Israel intensifica els bombardejos a Gaza tot i la pressió interna i externa
Els familiars dels ostatges i Estats Units, Alemanya, Gran Bretanya i França demanen una treva
BarcelonaIsrael va intensificar ahir la seva ofensiva a Gaza malgrat la creixent pressió interna i internacional perquè hi hagi una nova treva. Segons les autoritats de la Franja, els bombardejos israelians van deixar almenys 90 morts al camp de refugiats de Jabalia, al nord, i 12 morts al camp de Deir al-Balah, al centre, on milers de persones han buscat refugi després de ser forçats a evacuar el nord. Al sud, a Khan Younis, l’artilleria israeliana va llançar un míssil que no va arribar a explotar el costat de l’Hospital Nasser, que acull centenars de ferits i desplaçats. “Lluitarem fins al final. Aconseguirem tots els nostres objectius: eliminar Hamàs, alliberar tots els nostres ostatges i assegurar-nos que Gaza no torni a ser un centre del terrorisme”, va proclamar desafiant el primer ministre Benjamin Netanyahu.
Però cada dia és més evident que aquests objectius no són compatibles. Després de deu setmanes de guerra i més de 20.000 morts (als 18.608 identificats amb noms i cognoms per les autoritats de Hamàs cal afegir-hi els milers que no han pogut ser rescatats de sota la runa), la meitat dels quals són dones i menors, Israel no ha aconseguit ni minvar la credibilitat de Hamàs com a força de resistència a l’ocupació entre els palestins ni tampoc alliberar els ostatges. La mort, divendres, de tres dels captius a mans de soldats israelians que els van disparar tot i que anaven a pit descobert i brandaven una bandera blanca ha tornat a encendre les alarmes dels familiars del centenar d’israelians que continuen segrestats a Gaza des del 7 d’octubre.
La mort dels tres joves ha commocionat la societat israeliana i ha desencadenat manifestacions arreu d’Israel. La investigació interna de l’exèrcit ha revelat que demanaven socors en hebreu i que fins i tot havien escrit SOS en un edifici on s’havien amagat. S’ha posat al descobert el que els palestins fa molt de temps que saben: que els soldats israelians disparen contra tot el que es mou, encara que no representi cap perill, i que les ordres no són fer presoners, que podrien aportar una informació molt valuosa per alliberar els retinguts. La promesa de Netanyahu que alliberar els ostatges seria una prioritat s’esvaeix.
El germà d’Alon Shamiz, un dels captius morts a mans dels soldats, ho va denunciar ahir al funeral, que va ser multitudinari: “Tu vas fer tot el que calia: després de tot el que havies passat et vas escapar amb valentia, vas veure la llum i tot es va tornar en foscor. Et van abandonar i et van assassinar”.
La mort per foc amic dels tres ostatges arriba després de setmanes de manifestacions per reclamar l’alliberament dels segrestats, pel qual també treballen alguns sectors de l’administració. El director del Mossad, David Barnea, es va reunir dissabte a Oslo amb el ministre d’Exteriors de Qatar, Mohamed bin Abdulrraman al-Zani, per reprendre les negociacions per l’alliberament, com les que van permetre l’intercanvi de 105 captius per 330 presoners palestins al novembre.
Pressió de París, Berlín i Londres
La magnitud de la massacre també està incomodant els aliats internacionals d’Israel, que afronten pressió interna per modificar el seu suport incondicional a Tel-Aviv. Ahir la ministra d’Exteriors francesa, Catherine Colonna, va viatjar a Israel per reclamar una “treva immediata i duradora” a Gaza i també va criticar els “abusos dels colons” a Cisjordània. En un article conjunt al diari Sunday Times, els seus homòlegs britànic, David Cameron, i alemanya, Annalena Baerbock, van reclamar un “alto el foc sostenible” i van lamentar que “massa civils han estat assassinats”. Tot un canvi de postura de dos dels aliats més incondicionals d’Israel, que fins ara només havien demanat “pauses humanitàries”.
Per la seva banda, el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, viatja cap a Israel amb l’objectiu de convèncer Netanyahu, segons ha explicat The New York Times, perquè substitueixi els bombardejos indiscriminats per incursions de forces d’elit que causin menys víctimes civils.
