La indignació per la massacre de Gaza es desferma als països del Pròxim Orient
La manifestacions en suport als palestins suposen un repte polític per als governs de la zona i per a Occident
El CaireDe Tunísia a l'Iran i d’Egipte a Turquia, milers de persones van tornar a sortir al carrer ahir i avui a la nit arreu del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica per mostrar la solidaritat amb el poble palestí i fer notar la ràbia que generen a la regió els crims d’Israel a Gaza. L’espurna que va fer esclatar l'última demostració d’indignació col·lectiva va ser l’atac contra l’Hospital Al-Ahli de la ciutat de Gaza dimarts a la tarda, que ja ha causat 471 morts i a la regió s'atribueix sense dubtes a l’exèrcit israelià, que ho ha negat.
Un dels primers llocs on va esclatar la protesta, de seguida que va transcendir la notícia de l'atac a l'hospital, va ser a la Cisjordània ocupada, que també ha estat tancada per Israel després de l'atac de Hamàs en territori israelià del 7 d’octubre. En aquest cas, l’enuig i la frustració es van dirigir sobretot cap a l’Autoritat Palestina i el seu president, Mahmud Abbas, sense influència a Gaza i considerats per molts palestins aliats corruptes i despòtics de l’ocupació d’Israel. Les manifestacions es van produir en diverses ciutats i van ser reprimides per les forces de seguretat locals almenys a Ramal·lah, la seu de l’AP, i a Jenín, on van matar una jove manifestant, segons la cadena Al-Jazeera.
A Jordània, on vora la meitat de la població és d’origen palestí, grups de manifestants van intentar assaltar diverses vegades l’ambaixada d’Israel a la capital, Amman, durant la nit de dimarts i el dimecres, però la policia els va poder contenir, segons mostren imatges difoses a les xarxes socials. A Beirut, la capital del Líban, centenars de persones van manifestar-se dimarts a la nit davant les ambaixades dels Estats Units i de França, on també es van registrar forts aldarulls i xocs amb la policia, segons mitjans locals.
Escenes semblants es van viure davant les ambaixades del Regne Unit i de França a Teheran, la capital de l’Iran. I a Turquia es van produir igualment protestes davant l’ambaixada d’Israel a Ankara, la capital del país, i del seu consolat a Istanbul, tot i que van poder ser contingudes per la policia. Les manifestacions més massives han tingut lloc en diverses ciutats de Tunísia, inclosa la capital, Tunis, aquest dimecres.
A Egipte, malgrat que les manifestacions estan prohibides, s'han produït aquest dimecres diverses protestes, protagonitzades sobretot per estudiants i grups professionals, com la que s'ha organitzat davant el sindicat de periodistes del Caire. En altres països com l’Iraq, el Marroc, Líbia i el Iemen també hi ha hagut manifestacions solidàries amb Palestina.
Un equilibri cada cop més difícil
Aquesta última onada de mobilitzacions se suma a les importants manifestacions que ja s'han produït els últims dies, arran de l’ofensiva israeliana sobre Gaza, especialment multitudinàries a l’Iraq i al Iemen. Unes mobilitzacions que suposen un repte polític creixent per a molts governs, tant de la regió com d’Occident.
Egipte i Jordània, malgrat ser els socis més antics d’Israel a la zona, no han estat capaços de frenar l’escalada de violència per la via diplomàtica. I ara els dos països es veuen obligats a mantenir un equilibri cada dia més difícil entre la seva relació amb Tel-Aviv i Occident i un ampli suport popular a la causa palestina, que temen que se’ls acabi girant en contra.
Fruit d’aquest equilibri difícil, Jordània va decidir anul·lar, poques hores després de l’atac a l’hospital de Gaza, una cimera prevista per dimecres a Amman on havia d'assistir el president dels Estats Units, Joe Biden, i els seus homòlegs jordà, egipci i palestí.
L’ofensiva d’Israel a Gaza col·loca en una posició igualment incòmoda els països que han restablert o normalitzat relacions amb Tel-Aviv els últims anys, com Turquia, els Emirats Àrabs Units i el Marroc. Si bé els Estats Units consideraven que els acords obririen una nova era al Pròxim Orient, el suport social a la causa palestina hi continua sent majoritari.
L’actual crisi molt probablement frenarà la normalització entre Israel i l'Aràbia Saudita, que abans d’aquesta escalada es considerava només qüestió de temps i era un dels grans objectius de Washington a la regió. Els governs d’aquest bloc de països, de fet, han responsabilitzat només Israel del bombardeig a l’hospital de Gaza.
D’altra banda, el suport incondicional ofert a Israel pels Estats Units i per la Unió Europea, sobretot els primers compassos de l’ofensiva militar a Gaza, també ha generat un gran malestar i una profunda fractura emocional en molts ciutadans de la zona, que consideren Washington i Brussel·les còmplices de les accions i els crims de Tel-Aviv.
En aquesta línia, el sentiment que els governs occidentals deshumanitzen el poble palestí, es mostren indiferents davant el seu patiment i adopten una doble moral respecte a altres conflictes com el d’Ucraïna s’ha estès ràpidament, tal com il·lustren les xarxes socials.