França i els Estats Units criden a un alto el foc de 21 dies al Líban

BarcelonaEls tambors d'una guerra total al Líban sonen cada dia amb més força i fan presagiar un agreujament del conflicte al Pròxim Orient, i la diplomàcia es mobilitza al més alt nivell per intentar frenar l'escalada si és que no és ja massa tard. Els Estats Units, França, Alemanya, l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units han presentat aquesta matinada a Nova York, al marge de l'Assemblea General de l'ONU, una proposta d'alto el foc de 21 dies "per donar espai a la diplomàcia per assolir un acord" al Líban i un alto el foc a Gaza. D'altra banda, el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu vola cap a Nova York per participar a l'Assemblea després d'haver postposat dues vegades el viatge per l'ofensiva al Líban.

En un comunicat conjunt, els 12 signants de la proposta ( també hi ha el Regne Unit, la UE, Itàlia, el Canadà, Austràlia, i el Japó) argumenten que les hostilitats entre Israel i Hezbollah són "intolerables" i suposen un "risc inacceptable d'una escalada regional més àmplia" que no convé al Líban ni a Israel. En un altre comunicat conjunt, el president estatunidenc Joe Biden i el francès Emmanuel Macron, en el seu rol d'antiga potència colonial del Líban, asseguren que ha arribat l'hora de trobar un acord que permeti "el retorn dels civils a casa".

És la resposta internacional a les declaracions de dimecres de diversos càrrecs militars i polítics que fan pensar que els atacs aeris són una preparació per a una ofensiva terrestre que podria ser imminent. També ho suggereixen els moviments sobre el terreny, ja que l'exèrcit ha informat que ha cridat a files dues brigades de reserva addicionals a la frontera nord per dur a terme activitats operatives.

Les bombes llançades per Israel aquest dimecres han causat almenys 72 morts i centenars de ferits, segons el ministeri de Sanitat libanès, cosa que deixa un balanç de més de 620 persones mortes els últims tres dies. Israel diu que ha realitzat 2.000 atacs en tres dies. El cap de l'estat major israelià, Herzi Halevi, ha assegurat que els atacs aeris no s'aturaran i que són l'antesala d'un pas més. "Sentiu els avions sobrevolant; hem estat bombardejant tot el dia. Això és tant per preparar el terreny per a la vostra possible entrada com per continuar degradant Hezbollah", ha dit el general als soldats desplegats a la frontera, segons un comunicat. "Avui Hezbollah ha ampliat el seu radi d'acció, i avui, més tard, rebran una resposta molt dura. Prepareu-vos", els ha ordenat.

Halevi ha repetit que l'objectiu és permetre que els residents del nord d'Israel puguin tornar a casa seva, i ha afegit que, per aconseguir-ho, l'exèrcit "està preparant el procés d'una maniobra". "Això significa que les vostres botes militars entraran en territori enemic, entraran en pobles que Hezbollah ha preparat com a grans avançades militars", ha afegit.

Segons la televisió pública Kan, el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, s'ha reunit aquest dimecres amb soldats que s'estan entrenant per a aquest escenari. I el cap del comandament del nord de les Forces de Defensa d'Israel (FDI), Ori Gordin, ha informat que han entrat en "una nova fase de la campanya". "Hem de canviar la situació de seguretat. Hem d'estar molt preparats per entrar [al Líban] en una maniobra [terrestre]", ha afegit, segons informen mitjans israelians.

El primer ministre, Benjamin Netanyahu, també n'ha parlat i ha insistit en el missatge dels últims dies: "No puc donar detalls sobre què farem, però el que puc dir és que estem decidits a retornar els ciutadans del nord a casa seva". El líder israelià havia de ser ja a Nova York, però ha endarrerit el seu viatge i està previst que faci la seva intervenció a l'Assemblea General de l'ONU aquest divendres.

Míssil contra Tel-Aviv

El radi d'acció ampliat a què ha fet menció Halevi es refereix al fet que Hezbollah va llançar dimecres a la matinada un míssil terra-terra sobre la perifèria de Tel-Aviv, per primer cop des del 8 d'octubre, quan va obrir un front al nord d'Israel en suport a Hamàs a la guerra de Gaza. En un comunicat, ha precisat que es tracta d'un míssil balístic Qader 1 i que es dirigia contra la seu dels serveis secrets israelians, el Mossad, en resposta al sabotatge de la setmana passada dels buscapersones i altres aparells de comunicació de l'organització. Israel ha confirmat el llançament i ha dit que el míssil ha estat abatut sense causar danys personals ni materials.

Segons l'exèrcit hebreu, Hezbollah va llançar més de 300 coets i míssils contra territori israelià dimarts, i aquest dimecres n'han sigut 110. Els bombardejos israelians, per la seva banda, han colpejat 280 objectius de la milícia libanesa, segons informació de les forces aèries.

A més dels 620 morts, els atacs han provocat un èxode massiu. Les imatges d'autopistes col·lapsades a banda i banda, amb tots els cotxes en la mateixa direcció, s'han repetit aquest dimecres. Segons el ministre d'Exteriors libanès, el nombre total de desplaçats a causa dels atacs israelians s'acosta al mig milió de persones.

Qui decidirà si els xocs d'aquests últims dies escalen fins a una guerra oberta serà Israel, que ha assegurat que els cops continuaran fins que els 60.000 habitants del nord del país evacuats pels coets de Hezbollah puguin tornar a casa seva. I també l'Iran, de qui Hezbollah depèn financerament i políticament, i que fins ara no ha reaccionat a l'assassinat, el 31 de juliol, d'Ismail Haniyeh, el líder de Hamàs, quan participava en els actes d'investidura del nou govern a Teheran.

El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, ha declarat que "matar els membres destacats de Hezbollah no els farà doblegar". El president iranià, Masoud Pezeshkian, que s'ha estrenat aquesta matinada a l'Assemblea de l'ONU, ha donat poques pistes: "No busquem cap guerra ni conflicte amb ningú", ha afirmat, però també ha dit que els atacs d'Israel dels últims dies "no poden quedar sense resposta". 

Aquest dimecres, a més, s'ha sumat un nou actor a les hostilitats contra Israel. Drons de la Resistència Islàmica de l'Iraq han atacat la ciutat israeliana d'Eliat, segons ha informat la milícia pro-iraniana en un comunicat. Mitjans hebreus han informat que un dron ha estat interceptat per un vaixell de guerra mentre que el segon ha impactat al port d'aquesta ciutat de l'extrem sud d'Israel i ha ferit dues persones.

Esforços diplomàtics

Mentrestant els Estats Units es mantenen lleials a Israel i han condemnat el llançament d'un míssil de Hezbollah contra Tel-Aviv. "Un altre cop s'evidencia que Israel s'enfronta a una amenaça legítima per part d'un grup terrorista patrocinat per l'Iran", ha dit el portaveu de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby, a la CNN, i ho ha considerat "profundament preocupant". "Cap nació hauria de viure amb aquestes amenaces just a l'altra banda de la seva frontera", ha afegit, tot i que ha insistit que Washington continua creient que és possible una solució diplomàtica.

El president del Parlament libanès, Nabih Berri, pròxim a Hezbollah, també ha dit que s'estan fent "esforços seriosos" per a una solució política en el marc de la trobada a Nova York, en la qual participen ell mateix; el primer ministre libanès, Najib Mikati, i "parts internacionals, inclosos els Estats Units". I ha subratllat que "les pròximes 24 hores seran decisives".