Israel comença a enviar ordres de reclutament a la població ultraortodoxa

BarcelonaL'exèrcit israelià ha emès aquest diumenge unes 1.000 ordres de reclutament a joves de la comunitat ultraortodoxa. Les forces de Tel-Aviv, immerses en la guerra a la franja de Gaza però també en les operacions contra Hezbollah a la frontera amb el Líban, necessiten reforçar les seves files. Els dos partits religiosos que formen part del govern de coalició del primer ministre, Benjamin Netanyahu, s'han oposat a la mesura.

El ministeri de Defensa israelià ha avançat que "s'esperen rondes addicionals [d'ordres de reclutament] en les pròximes setmanes" i apunta que la decisió de reclutar membres de la comunitat ultraortodoxa respon a una recomanació del mateix exèrcit. En un comunicat, el ministeri ha assegurat que les dates de les noves rondes de citacions "es determinaran d'acord amb la capacitat de resposta de la població ultraortodoxa". En total, les forces israelianes, que necessiten uns 10.000 nou reclutes actualment, esperen sumar a les seves files uns 3.000 joves d'aquesta comunitat.

"Estem treballant per reclutar persones de tots els sectors de la societat per a les creixents necessitats operatives en aquest moment", va afirmar en un comunicat l'exèrcit israelià aquest dimarts, quan va anunciar que començaria a enviar les notificacions. Mitjans locals apunten que les forces israelianes planegen reclutar primer els sectors menys radicals d'aquesta comunitat. És a dir, persones que tenen feina o estudien a la universitat i que, per tant, no consagren tot el seu temps als estudis religiosos.

L'anunci arriba un mes després que el Tribunal Suprem d'Israel dictaminés que el ministeri de Defensa ja no podia atorgar exempcions generals del servei militar obligatori als estudiants dels seminaris jueus (ieixivàs). El Suprem israelià va decidir que "no hi ha cap base legal per excloure els homes ultraortodoxos del reclutament" i, de fet, va afirmar que, si no servien a l'exèrcit, tampoc haurien de rebre subvencions educatives o d'assistència social finançades amb fons públics. L'acord pel qual la comunitat ultraortodoxa israeliana no estava obligada a fer el servei militar obligatori estava vigent des de la fundació mateixa de l'estat d'Israel, el 1948, quan aquesta comunitat no representava un percentatge tan important de la població. Avui aproximadament el 13% de la població israeliana és ultraortodoxa.

Des de llavors, i especialment des que dimarts s'anunciés que començarien les citacions, la comunitat ultraortodoxa ha protestat contra la integració forçada dels seus joves a l'exèrcit. El mateix dimarts, desenes d'ultraortodoxos van bloquejar l'autopista de Bnei Brak, al centre d'Israel, i aquest diumenge alguns rabins han animat els joves de les seves comunitats que rebin les citacions a cremar-les. Alguns líders ultraortodoxos temen que si els joves abandonen la dedicació exclusiva a l'estudi de la Torà perdin la seva identitat com a jueus religiosos.

La notícia també pot tenir conseqüències per al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. El seu govern de coalició depèn de dos partits ultraortodoxos, que s'han mostrat obertament en contra de la mesura, però a l'executiu també hi ha diversos partits que hi estan a favor. El govern intenta des de fa temps aprovar una llei de reclutament específica per als joves ultraortodoxos, consensuada amb els dos partits religiosos, que han amenaçat amb abandonar la coalició si s'aixecava l'exempció, però encara no han arribat a cap acord.