La indignació per la massacre de Gaza es desferma als països del Pròxim Orient

La manifestacions en suport als palestins suposen un repte polític per als governs de la zona i per a Occident

19/10/2023
3 min

El CaireDe Tunísia a l'Iran i d’Egipte a Turquia, milers de persones van tornar a sortir al carrer ahir i avui a la nit arreu del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica per mostrar la solidaritat amb el poble palestí i fer notar la ràbia que generen a la regió els crims d’Israel a Gaza. L’espurna que va fer esclatar l'última demostració d’indignació col·lectiva va ser l’atac contra l’Hospital Al-Ahli de la ciutat de Gaza dimarts a la tarda, que ja ha causat 471 morts i a la regió s'atribueix sense dubtes a l’exèrcit israelià, que ho ha negat.

L’atac a l’hospital Al Ahli

EL BOMBARDEIG

Ciutat de Gaza

Cap a les 17.30 hora catalana, un míssil d’origen encara no confirmat va impactar al pati de l’Hospital Al-Ahli del centre de Gaza.

LES VÍCTIMES

471 morts

1 km

314 ferits

Omar Al Muhtar

Plaça Palestina

Cementiri

20 m

Ciutat de Gaza

1 km

Omar Al Muhtar

Plaça Palestina

Cementiri

20 m

EL BOMBARDEIG

Cap a les 17.30 hora catalana, un míssil d’origen

encara no confirmat va impactar al pati de

l’Hospital Al-Ahli del centre de Gaza.

LES VÍCTIMES

471 morts

314 ferits

Ciutat de Gaza

1 km

Omar Al Muhtar

Cementiri

20 m

EL BOMBARDEIG

Cap a les 17.30 hora catalana, un míssil

d’origen encara no confirmat va impactar

al pati de l’Hospital Al-Ahli del centre de

Gaza.

LES VÍCTIMES

471 morts

314 ferits

Un dels primers llocs on va esclatar la protesta, de seguida que va transcendir la notícia de l'atac a l'hospital, va ser a la Cisjordània ocupada, que també ha estat tancada per Israel després de l'atac de Hamàs en territori israelià del 7 d’octubre. En aquest cas, l’enuig i la frustració es van dirigir sobretot cap a l’Autoritat Palestina i el seu president, Mahmud Abbas, sense influència a Gaza i considerats per molts palestins aliats corruptes i despòtics de l’ocupació d’Israel. Les manifestacions es van produir en diverses ciutats i van ser reprimides per les forces de seguretat locals almenys a Ramal·lah, la seu de l’AP, i a Jenín, on van matar una jove manifestant, segons la cadena Al-Jazeera.

A Jordània, on vora la meitat de la població és d’origen palestí, grups de manifestants van intentar assaltar diverses vegades l’ambaixada d’Israel a la capital, Amman, durant la nit de dimarts i el dimecres, però la policia els va poder contenir, segons mostren imatges difoses a les xarxes socials. A Beirut, la capital del Líban, centenars de persones van manifestar-se dimarts a la nit davant les ambaixades dels Estats Units i de França, on també es van registrar forts aldarulls i xocs amb la policia, segons mitjans locals.

Escenes semblants es van viure davant les ambaixades del Regne Unit i de França a Teheran, la capital de l’Iran. I a Turquia es van produir igualment protestes davant l’ambaixada d’Israel a Ankara, la capital del país, i del seu consolat a Istanbul, tot i que van poder ser contingudes per la policia. Les manifestacions més massives han tingut lloc en diverses ciutats de Tunísia, inclosa la capital, Tunis, aquest dimecres.

Les protestes per l’atemptat

Turquia

Tunísia

Beirut

Marroc

Iraq

Iran

Cisjordània

Jordània

Líbia

Egipte

Iemen

Turquia

Tunísia

Beirut

Iran

Iraq

Cisjordània

Marroc

Líbia

Jordània

Egipte

Iemen

Turquia

Iran

Tunísia

Beirut

Iraq

Cisjordània

Marroc

Jordània

Líbia

Egipte

Iemen

A Egipte, malgrat que les manifestacions estan prohibides, s'han produït aquest dimecres diverses protestes, protagonitzades sobretot per estudiants i grups professionals, com la que s'ha organitzat davant el sindicat de periodistes del Caire. En altres països com l’Iraq, el Marroc, Líbia i el Iemen també hi ha hagut manifestacions solidàries amb Palestina.

Un equilibri cada cop més difícil

Aquesta última onada de mobilitzacions se suma a les importants manifestacions que ja s'han produït els últims dies, arran de l’ofensiva israeliana sobre Gaza, especialment multitudinàries a l’Iraq i al Iemen. Unes mobilitzacions que suposen un repte polític creixent per a molts governs, tant de la regió com d’Occident.

Egipte i Jordània, malgrat ser els socis més antics d’Israel a la zona, no han estat capaços de frenar l’escalada de violència per la via diplomàtica. I ara els dos països es veuen obligats a mantenir un equilibri cada dia més difícil entre la seva relació amb Tel-Aviv i Occident i un ampli suport popular a la causa palestina, que temen que se’ls acabi girant en contra.

Fruit d’aquest equilibri difícil, Jordània va decidir anul·lar, poques hores després de l’atac a l’hospital de Gaza, una cimera prevista per dimecres a Amman on havia d'assistir el president dels Estats Units, Joe Biden, i els seus homòlegs jordà, egipci i palestí.

L’ofensiva d’Israel a Gaza col·loca en una posició igualment incòmoda els països que han restablert o normalitzat relacions amb Tel-Aviv els últims anys, com Turquia, els Emirats Àrabs Units i el Marroc. Si bé els Estats Units consideraven que els acords obririen una nova era al Pròxim Orient, el suport social a la causa palestina hi continua sent majoritari.

L’actual crisi molt probablement frenarà la normalització entre Israel i l'Aràbia Saudita, que abans d’aquesta escalada es considerava només qüestió de temps i era un dels grans objectius de Washington a la regió. Els governs d’aquest bloc de països, de fet, han responsabilitzat només Israel del bombardeig a l’hospital de Gaza.

D’altra banda, el suport incondicional ofert a Israel pels Estats Units i per la Unió Europea, sobretot els primers compassos de l’ofensiva militar a Gaza, també ha generat un gran malestar i una profunda fractura emocional en molts ciutadans de la zona, que consideren Washington i Brussel·les còmplices de les accions i els crims de Tel-Aviv.

En aquesta línia, el sentiment que els governs occidentals deshumanitzen el poble palestí, es mostren indiferents davant el seu patiment i adopten una doble moral respecte a altres conflictes com el d’Ucraïna s’ha estès ràpidament, tal com il·lustren les xarxes socials.

stats