Per què Israel ataca els soldats de l'ONU al Líban?

Tel-Aviv diu que es tracta de foc creuat mentre demana la retirada dels Cascos Blaus de les zones de combat

Un grup de refugiats sirians van en un tractor darrere dels vehicles de la Força Provisional de les Nacions Unides (UNIFIL) quan surten del poble de Wazzani, al sud del Líban.
15/10/2024
5 min

BarcelonaUn nou actor ha aparegut en els últims dies a les cròniques sobre l'ofensiva d'Israel al sud del Líban. La Força Interina de les Nacions Unides al Líban (FINUL) ha rebut diversos atacs de l'exèrcit israelià, uns episodis que han desfermat les protestes de gran part de la comunitat internacional. Expliquem quines funcions tenen aquestes "forces de pau" i analitzem els motius i les conseqüències que podrien tenir els atacs israelians.

Qui són els Cascos Blaus i què fan al Líban?

Els efectius de les "forces de pau" de l'ONU, coneguts pel color blau dels seus cascos, són militars i policies de més de 120 països desplegats ara mateix en onze punts del món per "ajudar a fer la transició d'un conflicte a la concòrdia". En el cas del Líban, la FINUL compta amb més de 10.500 efectius d'una cinquantena de nacionalitats al sud del país, 680 dels quals són espanyols. La missió la va aprovar el Consell de Seguretat de l'ONU el 1978 per garantir la retirada d'Israel del sud del Líban.

La presència de les tropes internacionals, però, no ha evitat noves invasions ni violacions de l'anomenada Línia Blava, la frontera de facto entre els dos països establerta per les Nacions Unides l'any 2000. Des del 2006, arran de la segona guerra entre Israel i Hezbollah, l'objectiu dels soldats és supervisar el cessament de les hostilitats i garantir l'accés d'ajuda humanitària, entre d'altres. Així ho estableix la resolució 1701 del Consell de Seguretat.

Els Cascos Blaus al sud del Líban
País amb control militar majoritari en cada subregió

líban

MARJAYOUN

Índia

mar

Mediterrani

Espanya

riu Litani

Corea del Sud

França

Indonèsia

Alts del

golan

TIR

Finlàndia

Malàisia

Quarter

general de

l'UNIFIL

Nepal

Itàlia

líban

ISRAEL

BINT JBEIL

Ghana

NAQOURA

Irlanda

síria

línia blava

ISRAEL

ISRAEL

Indonèsia

1.234

Principals contribuïdors militars

Efectius desplegats l'abril del 2024

Índia

895

Ghana

875

Nepal

874

Itàlia

868

Malàisia

834

Espanya

680

França

563

Xina

419

Irlanda

322

líban

mar

Mediterrani

riu Litani

Corea del Sud

França

TIR

Finlàndia

Malàisia

Quarter

general de

l'UNIFIL

Itàlia

BINT JBEIL

Ghana

NAQOURA

Irlanda

línia blava

ISRAEL

líban

Índia

MARJAYOUN

Espanya

Indonèsia

Alts del

golan

Nepal

ISRAEL

Principals contribuïdors militars

Efectius desplegats l'abril del 2024

Indonèsia

1.234

Índia

895

Ghana

875

Nepal

874

Itàlia

868

Malàisia

834

Espanya

680

França

563

Xina

419

Irlanda

322

líban

mar

Mediterrani

riu Litani

Corea del Sud

França

TIR

Finlàndia

Malàisia

Quarter

general de

l'UNIFIL

Itàlia

BINT JBEIL

Ghana

NAQOURA

Irlanda

línia blava

ISRAEL

líban

Índia

MARJAYOUN

Espanya

Indonèsia

Alts del

golan

Nepal

ISRAEL

Principals contribuïdors militars

Efectius desplegats l'abril del 2024

Indonèsia

1.234

Índia

895

Ghana

875

Nepal

874

Itàlia

868

Malàisia

834

Espanya

680

França

563

Xina

419

Irlanda

322

Félix Arteaga, investigador de seguretat i defensa del Real Instituto Elcano, explica en declaracions a l'ARA que la missió al Líban es podria qualificar de fracàs. "Funciona més pel cantó humanitari, amb programes d'ajuda a la població local o d'impacte econòmic, però no pel cantó militar", afirma. Destaca, en aquest sentit, que els Cascos Blaus no han aconseguit evitar la militarització del sud del Líban per part de Hezbollah ni tampoc els enfrontaments entre les milícies i Israel des de banda i banda de la frontera. "La missió ha quedat sense cap utilitat pràctica, i del que s'han de preocupar [els Cascos Blaus] és de protegir la seva pròpia seguretat".

Quins atacs han patit en els últims dies?

La FINUL fa dies que denuncia atacs de les forces israelianes contra posicions seves al sud del país, a la zona on l'exèrcit combat per terra i aire els milicians xiïtes de Hezbollah. L'ONU alertava dissabte que, en tan sols tres dies, cinc membres dels Cascos Blaus havien quedat ferits per atacs "deliberats" israelians.

L'escalada va anar a més aquest diumenge quan les forces internacionals van denunciar que dos tancs havien "destruït la porta principal" d'una de les seves bases i hi havien entrat "a la força". Un cop es van retirar, es van produir diversos trets 100 metres al nord que van emetre "fum", provocant irritacions a la pell i reaccions gastrointestinals en quinze cascos blaus, segons la FINUL.

Quin és l'argument d'Israel?

Arran de l'últim xoc amb les forces de l'ONU, l'exèrcit israelià ha admès que un dels seus tancs va irrompre en una base de la FINUL quan, segons diu, intentava evacuar soldats ferits en un atac de Hezbollah. Ha assegurat, en tot cas, que l'acció no va suposar "cap perill" per als cascos blaus.

Pel que fa a la resta d'atacs, Tel-Aviv els ha atribuït al foc creuat amb Hezbollah i ha reclamat a les tropes de l'ONU que es retirin de les zones de combat. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha advertit que la seva presència a la zona els converteix en "ostatges" de la milícia proiraniana: "Hem rebut repetides negatives, la qual cosa té l'efecte de proporcionar escuts humans als terroristes de Hezbollah".

Què hi ha darrere dels atacs?

A parer d'Arteaga, del Real Instituto Elcano, en aquests moments es fa difícil determinar si els atacs són deliberats i creu que caldrà veure si es repeteixen de manera sistemàtica i amb quina intensitat. D'entrada, doncs, no descarta que es tracti d'efectes del foc creuat, així com tampoc que Hezbollah estigui atacant des de les proximitats de les bases de la FINUL per posar en risc els Cascos Blaus i provocar la condemna d'Israel per part de la comunitat internacional. "Si Israel volgués fustigar deliberadament els Cascos Blaus perquè es retiressin, no ho faria amb actes aïllats [...] Haurien de ser atacs més greus per veure-hi un objectiu estratègic al darrere", reflexiona.

Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, coincideix que no es pot assenyalar encara "l'estratègia militar exacta" que està seguint l'exèrcit israelià amb aquests atacs, però sí que hi veu un patró semblant al que està utilitzant a Gaza: "Forma part del modus operandi d'Israel intentar expulsar qualsevol testimoni de la zona on vol operar, ja siguin periodistes o, en aquest cas, cascos blaus". Una manera de fer-ho, argumenta, seria amb aquest tipus d'atacs que, a parer seu, no tindrien la intenció de provocar "víctimes" mortals: "És probable que Israel busqui tenir els soldats amagats en un búnquer, que és el que està passant", conclou.

Com hi ha reaccionat la comunitat internacional?

La condemna dels atacs ha estat generalitzada en la comunitat internacional, començant per la mateixa ONU, que ja ha respost al govern israelià que no retirarà les seves forces del Líban i l'ha acusat de violar novament la resolució 1701. Les protestes pels atacs també han arribat tant des de la Unió Europea –des de les institucions comunitàries i de països com Espanya, França o Itàlia, amb efectius desplegats al Líban– com des dels Estats Units, que en la línia del Consell de Seguretat ha reclamat a Tel Aviv que garanteixi la seguretat de la missió de l'ONU.

¿Els soldats podrien respondre amb la força contra Israel?

La possibilitat que els soldats dels Cascos Blaus utilitzin la força en resposta als atacs d'Israel és inimaginable, segons apunten tant Arteaga com Calvo. Entre d'altres, precisen, perquè les regles d'enfrontament a les quals estan sotmesos limiten l'ús de la força a situacions d'autodefensa davant d'atacs directes que posin en risc la seva vida. L'ús de la força per fer complir la resolució 1701, a més, requeriria l'aval del Consell de Seguretat, que difícilment prendria partit contra Israel.

Seria diferent si en els atacs hi hagués alguna víctima mortal? "En altres llocs del món probablement veuríem una intervenció política a gran nivell i moviments de lògica militar, però ja sabem que amb Israel les normes internacionals no apliquen", resol Calvo, convençut que la "impunitat" amb què actua l'estat jueu és "impensable fins i tot per a grans potències".

"Qui sí que podria utilitzar la força en defensa dels Cascos Blaus són les forces armades libaneses, que formalment tenen aquesta responsabilitat atribuïda", apunta Arteaga, que deixa clar, però, que es tracta d'una possibilitat remota vist l'historial de l'exèrcit del país. En cas que els atacs contra les forces internacionals anessin a més, doncs, l'investigador veu més realista que l'ONU discutís la possibilitat de retirar les tropes del Líban o, com a mínim, de replegar la missió cap a una zona més segura.

stats