Israel i Hamàs negocien 'in extremis' allargar la treva a Gaza almenys dos dies més

BarcelonaIsrael i Hamàs negocien in extremis tornar a prorrogar 48 hores més la treva a la franja de Gaza, que expira aquest dijous a primera hora, per poder continuar amb els intercanvis d'ostatges per presos. El director de l'agència d'intel·ligència dels Estats Units, la CIA, William Burns, i el del Mossad, David Barnea, s'han trobat aquest dimecres a Doha (Qatar), on s'estan produint les negociacions. Un alt càrrec del govern israelià ha confirmat que Israel està negociant una nova ampliació de la treva per alliberar les dones i criatures que continuen en mans de Hamàs o altres grups palestins. "Hi ha converses a Qatar amb la participació dels EUA, Egipte i Qatar per veure si hi ha possibilitats de continuar en la mateixa direcció", ha dit en una trobada amb periodistes. Però a última hora d'aquest dimecres, l'acord no havia arribat.

Fonts de la seguretat egípcia han indicat que les negociacions es desenvolupen de manera positiva, però que els ostatges militars retinguts per Hamàs suposen un obstacle important. Una font palestina ha dit a Reuters que els negociadors estan parlant de si els homes israelians serien alliberats sota condicions diferents. Fins ara, la ràtio ha sigut d'un ostatge israelià a canvi de tres presos palestins, però en cap cas s'han inclòs homes adults.

Aquest dimecres a la nit, Hamàs ha alliberat el sisè grup d'ostatges: deu israelians –alguns, amb doble nacionalitat– i quatre tailandesos. Poques hores abans, també havien quedat en llibertat dues dones amb doble nacionalitat israeliana i russa, que Hamàs ha indicat que no formaven part de l'acord amb Israel, igual que els asiàtics. Segons el portaveu del ministeri d'Exteriors de Qatar, Majed Al Ansari, els ostatges israelians inclouen cinc menors i cinc dones. Ha afegit que al grup també hi ha cinc persones amb doble nacionalitat: un holandès, tres alemanys i un estatunidenc.

En total, en els sis dies de treva, el grup palestí ha alliberat 97 ostatges, dels quals 70 formen part del pacte. Segons l'exèrcit israelià, encara hi ha 159 israelians segrestats a la Franja, entre els quals una trentena de dones i criatures, per la qual cosa argumenta que cal centrar-se primer en elles i deixar per a després les negociacions sobre els homes, siguin civils o militars.

A canvi dels ostatges, Israel havia excarcerat fins dimarts 180 palestins i a última hora d'aquest dimecres estava encara pendent l'alliberament de 30 persones més, 15 adolescents i 15 dones, inclosa l'activista Ahed Tamimi, detinguda poc després que esclatés la guerra.

Enmig de les negociacions per l'ampliació de la treva, Hamàs ha informat que l'ostatge més jove, un nadó de 10 mesos, va morir juntament amb dos familiars, el seu germà de 4 anys i la mare de tots dos, durant un bombardeig israelià a la franja de Gaza. L'exèrcit israelià ha assegurat que està intentant comprovar la veracitat de la informació transmesa per les Brigades Al-Qassam, el braç armat del grup islamista. Reuters, l'agència que ha difós la informació, no ha pogut establir-ne la veracitat de forma independent. Els parents dels dos nens i el matrimoni –del pare, no se'n sap res– havien demanat reiteradament l'alliberament de la família, segrestada al quibuts de Nir Oz, i aquest dimecres han dit que estaven esperant la confirmació oficial per part de les autoritats israelianes.

Pressió de Washington

Segons mitjans israelians, el primer ministre Benjamin Netanyahu és reticent a allargar la treva més enllà de deu dies, el màxim estipulat en l'acord original. Aquest dimecres, ha tornat a insistir que la guerra a Gaza es reprendrà quan acabi la treva. "En els últims dies m'han fet una pregunta: tornarà Israel a lluitar després d'haver acabat aquesta etapa de retorn dels nostres ostatges? La meva resposta és un sí inequívoc", ha dit en una declaració de vídeo. Si no s’arriba a un pacte per allargar la treva, doncs, les forces hebrees podrien reprendre els combats i els atacs aeris a la Franja, on ja han mort més de 15.000 persones, segons les autoritats palestines. 

Tot i això, la pressió internacional sobre Tel-Aviv cada cop és més forta, fins i tot per part del seu gran aliat, els Estats Units. El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, tornarà aquest dijous a Israel i Cisjordània, en la tercera visita al Pròxim Orient des del 7 d'octubre, en la qual treballarà per ampliar la treva, segons ha afirmat des de Brussel·les, on ha assistit a una reunió de l'OTAN. "Clarament, això és una cosa que nosaltres volem, i crec que també la vol Israel", ha dit.

Aquest dimarts, el portaveu de seguretat nacional de la Casa Blanca, John Kirby, va subratllar que, en la guerra d'Israel contra Hamàs, no s'hi val tot i que no aproven que les operacions militars s'estenguin al sud de la Franja en la mateixa intensitat que al nord, ja que suposaria un greu perill per als centenars de milers de desplaçats.

Creixen els morts a Cisjordània

Malgrat que la treva acordada per Israel i Hamàs es manté, la violència de l'exèrcit jueu a la Cisjordània ocupada continua. Segons Al-Jazeera i l'agència palestina Wafa, dos nens palestins han mort assassinats per les forces israelianes durant una incursió a Jenin. El ministeri de Salut palestí els ha identificat com a Adam Samer al-Ghoul, de 8 anys, i Basil Suleiman Abu al-Wafa, de 15. Fonts de seguretat i locals han assegurat a Wafa que les forces israelianes, a punta de pistola, han obligat els residents del barri de Damj de Jenin a marxar de casa. Segons l'agència, els soldats també han causat una destrucció massiva als carrers de la ciutat, han enderrocat infraestructura civil i han bombardejat una casa amb un dron.

L'exèrcit, la policia i la intel·ligència israeliana han explicat en un comunicat conjunt que han dut a terme un assalt al camp de refugiats i que han matat dos suposats "terroristes d'alt nivell". Amb tot, les forces hebrees no han fet cap referència al nen i a l'adolescent morts, que se sumen a dos menors més, de 14 i 17 anys, i un jove de 26 que aquest dimarts van morir durant els enfrontaments amb soldats a dues localitats de Cisjordània. Des de l'inici de la guerra a Gaza, la violència a la Cisjordània ocupada s'ha intensificat. Gairebé 250 palestins han mort en enfrontaments amb les forces israelianes a l’enclavament ocupat, i més de 3.260 han estat detinguts, segons l'ONG Addameer.