Israel anuncia que està preparat per a una guerra imminent amb el Líban
L'escalada militar a la frontera dels dos països amenaça amb canviar el rumb del conflicte
BeirutLes flames que durant els últims dies engoleixen els boscos de Galilea, al nord d'Israel, provocats per l'impacte de coets llançats per la milícia de Hezbollah des del sud del Líban, amenacen amb canviar el rumb de la guerra. Des de l'assentament israelià de Kiryat Shmona, on el foc va arribar a zones d'habitatges residencials, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat aquest dimecres que l'exèrcit israelià es prepara per a “una forta acció” militar al nord (contra Hezbollah).
Segons el diari Haaretz, les Forces de Defensa d'Israel han aprovat el reclutament de 50.000 nous reservistes, que se sumaran als 300.000 soldats reclutats fins ara. Els enfrontaments fronterers, que es repeteixen des del 8 d'octubre al llarg de la Línia Blava –la demarcació de l'ONU per separar el Líban d'Israel, ja que no hi ha frontera reconeguda entre els dos països–, han entrat en una nova fase de violència, en la qual l'opció que el conflicte s'estengui al Líban és més que probable.
Després de l'últim fracàs d'un alto el foc a la Franja de Gaza i la brutal operació israeliana a Rafah, Hezbollah –que dona suport a Hamàs– ha passat de la contenció a l'ofensiva. Ha llançat salves de dotzenes de coets més precisos i potents del tipus Almas –de fabricació iraniana–, i ha utilitzat drons armats que moltes vegades no són interceptats per la Cúpula de Ferro (el sistema de defensa antiaèria israelià).
Aquest dissabte, la milícia xiïta libanesa es va adjudicar l'abatiment d'un dron Hermes, l'avió no tripulat més gran i car de les forces aèries israelianes, amb un míssil terra-aire quan va entrar en territori libanès. L'abatiment d'aquest aparell sofisticat de reconeixement aeri, valorat en 10 milions de dòlars, va provocar la resposta israeliana en forma d'una onada de bombardejos contra les localitats frontereres del sud i l'est del país, en què van morir dos civils i diversos combatents de la milícia xiïta libanesa.
Al seu torn, en represàlia per aquesta última acció, Hezbollah va llançar salves de coets cap al nord d'Israel i un esquadró de drons suïcides, alguns dels quals van burlar el sistema de defensa antiaèria i van colpejar la seu de la Brigada Golani a la caserna de Shraga, a la ciutat d'Acre, a 15 quilòmetres de la frontera. Aquest ha estat l'atac que s'ha endinsat més en territori israelià fins ara dels que ha dut a terme Hezbollah.
Incendis al nord d'Israel
No és la primera vegada que Netanyahu o algun ministre del seu gabinet de guerra amenaça amb una invasió del Líban per eliminar Hezbollah, que representa una amenaça per a la seguretat de les poblacions del nord d'Israel, pràcticament evacuades, pels enfrontaments fronterers en curs. Aquest diumenge, el ministre de Finances d'extrema dreta israelià, Bezalel Smotrich, va declarar que "Israel ha de clavar un cop dur a Beirut, capital del terrorisme".
El fet que la milícia xiïta libanesa hagi causat incendis de gran extensió que han destruït 1400 hectàrees –el doble que en la guerra del 2006– i que les flames s'hagin estès a zones urbanes representa una veritable amenaça per a Israel. Sobretot per al seu ministre de Defensa, Yoav Galant, que fa poc va declarar que deixaria el càrrec si no aconsegueix que, a l'inici del pròxim curs escolar, hagin tornat a casa els més de 80.000 desplaçats del nord d'Israel.
Atacs israelians amb fòsfor blanc
Des de l'octubre, els coets de Hezbollah han danyat 930 habitatges i edificis a les 86 localitats frontereres, mentre que els bombardejos israelians han destruït 1.700 habitatges i n'han danyat 14.000 més al sud del Líban.
Els atacs israelians inclouen projectils de fòsfor blanc, munició prohibida per la Convenció de Ginebra, i bombes incendiàries contra les zones forestals a la frontera amb Israel. De fet, aquest dimecres, nous atacs amb fòsfor blanc han cremat els boscos de la localitat fronterera de Qabaa, al districte de Marjayoun, i altres focs s'han propagat a la regió fronterera de Bint Jbeil, a l'oest.
Les possibilitats que l'atac a gran escala al Líban sigui imminent, “en les setmanes vinents”, segons ha anunciat l'exèrcit israelià, no és tan clar. Per al general retirat Hisham El Khoury, “és evident que l'exèrcit israelià intensificarà les seves accions per fer front als esdeveniments en les últimes 48 hores [en referència als focs al nord d'Israel], ja que necessita oferir algun tipus d'imatge de poder al públic que va presenciar la devastació dels boscos i va patir pèrdues severes”. “Amb l'escalada ve una altra escalada, i això mai no s'atura en cap punt”, matisa l'analista militar abans d'afegir: “Personalment, encara penso que és molt poc probable que el govern israelià, sense que hagi aturat la invasió de Rafah, llanci una invasió terrestre al sud del Líban”.
Tenint en compte que Hezbollah forma part de l'anomenat eix de la resistència, “si Israel obre el front nord obriria alhora sis fronts més”, explica en referència a Síria, l'Iraq, el Iemen, l'Iran i Palestina, on estan actives també les milícies islàmiques proiranianes. A parer seu, en el pitjor dels escenaris “l'aviació israeliana durà a terme atacs a gran escala contra llogarets libanesos al sud i atacs puntuals a Beirut i Bekaa [feu de Hezbollah a l'est del país]”.
La tensió també ha augmentat a Beirut després d'un atac amb armes automàtiques davant l'ambaixada dels Estats Units aquest dimarts, que ha ferit un guarda de seguretat a l'entrada de la legació diplomàtica. Segons les investigacions en curs, un dels atacants va ser neutralitzat per les forces de l'exèrcit libanès i dos més van fugir en un vehicle. L'atacant, de nacionalitat siriana, portava la insígnia de l'Estat Islàmic, però cap grup terrorista no ha reivindicat l'atac.