, el 2 d'abril de 2024.
La barcassa de World Central Kitchen (WCK) carregada de menjar és apropada a la costa de Gaza per les llanxes de l'open Arms

El govern polonès també ha demanat "explicacions urgents" a l'ambaixador israelià a Varsòvia, ha afirmat el ministre d'Exteriors, Radoslaw Sikorski. El voluntari polonès que ha mort en l'atac era Damian Sobol, veí de Przemysl, segons ha detallat l'alcalde d'aquesta ciutat del sud del país, que fa dos anys va convertir-se en un dels principals punts d'arribada dels refugiats ucraïnesos que fugien de la guerra engegada per Rússia.

Per la seva banda, Egipte, que actua com a mediador per aconseguir un alto el foc a Gaza, ha manifestat el seu "rebuig i denúncia categòrica dels atacs continus d'Israel contra organitzacions que treballen al camp humanitari" i ha lamentat que l'exèrcit israelià faci aquests atacs "sense retre comptes ni assumir la seva responsabilitat per aquestes flagrants violacions del dret internacional". Alhora, ha criticat la postura de la comunitat internacional, "que és incapaç d'adoptar una postura decisiva i eficaç davant d'aquestes violacions".

La Xina s'ha sumat a les crítiques i ha recordat que "els civils no haurien de ser el blanc d'atacs". El portaveu del ministeri d'Exteriors, Wang Wenbin, ha reiterat la petició d'un alto el foc a Gaza per "prevenir una catàstrofe humanitària encara més greu".

L'Iran, arxienemic d'Israel, ha parlat d'un "atac selectiu" de l'exèrcit israelià contra el comboi de WCK i ha demanat una "condemna mundial". I el grup islamista Hamàs ha considerat que l'incident confirma "la política d'assassinats sistemàtics" d'Israel contra civils indefensos.

stats