Israel, desbocat a Cisjordània amb l'aval de Trump: "Mai havíem vist aquesta brutalitat"

BarcelonaMentre els mitjans de comunicació occidentals miren a Gaza, Israel ha intensificat aquests últims dos mesos l'ocupació de Cisjordània. Amb l'anomenada operació "Mur de Ferro", que va començar el 21 de gener, l'exèrcit israelià ha accelerat els seus atacs en aquest territori palestí. L'ofensiva militar va començar al camp de refugiats i la ciutat de Jenín, un dels feus de la resistència palestina, i es va estendre ràpidament a Tulkarem i Tubas. Dos mesos després, el balanç és de 60 palestins morts en mans de l'exèrcit i els colons, més de 500 detinguts i més de 40.000 desplaçats, segons dades de l'ONU, una xifra sense precedents des de la Guerra dels Sis Dies (1967).

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

"No queda ningú al camp de Tulkarem: han fet fora totes les famílies, han destruït els carrers, el clavegueram, l'electricitat, les botigues, tot... i estan enderrocant cases per fer-hi carreteres prou amples perquè hi puguin passar els tancs. Han desplegat franctiradors als terrats", explica per telèfon a l'ARA M., un noi que fa mesos que es va instal·lar en un apartament de la ciutat, després que casa seva fos bombardejada en una incursió israeliana. Ara ell i el seu company del comitè de joves es dediquen a repartir aliments, medicines i productes higiènics entre les famílies desplaçades. "Al pis ara hi vivim 25 persones: altres famílies s'han instal·lat en escoles o mesquites".

L'analista palestí Xavier Abu Eid explica des de Ramal·lah que la brutalitat que estan veient a Cisjordània no l'havien vist mai de manera tan sistemàtica. "Israel diu que té objectius terroristes, però el que ha fet en els últims dos mesos ha estat una campanya de desplaçament forçós a gran escala", explica per telèfon la periodista Mariam Barghouti, que ha estat cobrint la situació sobre el terreny. L'operació militar, una de les més llargues des de la Segona Intifada (2000-2005), i que compta amb la col·laboració de la policia de l'Autoritat Nacional de Palestina, ja s'ha estès els últims dies a ciutats més al sud com Nablús.

La falta d'aigua, aliments i medicines ja és una realitat, segons testimonis consultats per aquest diari, i l'exèrcit ha tallat l'accés a diversos centres sanitaris. "La situació és catastròfica", diu Barghouti. Aquells que han intentat tornar a casa seva han trobat les cases "destruïdes, danyades o convertides en bases militars", explica també des de Ramal·lah Aseel AlBajeh, de l'Institut Palestí per a la Diplomàcia Pública (PIPD). Tel-Aviv, de fet, ja ha anunciat una "estada prolongada" al territori ocupat "durant el pròxim any" i ha ordenat a les seves tropes que impedeixin el retorn dels residents als nuclis desallotjats.

Estratègies utilitzades a Gaza

"L'exèrcit entra i ho destrossa tot: les cases que no han enderrocat amb excavadores les cremen o les bombardegen: no deixen pedra sobre pedra. Jenín s'ha convertit en una petita Gaza: fan servir les mateixes eines i la mateixa estratègia", apunta Shebly, un informàtic del camp de refugiats de Jenín.

La destrucció d'infraestructures bàsiques, el setge als hospitals, els atacs aeris i sobretot el desplaçament massiu de la població han portat diversos analistes i ONGs a parlar d'un procés de "Gazificació" de Cisjordània, al qual se li ha sumat un increment de la violència dels colons. El govern de Benjamin Netanyahu feia temps que amenaçava amb actuar al territori ocupat com a la Franja amb l'objectiu d'avançar en la seva annexió a Israel. I el moment escollit per fer-ho, dos dies després que s'iniciés la treva amb Hamàs, no va ser casual. "L'acord per a l'alto el foc contenia beneficis per al govern de Benjamin Netanyahu", afirma AlBajeh. Entre altres beneficis, redoblar l'ofensiva a Cisjordània permetia al primer ministre israelià amansir els sectors més ultres del seu govern, contraris a aturar la guerra contra els gazians. "Tot plegat té a veure amb assegurar la seva continuïtat en el poder", rebla.

La clau per explicar l'escalada actual a Cisjordània, però, passa pel retorn de Trump a la presidència dels Estats Units. "Netanyahu se sent ara amb capacitat de fer tots els canvis en el terreny que vulgui [...]. Assumeix que Trump donarà suport al seu projecte de neteja ètnica", apunta Abu Eid. El fet que l'operació militar s'hagi centrat en els camps de refugiats té a veure precisament amb aquest objectiu: "És un atac al dret a tornar dels palestins i que connecta també amb els atacs contra la UNRWA", reflexiona AlBajeh. L'agència de l'ONU per als refugiats palestins, a la qual Israel va prohibir les activitats al gener, alertava fa uns dies que ja no té "cap contacte amb les autoritats israelianes", cosa que fa impossible plantejar "la necessitat urgent de lliurar assistència humanitària".

Una nova Nakba

Les autoritats israelianes ja han anunciat que no permetran que els desplaçats per la força puguin tornar a casa seva i que l'exèrcit continuarà ocupant els camps durant tot aquest any. AlBajeh destaca l'impacte psicològic que suposa l'expulsió per a molts dels habitants dels camps, on convivien diverses generacions de refugiats. Una reflexió que també fa Barghouti: "Molts joves amb qui he parlat m'expliquen que estan experimentant, a una escala més intensificada, el trauma que van viure els seus avis el 1948 [durant la Nakba, l'expulsió de 800.000 palestins amb la creació de l'estat d'Israel]". "Israel està creant les condicions perquè la gent marxi", afegeix Abu Eid.

Per al jove de Tulkarem, "Israel vol acabar amb la qüestió dels refugiats primer per acabar després amb tots els palestins: la qüestió dels refugiats és el que manté viva la causa palestina perquè recorda que Israel es va crear expulsant els palestins massivament de les nostres terres". Però assegura que no estan disposats a permetre que la història es repeteixi: "Poden destrossar casa nostra, però no poden esborrar la nostra memòria".