Israel i l'Iran: dues potències militars que s'arrisquen a una guerra regional
L'enemistat històrica entre Tel-Aviv i Teheran arriba a un punt sense precedents després de l'atac directe d'aquest cap de setmana
BeirutDesprés de la inèdita tempesta de míssils iranians contra Israel, la república islàmica ha donat per conclosa la seva resposta militar per l'atac israelià al consolat iranià de Damasc el primer d'abril, en què van morir dos alts comandaments del cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica. Tot i això, Teheran ja ha advertit que “si el règim israelià comet un altre error, la resposta de l'Iran serà considerablement més severa”. La revenja està ara a les mans d'Israel.
Des que va començar fa més de sis mesos la guerra a la franja de Gaza, l'Iran ha estat movent els fils entre bastidors, a través de les milícies proiranianes a la regió. Els houthis des del Iemen, Hezbollah des del Líban, la resistència islàmica des de l'Iraq i la Guàrdia Revolucionària Islàmica a la rereguarda de Síria, per colpejar els llocs militars d'Israel. El més gran dels temors d'una regionalització del conflicte és una confrontació directa entre Israel i l'Iran, ja que després de la revolució islàmica del 1979, Tel-Aviv va passar a ser l'enemic jurat del règim dels aiatol·làs, que advoca per la seva desaparició a favor d'un estat palestí.
Cal recordar que el país persa va ser la segona nació musulmana, després de Turquia, a reconèixer Israel el 1950, però després de la revolució iraniana va tallar tota relació amb Tel-Aviv. Des de llavors ha anat creant un exèrcit a l'exterior –l'eix de la resistència de l'Iran– per atacar Israel indirectament. El 1980 va inspirar la Jihad Islàmica palestina, la primera organització armada contra Israel, i el 1982 va fundar Hezbollah al Líban, després de la invasió israeliana al País del Cedre, en el context de la guerra civil libanesa. Des de finals dels anys 90, el desafiament militar de l'Iran a Israel es va fer més obvi amb la seva carrera armamentística i l'amenaça de l'enriquiment d'urani per fabricar la bomba atòmica.
El seu pressupost militar ha crescut des del 2021 i s'ha elevat fins als 24.600 milions de dòlars, així com el finançament de la Guàrdia Revolucionària, que ha arribat a suposar fins i tot el 34% de la despesa militar de la república islàmica. L'Iran posseeix avui un arsenal militar de tecnologia moderna amb drons d'atac Shahed 136 i míssils de creuer de llarga distància que poden arribar a qualsevol ciutat d'Israel, com s'ha demostrat amb l'atac massiu de diumenge a la matinada, i que han estat massivament utilitzats per Rússia a Ucraïna.
Però Israel també ha demostrat l'eficàcia de les seves defenses antiaèries a l'interceptar gran part dels drons i míssils dirigits cap al seu territori. Aquesta ha sigut la primera vegada que el règim iranià colpeja directament Israel en anys i, encara que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, hagi escampat públicament la seva victòria, en un moment en què la seva popularitat està per terra a Israel, la resposta iraniana ha estat mesurada.
Un atac mesurat
“No ha sigut un atac sorpresa, Israel ho esperava i havia pres mesures per frenar-lo. La Guàrdia Revolucionària va anunciar amb antelació el llançament de drons d'atac, cosa que va donar temps als aliats d'Israel a tenir preparades les bateries antiaèries”, explica a l'ARA l'advocat i analista proiranià, Bashar Al Lake. Segons ell, l'atac de dissabte a la nit ha estat una advertència. "L'atac va ser dissenyat per crear un espectacle calibrat amb l'objectiu de restaurar la posició dissuasiva de l'Iran i, alhora, evitar una escalada a gran escala", assevera, abans d'afegir que l'Iran "no podia deixar passar per alt l'atac contra el consolat".
"L'atac iranià no va tenir com a objectiu centres civils, només bases militars aïllades", indica, per la seva banda, Ali Mohammed, de l'institut d'investigació Arab Researcher. "Sobre la base d'aquests dos punts i tenint en compte les precaucions d'Israel per evacuar els avions i el personal militar, un incident amb víctimes massives no era una opció ni un pla per a l'Iran", insisteix Mohammed. Tot i això, a parer seu, va ser un càlcul d'error estratègic. "L'Iran va optar per un gran atac en lloc d'un de simbòlic, però un gran atac que estava calibrat per no fer gaire mal –assenyala–. Això no dissuadirà Israel. Per contra, farà que l'Iran sembli feble i ineficaç", adverteix. Mohammed reconeix que les defenses aèries d'Israel van funcionar bé, però no haurien sigut tan efectives si Israel no hagués tingut dues setmanes de preparació, i l'ajuda de tercers països per interceptar els dons i els míssils iranians.
La pregunta ara és si Israel cometrà errors en la resposta contra l'Iran. El comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, Hossein Salami, ja ha advertit que l'equació amb Israel ha canviat i, “a partir d'ara, si Israel ataca els interessos i els ciutadans iranians a qualsevol lloc, hi haurà represàlies des de l'Iran”. Si aquests advertiments són certs, la república islàmica s'està arriscant a una guerra dins de les seves fronteres, cosa que evita des de fa anys.