Israel diu que atacarà Rafah al març si Hamàs no allibera els ostatges

BarcelonaIsrael ha posat data a l'anunciada ofensiva sobre Rafah, la ciutat al sud de Gaza on s'han refugiat 1,7 milions de palestins i l'única que no ha estat assaltada per terra. Serà el mes de març, coincidint amb el Ramadà, el mes sagrat per als musulmans. "El món ha de saber, i els dirigents de Hamàs també, que si pel Ramadà els ostatges no han estat alliberats, els combats continuaran a tot arreu, inclosa la zona de Rafah", ha dit el ministre de Defensa Benny Gantz. El Ramadà comença enguany pels volts del 10 de març.

Gantz ha afegit que la invasió de la ciutat més meridional de la Franja es farà de manera coordinada amb els Estats Units i amb Egipte, que ja es prepara per a un més que possible èxode de palestins i s'ha compromès a facilitar l'evacuació de civils. Però no hi ha cap lloc segur dins la franja de Gaza, de manera que l'única sortida seria Egipte, on el règim ja prepara un gran camp de concentració per tancar-hi els possibles evacuats.

Tot apunta, doncs, que Israel no està disposat a cedir a la pressió internacional, inclosa l'apel·lació directa del president dels Estats Units, Joe Biden, per frenar la invasió de Rafah, que suposaria una segona expulsió massiva de palestins del seu territori, només comparable a la Naqba (catàstrofe) del 1948, quan 800.000 palestins van ser expulsats de les seves llars en la primera guerra que va conduir a la proclamació de l'estat d'Israel. Netanyahu insisteix que Israel no pot completar la victòria sense assaltar Rafah, encara que tothom sap que això suposaria una crisi humanitària de proporcions immenses.

Hamàs hi ha respost que està preparat per aguantar l'embat. Un dels seus responsables a Qatar ha assegurat que estan preparats per a una guerra llarga i ha rebaixat a la meitat les xifres sobre les baixes entre els seus milicians: asseguren que han perdut 6.000 combatents en els quatre mesos de guerra. Segons l'últim balanç de les autoritats de Gaza, ja s'han superat els 29.000 palestins morts pels bombardejos israelians, un terç dels quals són criatures, als quals cal sumar 69.000 ferits i 8.000 desapareguts.

Prohibició d'accés a la mesquita d'Al-Aqsa

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el ministre de Seguretat Nacional, l'ultradretà Itamar Ben-Gvir, han acordat limitar les visites de musulmans a la mesquita d'Al-Aqsa durant el mes del Ramadà, encara que no han detallat en què consistirà la limitació. Des del 7 d'octubre només s'hi permet l'accés d'homes grans i de dones, però ara Ben-Gvir pretén limitar-la als més grans de 70 anys, com també permetre l'entrada d'agents de policia a l'espai sagrat per retirar pancartes. Al-Aqsa és el tercer lloc més sagrat per la religió islàmica.

Nou judici contra Israel al tribunal de la Haia

Dilluns ha començat al Tribunal de Justícia de l'ONU, amb seu a la Haia, un altre judici històric contra Israel, després que Sud-àfrica l'acusés d'estar perpetrant un genocidi a Gaza. En paral·lel a aquesta demanda, avui al matí s'ha engegat la vista, que durarà tota la setmana, sobre la legalitat de l'ocupació dels territoris palestins (Gaza i Cisjordània, inclòs Jerusalem est) que Israel va envair a la Guerra dels Sis Dies, el 1967, contra Egipte, Jordània i Síria. En aquesta ocasió és l'Autoritat Palestina qui denuncia l'ocupació i annexió de gran part de territori palestí, en contra del dret d'autodeterminació i també per la imposició d'un sistema d'apartheid que discrimina els palestins.

El ministre d'Exteriors palestí, Riad al-Maliki, ha recordat en la seva compareixença que "durant dècades, Israel només ha donat tres opcions als palestins: el desplaçament, la subjugació o la mort" i que "han hagut de suportar la colonització i l'apartheid". "El nostre poble té dret a viure en llibertat i dignitat a la seva terra ancestral i no renunciarà als seus drets", ha reblat.

A petició de l'Assemblea General de l'ONU, el tribunal més important del món analitza en aquesta causa les "conseqüències legals derivades de les polítiques i pràctiques d'Israel al territori palestí ocupat, inclòs Jerusalem est". Els representants israelians hi han enviat per escrit els seus arguments i no de manera oral. Fins a 51 països i tres organismes (la Lliga Àrab, l'Organització per a la Cooperació Islàmica i la Unió Africana) faran costat als palestins. La xifra no té precedents.

El cas es va engegar abans de l'actual guerra a Gaza, en una votació per àmplia majoria a l'Assemblea General el desembre del 2022, i el tribunal ha d'emetre en els pròxims mesos una opinió no vinculant. El mateix tribunal ja s'havia pronunciat el juliol de 2004 sobre el mur de separació construït per Israel a dins de Cisjordània i va dictaminar que s'havia de desmantellar, però encara continua dret.