Per què a Israel se li acaba el temps per destruir Hamàs?

Creix la pressió dels Estats Units perquè Netanyahu aturi els atacs abans d'Any Nou

The Economist
4 min
Una unitat d'artilleria israeliana opera a la frontera amb Gaza.

JerusalemHan passat nou setmanes des que Israel va començar a bombardejar la franja de Gaza i sis des que hi va enviar forces terrestres. Uns 18.000 habitants de Gaza, la majoria civils, han mort. Però fins ara Israel no ha aconseguit el seu objectiu principal de destruir les capacitats militars de Hamàs, el moviment islamista que governa Gaza i que, en un atac terrorista el 7 d'octubre, va assassinar 1.200 israelians i prendre 240 persones com a ostatges. Sembla cada cop més clar que les Forces de Defensa d'Israel (IDF) tenen poques setmanes per acabar la feina abans que els Estats Units, l'aliat vital d'Israel, retirin el seu suport a l'ofensiva. I l'èxit sembla poc probable.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Israel està intensificant les seves operacions. Ha desplegat tota una divisió aerotransportada de les IDF a la ciutat de Khan Younis, al sud, i als seus voltants, on creu que s'amaguen els alts líders de Hamàs. Tres divisions blindades continuen operant al sector nord, a la devastada ciutat de Gaza. S'han produït baralles ferotges a les zones de Shujaiya i Jabalia d'aquesta ciutat. L'exèrcit israelià està destruint túnels, on es refugien els combatents de Hamàs, i infraestructures, tant militars com civils, a la ciutat i als seus afores.

Israel està intentant crear la impressió que la resistència s'està enfonsant i que controla un extens territori. A les xarxes socials, han aparegut imatges de desenes d'homes envoltats per soldats israelians, que ordenen que es despullin i es quedin en roba interior per buscar cinturons explosius. L'exèrcit ha aixecat la bandera israeliana a la plaça de Palestina de la ciutat de Gaza i ha encès espelmes de Hannukkà en diversos llocs del camp de batalla. Però aquesta encara no és la “foto de la victòria” –la imatge que confirma un triomf final- que els ciutadans israelians exigeixen als seus líders.

Un portaveu de l'exèrcit deia fa uns dies que havien abatut 5.000 membres de Hamàs, i admetia que per cada combatent mort es podien comptabilitzar dos civils morts. Però Hamàs encara té milers de combatents que surten dels túnels per dur a terme emboscades als soldats israelians. Uns 100 uniformats de Tel-Aviv han mort. Hamàs encara manté més de 130 ostatges que no van ser alliberats durant la treva temporal del novembre. Estan en perill pel bombardeig constant.

El 8 de desembre, soldats israelians van resultar ferits en un intent fallit de rescatar un ostatge. Hamàs va mostrar més tard imatges horripilants d'un ostatge mort, un civil israelià de 25 anys. Hamàs afirma que els israelians el van matar en el seu intent de rescat, mentre que Israel assegura que Hamàs el va assassinar.

Israel tampoc ha aconseguit eliminar el lideratge de Hamàs ni destruir la seva infraestructura. Les IDF ha assassinat diversos alts comandants de l'organització islamista. Però Yahiya Sinwar, el cap general del grup a Gaza, i Muhammad Deif i Marwan Issa, els comandants de la seva força de combat, han sobreviscut, fins ara. Això és gràcies en part a la xarxa de centenars de quilòmetres de túnels de Hamàs, que Israel no ha pogut destruir malgrat la seva potència de foc i les seves capacitats de vigilància amb drons.

Destruir la xarxa de túnels requereix mesos

Els generals israelians han dit des de l'inici de la guerra que caldrien mesos d'operacions minucioses amb soldats sobre el terreny per destruir aquesta xarxa de túnels. Més de dos mesos després, encara pronostiquen un problema de "mesos", com admetia aquest dilluns un assessor de Netanyahu. Però potser no tenen tant de temps.

El nombre de morts civils ja està drenant el suport internacional a l'ofensiva d'Israel. Ara els Estats Units, el seu aliat indispensable, vacil·la.

El 8 de desembre, els Estats Units van vetar una resolució d'emergència del Consell de Seguretat de l'ONU que demanava un alto el foc immediat a Gaza. El Regne Unit es va abstenir. La resta de tretze membres van votar a favor de la resolució. El veto nord-americà va subratllar fins a quin punt Israel s'ha tornat dependent del seu aliat estratègic per al suport diplomàtic. També necessita més armes nord-americanes. El departament d'Estat acaba d'aprovar un enviament de 14.000 projectils de tanc de 120 mm, una de les principals municions que l'exèrcit israelià està utilitzant en les seves operacions terrestres.

En públic, tots dos governs neguen que l'administració del president Joe Biden hagi establert cap mena de termini perquè els israelians acabin la seva ofensiva. Però diverses fonts han confirmat que durant la seva recent visita a Israel Antony Blinken, el secretari d'Estat nord-americà, va dir als israelians que haurien d'acabar abans del 2024.

Mentrestant, l'administració també exigeix que Israel faci molt més per alleujar el patiment dels palestins, especialment al sud de Gaza. Uns 2 milions de persones, més de tres quartes parts desplaçades de casa seva pels combats, estan amuntegades, amb subministraments escassos i sense sanejament, amb el risc creixent de brots de malalties.

Si els Estats Units demanen la fi de la lluita a principis d'Any Nou, la seva sort pot començar a millorar una mica. Però és probable que ni la pau ni les condicions de vida suportables tornin aviat. El bombardeig israelià a Gaza es podria acabar, però és probable que l'exèrcit israelià continuï una campanya de menys intensitat amb les seves forces terrestres. En aquest escenari, Hamàs continuarà controlant parts de Gaza. Així, Israel haurà fracassat en el seu principal objectiu de destruir els autors de la massacre del 7 d'octubre.

stats