Els interessos de la Xina a la guerra entre Israel i Hamàs
Amb la millora de les relacions amb els països àrabs de la regió, Pequín busca reforçar la seva imatge d'alternativa al lideratge dels EUA
La guerra a Gaza ha posat el focus sobre el paper que pot jugar la Xina en el conflicte, els interessos que té a la regió i la força que pot exercir com a mediador. Oficialment, la Xina sempre defensarà la seva voluntat de mediar per acabar amb la guerra i exercir un paper de pacificador. És la seva posició oficial davant de qualsevol conflicte, sigui Birmània, Ucraïna o Palestina. Pequín, sobre el paper, sempre es presenta com una potència conciliadora que advoca per la negociació i el pragmatisme. El gegant asiàtic busca l'estabilitat i no s'immisceix a la política interna dels altres països. Aquest darrer factor, que elimina qualsevol crítica a la situació política o social del seu interlocutor, facilita les relacions i la popularitat amb molts països.
En el cas de Palestina, sempre ha apostat per la creació de dos estats, però sense impulsar un full de ruta per aconseguir-ho. El juny passat, el viatge a Pequín del president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, es va tancar amb l'acord d'intensificar les relacions per crear una “associació estratègica”. Això és compatible amb la xarxa d'interessos econòmics a l'Orient Mitjà que ha anat teixint en els darrers anys.
La Xina és el principal comprador mundial de petroli i s'ha preocupat de tenir accés a aquest recurs millorant les relacions amb l'Aràbia Saudita i l'Iran. El gegant asiàtic ja és el principal soci comercial dels dos països. El 2022 Aràbia Saudita es va mantenir com el principal proveïdor de petroli de la Xina, malgrat l'augment de compres a Rússia, segons el World Energy Trade.
El març passat la Xina va sorprendre apuntant-se una victòria com a mediador en propiciar que Teheran i Riad restablissin les seves relacions diplomàtiques. Pequín també ha regat amb inversions la bona relació amb Turquia o Egipte, entre altres països musulmans. La repressió xinesa contra els uigurs no ha tingut contestació al món àrab-musulmà.
Tot i el suport a la causa palestina, Pequín també s'ha acostat a Israel, interessat en la compra i desenvolupament de tecnologia, juntament amb les infraestructures. La Xina ha participat en la construcció d'un nou port a Haifa i ja és el tercer soci comercial darrere de la UE i els Estats Units. Tots dos països havien avançat en la negociació d'un Tractat de Lliure Comerç que, sense el conflicte, es podria haver signat abans de final d'any.
L'emergència de la Xina i el seu pes geopolític, d'entrada, el doten d'un paper de contrapoder als Estats Units, que sempre ha exercit la seva influència a la zona com a ferm aliat d'Israel. Tant Washington com la UE han intentat que la Xina utilitzi la seva ascendència amb l'Iran, que dona suport Hamàs i Hezbol·lah, perquè el conflicte no escali i s'estengui per la regió.
Durant el seu viatge recent a Pequín, el responsable de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va confirmar en roda de premsa que havia tractat el paper mediador de la Xina en el conflicte amb el seu homòleg Wang Yi. Borrell no va concretar la resposta xinesa, ni va contestar sobre el marge real que pot tenir la Xina com a mediador.
De moment, Pequín ha desplegat el que sembla una activa actuació diplomàtica: l'enviat especial per a l'Orient Mitjà, Zhai Jun, ha viatjat a la zona i Wang Yi ha mantingut contactes amb els líders àrabs de la regió, però no se'n coneixen els resultats.
Cal veure si aquestes mesures són simples accions d'atrezzo diplomàtic o realment Pequín té alguna manera de pressionar. La Xina encara és percebuda com un soci comercial, sense experiència ni voluntat real d'involucrar-se en conflictes. Per als interessos xinesos no convé la desestabilització en una zona per on passen gran part de les cadenes de logística. El conflicte també impacta en el desenvolupament de la iniciativa de la Nova Ruta de la Seda, frenant projectes.
Però, malgrat els inconvenients, la Xina pot treure rèdits del conflicte. La defensa de la causa palestina té ressò als països àrabs i en gran part del Sud Global, crític amb el suport de Washington a Israel. Amb aquesta postura, Xi Jinping pot consolidar la seva posició d'alternativa al lideratge dels Estats Units.
La guerra a Gaza també oculta la guerra a Ucraïna. En aquests moments, la Xina ja no sent tanta pressió per la seva aliança amb Rússia i per no condemnar la invasió. Ara són els Estats Units qui veten les resolucions contra Israel al Consell de Seguretat de l'ONU.