Pugen a 274 els palestins morts en l'operació de rescat d'ostatges israelians a Gaza, segons l'últim balanç del govern local

BarcelonaL'exèrcit israelià ha anunciat aquest dissabte que ha alliberat quatre ostatges vius de la franja de Gaza. Es tracta d'una dona de 25 anys i tres homes, de 21, 27 i 40 anys, que van ser segrestats per Hamàs durant el festival de música Supernova a Israel el 7 d'octubre. Els quatre ostatges han estat rescatats en una "complexa" operació diürna en dos edificis de Nuseirat, al centre de Gaza, on els intensos bombardejos israelians han provocat almenys 274 morts, segons el balanç del ministeri de Sanitat de l'enclavament palestí.

El portaveu militar d'Israel, Daniel Hagari, ha detallat que centenars de soldats han participat en l'operació, que s'havia planificat durant setmanes i que s'ha dut a terme aquest dissabte al matí. "Ha sigut una missió al cor d'un barri on Hamàs s'havia amagat intencionadament entre cases on hi havia civils i militants armats custodiant els ostatges", ha dit Hagari. Les forces israelianes han reportat una mort, la d'un agent de les forces especials.

Però l'operació de rescat ha provocat una nova massacre a Nuseirat, on dijous l'exèrcit israelià ja va atacar una escola de l'ONU que es feia servir de refugi per als desplaçats i va causar almenys 40 morts, incloses cinc criatures. Aquest dissabte els residents d'aquest camp de refugiats palestí han informat de bombardejos molt intensos. Segons el ministeri de Sanitat de Gaza, almenys 274 persones han estat assassinades i gairebé 700 han quedat ferides. Fonts de l'Hospital Al-Aqsa de Deir el-Balah han denunciat que els ferits i els cadàvers omplen les sales i els passadissos del centre. El portaveu de les Brigades Al-Qassam de Hamàs, Abu Ubaida, ha assegurat que entre les víctimes d'aquest dissabte també hi ha alguns ostatges israelians.

"Ha sigut com una pel·lícula de terror, amb la diferència que ha sigut una massacre autèntica. Els drons i avions de guerra israelians han atacat tota la nit aleatòriament contra les cases de la gent i contra les persones que intentaven fugir de la zona", ha explicat a l'agència Reuters el Ziad, de 45 anys, un paramèdic veí de Nuseirat, que només ha volgut donar el nom de pila.

La pediatra Tanya Haj-Hassan, de Metges Sense Fronteres, ha relatat a Al Jazeera que l'Hospital Al-Aqsa "és un bany de sang; sembla un escorxador". "Així és com és una massacre. Significa que hi ha pares corrent amb els seus fills a coll, sagnant, per intentar trobar un metge que els curi. Però és tan caòtic i hi ha tants pacients que superen enormement la capacitat sanitària per atendre'ls", ha lamentat.

El president palestí, Mahmud Abbas, ha demanat una sessió d'emergència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre "la sagnant massacre de les forces israelianes" a Nuseirat, segons ha informat l'agència de notícies oficial Wafa.

Bona notícia per a Netanyahu

Els quatre alliberats han estat identificats com Noa Argamani, Almog Meir Jan, Andrei Kozlov i Shlomi Ziv. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha parlat amb Argamani, que ja s'ha retrobat amb el seu pare, com mostra un vídeo difós a les xarxes socials. "Estic molt emocionada, feia molt de temps que no sentia parlar hebreu", ha dit Argamani a Netanyahu, segons la gravació de la trucada que ha difós l'oficina del primer ministre.

Netanyahu ha aplaudit l'èxit de l'operació de rescat, que ha dit que "quedarà escrita en la història", i ha defensat que Israel "no cedeix al terrorisme" i està operant "de manera creativa i valenta" per portar a casa els ostatges segrestats per Hamàs a Gaza. "També estem compromesos a fer-ho en el futur. No afluixarem fins que acabem la missió i portem a casa tots els ostatges, tant els vius com els morts", ha afegit.

L'alliberament suposa una bona notícia per a Netanyahu en un moment delicat, en què cada cop és més evident la frustració de les famílies dels segrestats, que critiquen les tàctiques dilatòries del govern israelià a l'hora de negociar un alto el foc que permeti el retorn dels ostatges. Dilluns passat l'exèrcit va anunciar la mort de quatre ostatges, probablement abatuts per foc amic, que es creia que continuaven vius. De les 250 persones que Hamàs va segrestar el 7 d'octubre, es creu que en queden unes 80 amb vida a Gaza, mentre que 43 han estat declarades mortes.

A més, l'operació de rescat s'ha fet en un moment polític clau. L'opositor Benny Gantz, que forma part del gabinet de guerra, havia fixat aquest dissabte com la data límit per abandonar-lo si Netanyahu no definia objectius estratègics a Gaza i al nord. Tenia previst fer una roda de premsa que ha acabat posposant pels "esdeveniments recents". Amb tot, una renúncia de Gantz exposaria encara més les esquerdes al lideratge israelià, però no suposaria la fi del govern de Netanyahu, perquè la coalició que lidera el primer ministre té majoria al Parlament. Més perillosa per a ell és l'amenaça del sector més ultra de l'executiu, contrari a qualsevol acord d'alto el foc.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha celebrat l'alliberament dels ostatges: "No pararem de treballar fins que tots els ostatges tornin a casa i s'arribi a un alto el foc. És essencial que això passi", ha dit en una roda de premsa amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, des de París. L'assessor de Seguretat Nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, també ha elogiat l'operació i ha subratllat que Washington "dona suport a tots els esforços per garantir l'alliberament dels ostatges encara en mans de Hamàs [...]. Això inclou les negociacions que estan en marxa o altres mitjans".