Israel i Hezbollah protagonitzen l'intercanvi de foc més fort des de 2006

BeirutEls atacs transfronterers de la matinada de diumenge han sigut els més violents des de la invasió israeliana del sud del Líban de 2006. La informació continua sent confusa i les versions contradictòries, fet que s'interpreta com a part de l'estratègia de guerra de desinformació que tant Israel com Hezbollah han estat fent servir des que van començar els enfrontaments fronterers a l'octubre. Israel va declarar haver llançat un extensiu atac "preventiu" contra la milícia xiïta libanesa aliada de l'Iran. Ho haurien fet seguint informació d'intel·ligència, que assegurava que Hezbollah planejava donar a les 5 del matí (hora local) la seva esperada resposta per l'assassinat el mes passat del comandant Fuad Shukr a Beirut i que els seus míssils apuntaven cap al nord i el centre d'Israel. En un comunicat, les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van informar que van fer servir un centenar d'avions de combat per bombardejar un miler de plataformes de llançament de coets en, almenys, 40 punts del sud del Líban. El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, adverteix que "aquesta història no s'ha acabat" i creix el temor que la guerra de Gaza s'escampi a la regió.

The Israeli prime minister did not specify what further action, if any, was planned after the intense exchanges but he suggested Israel’s moves would be aimed at “changing the situation in the north”.

Tot i això, la versió del grup xiïta libanès ha sigut molt diferent. En diversos comunicats publicats al llarg del matí, van proclamar que havien complert amb èxit la "primera fase" de la seva venjança contra Israel per la mort de Shukr, que era el número tres de Hezbollah. La milícia libanesa proiraniana va afirmar haver llançat 300 coets i drons explosius que van impactar en una dotzena de bases militars al nord d'Israel, desmentint així la versió israeliana, que assegurava haver frustrat l'atac de represàlia.

Crida l'atenció que després de 25 dies d'una resposta “calculada” i "contra objectius precisos", la milícia xiïta libanesa hagi emprat coets convencionals, seguits de drons explosius, en lloc de míssils més precisos i amb més abast com els Burkan o els Falaq, de producció iraniana –armes que Hezbollah reivindica tenir en el seu poderós arsenal–, si l'objectiu era colpejar Tel-Aviv. Segons fonts militars israelianes, Hezbollah planejava un atac contra una base del Mossad al nord de la capital israeliana, però els drons van ser interceptats abans d'arribar a l'objectiu. Tot i això, Hezbollah va atacar posicions castigades diàriament pels coets llançats des del sud del Líban. A la ciutat israeliana d'Acre, a 10 quilòmetres de la frontera amb el Líban, alguns projectils van impactar contra edificis residencials i també van afectar una planta elèctrica, que va deixar sense electricitat l'assentament durant unes hores.

Hezbollah ha estat postergant la seva represàlia a la llum de les negociacions en curs per un alto el foc a Gaza, que s'han reprès aquest diumenge al Caire, i per això s'entén que la seva decisió d'atacar ahir buscava una resposta "continguda". Israel ja estava al corrent de l'operació militar de Hezbollah per a aquests dies, coincidint amb la festivitat xiïta de l'Arbain, que commemora l'últim dels 40 dies de dol pel martiri de l'imam Hussein, net del profeta Mahoma, a la batalla de Karbala, al centre de l'Iraq, a finals del segle VII.

Tot i que tant les Forces de Defensa Israeliana com Hezbollah van anunciar a través de dos comunicats el final de les seves operacions després de la sortida del sol, els atacs a la frontera han continuat durant tot el diumenge. Tres combatents de Hezbollah han mort en atacs amb drons israelians, mentre que pel costat israelià es va comptabilitzar una baixa militar. Un soldat d'Israel ha mort quan el sistema de defensa antiaèria del seu vaixell de guerra, ancorat al port de Nahariya, no va interceptar un dels coets llançats des del sud del Líban.

Davant d'una perillosa escalda, el govern libanès ha celebrat aquest diumenge una reunió d'emergència per valorar la situació i ha cridat a una desescalada a la frontera amb Israel. També la missió dels cascos blaus de l'ONU al sud del Líban (FINUL) ha demanat a les parts contenció per evitar que la situació surti de control, cosa que podria portar a una guerra més àmplia amb conseqüències a tota la regió.

L'espai aeri va estar tancat a primera hora de diumenge a Beirut i moltes companyies aèries han cancel·lat els vols dels pròxims dies en previsió a nous atacs. Les mateixes mesures de seguretat s'han aplicat a l'aeroport Ben-Gurion, a Tel-Aviv, amb cancel·lacions i retards de vols.

A Beirut tothom estava a l'espera del discurs del secretari general de Hezbollah, Hassan Nasrallah. Més que un típic discurs de combat, Nasrallah s'ha vist en l'obligació de donar explicacions sobre els objectius assolits amb el seu atac de represàlia. El líder de Hezbollah ha emfatitzat que l'atac buscava colpejar la base d'intel·ligència militar de Gilot, al nord de Tel-Aviv, que compta amb més de 8.000 espies. També volia atacar una altra base aèria a 75 quilòmetres del Líban, però no ho va aconseguir. Nasrallah s'ha excusat dient que "l'enemic [Israel] va començar els seus atacs mitja hora abans de l'operació de resistència, després de detectar el moviment dels nostres combatents, i no basant-se en informació d'intel·ligència". Així doncs, ha dit que l'operació israeliana no ha estat "preventiva", sinó un "atac", perquè els serveis d'intel·ligència israelians han fallat, segons la seva visió. Tot i això, ha afirmat que la resposta s'ha dut a terme "amb precisió i rigor, tot i les difícils circumstàncies".