Israel força un èxode massiu al nord de Gaza per facilitar la invasió

Hamàs demana als residents que ignorin l'avís i Abbas qualifica l'ultimàtum d'una "segona Nakba'"

Dones i nens evacuant la ciutat de Gaza després d'un avís israelià sobre l'augment de les operacions militars a la franja de Gaza, el 13 d'octubre de 2023.
13/10/2023
4 min

JerusalemEmportant-se els pocs efectes personals que han pogut, milers de persones han abandonat aquest divendres casa seva en direcció al sud de la franja de Gaza. L'exèrcit israelià ha ordenat evacuar els habitants de les ciutats de Gaza, Jabalia i altres poblacions i camps de refugiats al nord de l'enclavament, en previsió d'un atac terrestre que podria ser imminent. Vint-i-quatre hores perquè més d'un milió de persones abandonin tota una vida i es dirigeixin sota bombardejos constants i entre la runa cap a un sud ja atapeït de refugiats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"És impossible, i, a sobre, al sud no hi ha cap espai per acollir tanta gent d'una manera segura, perquè les bombes cauen des de dissabte a tota la Franja", ha advertit a l'ARA la directora de la UNRWA a Espanya, Raquel Martí. Tant aquesta organització com altres ONG internacionals, com Metges Sense Fronteres, han traslladat el seu personal cap al sud.

A través de missatges emesos des de les mesquites, els líders de Hamàs han demanat als residents que no es moguin de lloc i que ignorin l'avís israelià, segons ha informat Reuters. "L'ocupació està intentant difondre i fer circular propaganda falsa a través de diversos mitjans, amb l'objectiu de crear confusió entre els ciutadans i soscavar l'estabilitat del nostre front intern", ha dit el grup, segons un comunicat citat per la CNN.

"És una segona Nakba per al nostre poble", ha dit, per la seva banda, el president palestí, Mahmud Abbas, en referència a l'èxode de milions d'àrabs després de la creació de l'estat d'Israel, l'any 1948. Segons dades de les Nacions Unides, més de 340.000 gazatins ja havien marxat dijous de casa seva i es refugiaven en escoles, mesquites i altres llocs suposadament segurs. Els bombardejos ja han deixat més de 1.800 palestins morts i uns 6.400 ferits. I el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat aquest divendres al vespre en una compareixença televisada que la contraofensiva a Gaza “és només el començament”. "Els nostres enemics només han començat a pagar el preu [de l'atac de dissabte passat]. No explicaré ara el que està per venir, però m'agradaria dir-vos que això és només el començament", ha insistit. 

Les Forces de Defensa d'Israel han demanat aquest divendres 13 d'octubre l'evacuació de tots els civils del nord de Gaza abans d'una esperada invasió terrestre.

L'exèrcit israelià ha defensat l'ultimàtum assegurant que vol "minimitzar el dany sobre els civils de Gaza". "Hamàs s'amaga darrere de la gent de Gaza. Per això els demanem que es traslladin", han publicat les Forces de Defensa d'Israel (FDI) en un missatge a X, l'antiga Twitter. "Els qui vulguin salvar la vida, si us plau, que vagin cap al sud. Destruirem Hamàs. Les seves infraestructures, la seu de Hamàs, la cúpula militar. Però 24 hores és el termini", ha dit el ministre de defensa, Yoav Galant, que ha recordat que l'atac de Hamàs ha deixat uns 1.300 morts a Israel. La Casa Blanca ha considerat que la petició israeliana és "gairebé irrealitzable", però també una "advertència justa", en paraules del portaveu de Seguretat, John Kirby. L'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, ha definit l'ordre de "poc realista".

Les hores prèvies al final de l'ultimàtum han estat caracteritzades pel llançament de coets per part de Hamàs contra diverses ciutats del sud d'Israel. Els projectils han estat generalment destruïts per la Cúpula de Ferro, però han arribat a causar estralls –tot i que no morts o ferits– en ciutats com Ashkelon. A més, aquest divendres s'han produït també "incursions localitzades" a Gaza per part de tancs i soldats israelians. Les primeres dins de l'enclavament des de l'inici de les hostilitats. Així ho ha indicat el portaveu de les FDI, Daniel Hagari, en una roda de premsa aquest divendres al vespre, en la qual també ha informat que les tropes israelianes "han localitzat indicis que poden ajudar en l'esforç per localitzar els desapareguts". "Continuarem fent tots els esforços per trobar tots els detalls sobre els desapareguts i els ostatges", ha afegit Hagari. Israel calcula que les faccions palestines a Gaza retenen uns 120 ostatges, entre civils i militars.

Confrontacions a Cisjordània i al nord

En el setè dia de guerra amb Gaza, Cisjordània i la frontera amb el Líban també han estat escenari de confrontacions. Almenys 11 palestins han mort per trets de l'exèrcit israelià a la Cisjordània ocupada durant les protestes contra el bombardeig israelià de Gaza, segons dades del ministeri de Salut palestí. Khaled Mashal, antic líder de Hamàs, havia demanat per aquest divendres un "dia global de ràbia" en suport dels palestins, exigint que els governs i la gent de tot l'Orient Mitjà protestessin contra els bombardejos.

Molts israelians s'han quedat a casa per por a patir atacs. Les protestes s'han produït en ciutats com Ramallah, Tulkarem, Nablus o Hebron, mentre que a Jerusalem Est hi ha hagut enfrontaments entre palestins i policia a causa de les restriccions per accedir a l'Esplanada de les Mesquites en el dia sagrat dels musulmans.

Manifestació a Hebron en suport als palestins de Gaza.

Mentrestant, a la frontera amb el Líban, el grup islamista Hezbollah ha reivindicat atacs amb armes lleugeres contra posts militars israelians i el sotscap de Hezbollah, Naim Qassem, ha afirmat que el seu moviment està "totalment preparat" per actuar en defensa dels palestins. "Quan arribi el moment d'actuar, ho farem", ha afegit. L'exèrcit israelià ha respost a l'atac i a una explosió a la tanca de seguretat prop del quibuts d'Hanita, que no ha deixat ferits, bombardejant posicions de Hezbollah al Líban.

Un obús israelià ha caigut prop del lloc on es trobaven diversos periodistes internacionals que cobrien enfrontaments a la frontera i ha matat un càmera de Reuters, Issam Abdallah. Sis periodistes més han resultat ferits.

A Israel, els combats i aldarulls a Cisjordània i el Líban continuen augmentant el temor que s'obrin nous fronts de guerra. I no serien els únics. Aquest divendres l'Iran ha amenaçat amb una "resposta" per part del seu exèrcit i els seus aliats a l'Iraq, Síria o el Iemen, si continuen "els crims de guerra contra Palestina i Gaza", en paraules del ministre d'Exteriors, Hossein Amirabdollahian, que es trobava de visita al Líban. "Naturalment, amb la continuació dels crims de guerra israelians i el setge humanitari de Gaza i Palestina, qualsevol decisió i possibilitat d'altres membres del moviment de resistència és probable", ha dit.

Per la seva banda, l'Aràbia Saudita ha indicat que posa en pausa les converses per a un acord de pau amb Israel mentre segueixin les hostilitats, segons dues fonts saudites citades per Reuters.

stats