Israel bombardeja Beirut i assegura haver matat el número dos de Hezbollah
L'operació de Tel-Aviv era la resposta a l'atac de dissabte als Alts del Golan que va matar dotze menors
BeirutL'exèrcit israelià ha bombardejat aquest dimarts al vespre el sud de Beirut, la capital del Líban, en una operació dirigida contra "el comandant responsable" del cop letal a Majdal Shams, que va matar dotze menors aquest dissabte, segons han informat les Forces de Defensa d'Israel (IDF). El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha complert així la seva promesa de respondre "amb duresa" a l'atac, que Tel-Aviv havia atribuït a la milícia xiïta libanesa Hezbollah, tot i que aquesta organització ho ha negat fermament. L'exèrcit israelià ha assegurat que ha matat Fuad Shuk, "el comandant militar amb el rang més alt" de la milícia i assessor proper del líder del grup, Hassan Nasrallah. Tot i que Hezbollah de moment no ha confirmat la mort de Shuk, la corresponsal de la BBC a la zona informat a la xarxa X que els serveis d'emergència han retirat el seu cos. Segons l'agència de notícies nacional libanesa NNA, l'atac ha deixat 68 persones ferides.
Així, després d'un cap de setmana de tensió i d'esforços diplomàtics per evitar una guerra total, el feu beirutí de Hezbollah ha sigut colpejat per segona vegada des que van començar les hostilitats frontereres a l'octubre. Les conseqüències d'aquesta nova acció de les IDF podrien conduir a un conflicte obert entre Israel i el Líban, com als anys 1982 i 2006.
L'impacte del projectil israelià ha afectat un dels suburbis del sud de la ciutat, base operativa de la milícia xiïta libanesa, que rep el suport de l'Iran. Arran del bombardeig s'ha sentit una forta explosió i s'ha pogut veure una gran columna de fum que s'elevava per sobre de la zona del Consell de la Xura de Hezbollah –l'òrgan de govern del grup–, al barri de Dahieh de la capital. Fa un parell de dies, el número dos de Hezbollah, Naim Qassem, va advertir que el grup xiïta respondria d'una manera proporcional sempre que Israel no ataqués la capital libanesa o assassinés alts comandaments de Hezbollah. Caldrà, doncs, esperar a la resposta dels xiïtes per calibrar el risc que la guerra de Gaza s'estengui de forma regional.
La primera reacció de Hezbollah, però, ha sigut llançar una onada de més de 20 coets cap al nord d'Israel, a l'assetjat assentament de Kiryat Shmona. Com a precaució davant d'un atac imminent, tant la localitat portuària de Haifa com els hospitals de la zona es troben en estat d'alerta i els residents estan obligats a mantenir la vigilància i seguir totes les indicacions de les autoritats i el Comando del Front Intern de les IDF. El govern libanès es reunirà d'urgència aquest dimecres al matí per establir un pla d'emergència.
Amenaça directa
Arran de l'atac de dissabte passat als Alts del Golan, Netanyahu va tornar més d'hora del previst del seu viatge als Estats Units, on era la setmana passada, i tant des de la Casa Blanca com des de la Unió Europea es temia el que s'acaba de produir. Pocs minuts després de l'atac sobre Beirut, Vedant Patel, portaveu adjunt del departament d'Estat nord-americà, ha afirmat: "Hem estat en converses contínues amb els homòlegs israelians i libanesos des de l'incident durant el cap de setmana, i els Estats Units continuaran donant suport als esforços per arribar a una solució diplomàtica al llarg de la Línia Blava". Es referia a la divisòria entre el Líban i Israel als Alts del Golan. Es tracta d'una línia de retirada i el territori és objecte d'una interminable disputa fronterera en curs. Israel ha assegurat que havia informat els Estats Units de l'operació en marxa abans que es produís.
Per la seva banda, Karine Jean-Pierre, la secretària de premsa de la Casa Blanca, ha assegurat que el president Joe Biden "creu que es pot evitar" una guerra total entre Israel i Hezbollah amb una solució diplomàtica. "Aquí hem de continuar sent optimistes, crec que és important mantenir la possibilitat d'una solució diplomàtica. No volem veure una escalada, no volem veure una guerra total".
Una milícia forta
La milícia xiïta és militarment molt més poderosa que Hamàs i si en nou mesos de guerra Israel no ha derrotat la guerrilla a la Franja, difícilment podrà derrotar Hezbollah mantenint dos fronts oberts. L'últim precedent, del 2006, no convida a l'optimisme per a Tel-Aviv, que va veure com des d'aleshores la guerrilla s'enfortia cada cop més.
Hezbollah compta amb fins a 200.000 míssils i coets, així com drons d'atac. Està separat de l'exèrcit libanès i, de fet, és molt més forta. Hezbollah, també políticament molt influent al govern libanès, té desenes de milers de combatents ben equipats i entrenats. El moviment segueix la branca xiïta de l'islam i està finançat, proveït i entrenat per l'Iran, la potència xiïta dominant al Pròxim Orient. Hezbollah i els seus partidaris el consideren un moviment de resistència legítim contra Israel, estat al qual acusen d'ocupar part del territori libanès. Hezbollah és un ferm defensor de Hamàs i dels palestins i rebutja el dret d'Israel a existir. El moviment està considerat una organització terrorista pels estats occidentals, Israel, els països àrabs del Golf i la Lliga Àrab.