Els EUA continuaran armant Israel tot i haver ignorat el seu ultimàtum sobre Gaza

BarcelonaIsrael desafia novament els Estats Units de Joe Biden. A les portes d'un nou mandat de Donald Trump, amb qui Tel-Aviv sap que tindrà màniga ampla al Pròxim Orient, el govern de Benjamin Netanyahu ha ignorat el darrer ultimàtum de Washington per augmentar l'ajuda humanitària a Gaza, que des de fa mesos arriba amb comptagotes. Els EUA van amenaçar el 13 d'octubre amb tallar el subministrament d'armes a l'exèrcit israelià si en 30 dies no es revertia la situació, que aboca la Franja a una fam generalitzada. Però un mes després, un cop esgotat el termini, l'ajuda que entra la Franja està en el nivell més baix des de l'inici de la guerra, l'octubre del 2023, segons les dades recollides per l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA). Els EUA, tot i això, no es plantegen canvis i continuaran armant Israel, a qui reconeixen passos per millorar la situació a la Franja.

Consultades per l'ARA, les xifres de l'organització de les Nacions Unides revelen que des del 13 d'octubre, quan va començar el termini fixat pels EUA, i fins al divendres 8 de novembre –l'última data registrada–, 1.147 camions amb ajuda humanitària han entrat a Gaza per cinc punts d'accés. Això són poc més de 40 camions al dia, molt lluny dels 350 diaris que reclamaven els Estats Units i encara més lluny dels 500 que hi arribaven abans de la guerra.

El mes d'octubre, de fet, va marcar la xifra més baixa de camions registrats en un mes (1.297) des del començament dels bombardejos: només l'octubre del 2023, quan Israel va imposar el setge a tota la Franja, s'havien registrat menys vehicles amb ajuda (218), i la mitjana des de llavors havia estat de gairebé 3.700 camions al mes.

Les dades de l'autoritat militar israeliana encarregada de coordinar l'ajuda a Gaza (Cogat) són lleugerament superiors, si bé tampoc compleixen amb la petició del govern nord-americà. Segons aquesta font, 1.759 camions van entrar a la Franja al mes d'octubre, i 624 ho han fet des de principi de novembre (219 segons l'UNRWA). L'exèrcit al·lega que si no està entrant més ajuda a Gaza és per l'amenaça que Hamàs saquegi els vehicles o pel fet que centenars de camions amb ajuda estan esperant des de fa mesos a ser recollits per les organitzacions humanitàries als punts d'entrada al territori palestí.

Les ONG, per contra, denuncien contínues traves d'Israel per aconseguir permisos d'accés a la Franja, així com les dificultats per fer arribar l'ajuda a la població a causa de les bombes, els combats constants sobre el terreny i els casos de pillatge, davant d'una situació humanitària cada cop més desesperada. El diari Haaretz, a més, revelava aquest dilluns que l'exèrcit està permetent que grups armats extorsionin les organitzacions a canvi de protegir els seus vehicles.

Divendres passat, cinc dies abans que s'acabés el termini fixat pels EUA, Israel va anunciar l'obertura d'un sisè pas al centre de Gaza per entrar-hi ajuda humanitària, i les darreres setmanes ha assegurat que els combois han començat a arribar al nord de la Franja, sotmès des de fa més d'un mes al setge i els incessants atacs de l'exèrcit amb l'objectiu d'expulsar-ne tota la població. Del total de 19 mesures reclamades pel govern nord-americà per millorar la situació humanitària, però, Israel n'ha incomplert 15 i només ha respost parcialment a quatre, segons un informe conjunt d'aquest dimarts de vuit ONG, entre les quals hi ha Oxfam, el Consell Noruec de Refugiats o Save the Children. La situació a la Franja està "pitjor que mai", alerten.

La setmana passada, el secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, advertia que Tel-Aviv "no està fent prou" per millorar la situació humanitària a Gaza, però a última hora d'aquest dimarts els EUA han donat per bons els primers passos d'Israel i ha confirmat que, de moment, continuaran subministrant armes a l'estat jueu. "Israel ha pres mesures durant els últims mesos [...] Encara hi ha feina per fer, però sens dubte hem vist algunes millores", ha afirmat la portaveu de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre.

La decisió dels EUA s'ha pres quan ni tan sols s'ha aixecat la prohibició d'actuació de la UNRWA aprovada pel Parlament israelià, que va eliminar el principal mitjà fins ara dels gazians per cobrir les seves necessitats bàsiques. Però no és el primer cop al llarg de la guerra que les amenaces dels Estats Units queden en paper mullat. El president Joe Biden ja havia posat sobre la taula la possibilitat d'aturar l'enviament d'armes si l'exèrcit iniciava una invasió sobre Rafah, però els tancs van entrar al maig a la ciutat al sud de la Franja i no hi va haver cap conseqüència en aquest sentit.

Amb el retorn de Trump a la Casa Blanca a partir del gener, a més, l'alineació de l'estratègia al Pròxim Orient serà encara més gran –Netanyahu ja hi ha parlat tres vegades des de la seva victòria– i qualsevol moviment de l'administració actual en termes d'armament seria previsiblement corregida pel nou president tan bon punt trepitgés el Despatx Oval.

"Gran probabilitat de fam imminent"

Mentrestant, nombroses organitzacions palestines i internacionals alerten d'una "gran probabilitat de fam imminent" en diverses zones de la Franja si no s'actua "els pròxims dies" per evitar-ho. "La fam, la desnutrició i la mortalitat excessiva deguda a la desnutrició i les malalties estan augmentant ràpidament", subratlla en un informe publicat divendres la Comissió per a la Investigació de la Fam. I adverteix: "Si no es respon a aquestes crides els pròxims dies [...] és probable que l'escala d'aquesta catàstrofe imminent empetiteixi tot el que hem vist fins ara a Gaza des del 7 d'octubre del 2023". Israel, a través de Cogat, ho nega i manté que aquests crits d'alerta es basen en "dades esbiaixades".