Israel barra el pas a l'ajuda humanitària des d'Egipte i Gaza ja no té bosses per enterrar els morts

El CaireEls carregaments d’ajuda humanitària destinats a Gaza van continuar sense poder entrar a la Franja dilluns malgrat que Egipte i els Estats Units s’havien mostrat confiats el dia anterior que Israel permetria obrir de forma temporal el pas fronterer de Rafah, que connecta l’enclavament palestí directament amb la península egípcia del Sinaí. A última hora de la tarda, a més, Tel-Aviv va tornar a bombardejar la part palestina del pas, per quarta vegada en una setmana, segons van informar diversos mitjans locals.

Tot i que només estava previst que es mantingués obert unes hores, s’esperava que l’entrada d’ajuda a través de Rafah ajudés a calmar la greu crisi humanitària en què es troba Gaza després d’una setmana d’una intensa campanya de bombardejos i de bloqueig total per part d’Israel, amb el temor a una ofensiva terrestre imminent com a teló de fons.

Els motius concrets pels quals Tel-Aviv no va acabar oferint garanties de seguretat per obrir el pas fronterer no són clars. Però durant la jornada d’ahir van continuar els esforços diplomàtics, encapçalats pels Estats Units, per tal de forjar un acord que permeti l’accés d’ajuda humanitària a Gaza i la sortida de la Franja d’almenys els ciutadans estrangers. Està previst que el cap de l’ajuda humanitària de l’ONU, Martin Griffiths, viatgi dimarts a la regió per sumar-se a les negociacions, que per ara prioritzen l’accés de menjar, aigua i medicines, malgrat que també hi ha escassetat total de combustible, també als hospitals.

Aquest dilluns, precisament l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) alertaven que a la franja de Gaza només queden reserves de combustible i aigua potable fins aquest dimarts, i que els hospitals s'enfronten a una "autèntica catàstrofe". Mentre el nombre de ferits pels bombardejos d'Israel no para de créixer, els hospitals, que estan col·lapsats, tenen cada cop menys recursos i personal. Els metges alerten que ja només poden operar els pacients més greus. La situació és tan terrorífica que falten fins i tot les bosses per enterrar els cadàvers: "El nombre de morts augmenta. No hi ha prou bosses de cadàvers per als morts a Gaza", assegurava l'organisme de les Nacions Unides per als refugiats palestins (UNRWA).

El rol delicat del Caire

El Caire ha rebutjat fins ara la possibilitat, plantejada pels Estats Units i Israel l'última setmana, d'acollir al Sinaí refugiats palestins desplaçats a la força i de forma massiva des de Gaza, ja que això minaria les opcions futures d’establir un estat palestí. Egipte també assenyala que és Israel, en tant que poder ocupant, el responsable de garantir les necessitats de la Franja. Malgrat mantenir relacions sòlides amb Tel-Aviv, les autoritats d’Egipte, un país amb un ampli suport social per la causa palestina, insisteixen que qualsevol resolució que pretengui garantir la pau i l’estabilitat a la zona a llarg termini ha de basar-se en la solució dels dos estats, l’establiment d’un estat palestí i la fi de les accions unilaterals d’Israel.

El deteriorament de la situació a Gaza també és percebut per Egipte com una amenaça a la seguretat nacional. Des del 2011, el nord de la península del Sinaí ha estat immers en una forta inestabilitat i ha estat una zona de guerra entre l’estat egipci i una insurgència islamista liderada per la branca local de l’Estat Islàmic, que comptava amb nombrosos membres de Gaza. Tot i que l’exèrcit egipci hi ha reafirmat en gran mesura el control en els últims tres anys, el col·lapse total de Gaza representaria tot un desafiament per al Caire.

Alhora, les autoritats d’Egipte mantenen una relació complicada amb el moviment palestí de Hamàs per la seva proximitat política i ideològica amb l’organització dels Germans Musulmans a Egipte, expulsats del poder al país en el cop d’estat perpetrat el 2013 per l’actual president, Abdel Fattah al-Sisi, i des d’aleshores prohibits i durament reprimits. El pas fronterer de Rafah, de fet, il·lustra bé aquesta difícil relació, ja que la circulació a través seu ha fluctuat molt durant l’última dècada en funció del context polític a Egipte.

A tot això s'hi suma que Egipte pateix una profunda crisi econòmica i una inflació en màxims històrics que està degradant vertiginosament el poder adquisitiu de la majoria d’egipcis, per la qual cosa les autoritats egípcies volen evitar haver d’acollir un gran nombre de refugiats. En els últims sis mesos, el país ja n’ha rebut més de 300.000 que escapaven de la guerra que des d’abril pateix el Sudan, que fa frontera amb Egipte pel sud.

Paral·lelament, la dura crisi econòmica al país està causant un important descontentament social. I en part també per aquesta raó les autoritats egípcies es veuen ara obligades a mantenir un equilibri difícil entre les seves relacions amb Israel i Occident –que xoquen amb l’ampli suport social a la causa palestina– i uns nivells de popularitat en hores baixes.