Més de 186.000 persones han mort a Gaza, segons un estudi de ‘The Lancet’

BarcelonaÉs impossible saber amb certesa quanta gent ha mort en la guerra de Gaza des del 7 d’octubre. El ministeri de Sanitat de Gaza ha quantificat 38.243 morts en l’informe diari d’aquest dimarts. Dos terços són dones, criatures i ancians. Però són només els que han arribat als hospitals: no s’hi compten els milers de cossos que no han pogut ser rescatats d'entre la runa (uns 10.000), els que l’exèrcit israelià va enterrar en fosses comunes a les zones que va ocupar i els que han mort sense ser traslladats als centres mèdics.

A més, la destrucció sistemàtica dels hospitals –ara mateix en queden molt pocs d'operatius a tota la Franja– fa molt difícil recollir dades precises. I encara queda el que tècnicament s’anomenen morts indirectes: les causades per la pràctica desaparició del sistema sanitari, la fam, la set i les epidèmies. Són armes de guerra més letals que les bombes que l’exèrcit israelià està utilitzant amb el bloqueig de l’entrada d’ajuda humanitària, impossibilitant la recollida de residus o destruint les plantes de potabilització d’aigua. Per tenir un balanç més real, només queda recórrer a l’estadística. És el que han fet tres investigadors en un estudi publicat a la prestigiosa revista mèdica The Lancet, que donen un càlcul esfereïdor: 186.000 morts, en l’estimació més conservadora. I per ara no es veu una sortida a l'horitzó: aquest dimecres l'exèrcit israelià ha ordenat als habitants de la Ciutat de Gaza que marxin cap al sud de la Franja abans d'una nova incursió terrestre. Després de nou mesos de guerra la gent a Gaza continua vagant d'un lloc a l'altre, després d'haver estat forçada a desplaçar-se diversos cops, sense cap lloc segur on anar.

Els autors de l’estudi recorden que "els conflictes armats tenen implicacions sanitàries indirectes, més enllà del mal que provoca directament la violència. Fins i tot un cop acabat el conflicte continuaran les morts indirectes durant mesos o anys a causa de malalties i epidèmies". Adverteixen que, en el cas d’aquesta guerra, el balanç total s’espera que sigui molt elevat "a causa de la intensitat del conflicte; la destrucció de les infraestructures sanitàries, la severa falta d’aliments, aigua i sostre; la impossibilitat per a la població de fugir a una zona segura; i la manca de finançament de l’UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, una de les poques organitzacions humanitàries encara actives a la Franja".

Les bombes i bales maten menys gent en una guerra que les malalties, la gana o la falta de recursos sanitaris. Ho sabem per l’informe que el 2008 va publicar el secretariat de la Comissió de Ginebra sobre el pes de la violència armada, analitzant guerres recents: aquestes víctimes indirectes són entre 3 i 15 vegades més nombroses que les causades per les armes. La publicació de la revista mèdica britànica fa un càlcul prudent: 4 morts indirectes per cada mort directa reportada. Serien, pel capbaix, 186.000 morts: un 7,8% de la població de Gaza esborrada del mapa en nou mesos.

Malalties sota les bombes

El mes passat l’Organització Mundial de la Salut va determinar que a Gaza hi havia més de 865.000 casos d’infeccions respiratòries agudes, mig milió de casos de diarrea, entre altres malalties com la sarna i la varicel·la. Segons fonts mèdiques, 436 pacients de càncer han mort per manca de tractament. Contactat per l'ARA, Abu Salim, periodista de la ciutat de Gaza, explicava fa alguns dies que pràcticament no queden productes higiènics a causa del bloqueig: "Ens hem de rentar amb sabó de plats i aviat s'haurà acabat: el carrer és ple de brossa que no es pot recollir, l'aigua està contaminada i tot és ple d'insectes". Un còctel explosiu per a tota mena d'epidèmies.

No és el primer cop que aquesta revista mèdica publica estimacions sobre el cost humà de les guerres. En el cas del conflicte que va desencadenar la invasió de l’Iraq, el 2003, van calcular que va causar 655.000 morts, cosa que també serveix per posar en perspectiva la matança de Gaza. La guerra de l’Iraq va durar vuit anys i quan va començar la invasió el país tenia una població de 23 milions d’habitants, deu vegades més que la de la Franja.