La importància del pas de Rafah entre Gaza i Egipte
El punt fronterer és l'únic de la Franja per on pot entrar ajuda humanitària i sortir els civils
BarcelonaUna carretera travessa de nord a sud la franja de Gaza, com una artèria vital, i desemboca al pas de Rafah, a la frontera amb Egipte. Per als 2,3 milions de palestins que viuen en aquest enclavament del Mediterrani, una autèntica presó a cel obert sota setge israelià des del 2007, el pas és l'únic contacte amb el món exterior que no està sota control exclusiu d'Israel. Egipte controla el pas, però tot i tothom que el creua requereix autorització d'Israel. Només els estrangers ho tenen una mica més fàcil, però sempre han de passar el control israelià.
L'altra sortida és pel nord, al pas d'Erez que connecta amb Israel, que només poden creuar els malalts que necessiten tractament (quan les autoritats israelianes ho permeten) i els 20.000 treballadors que tenen permís per ser mà d'obra barata, sobretot en el sector de la construcció. Pel pas de Kerem Shalom només hi poden circular mercaderies, però està tancat després d'aquests gairebé 16 anys de bloqueig. La majoria dels palestins de Gaza no han sortit mai dels 365 quilòmetres quadrats que té la Franja, perquè aconseguir l'autorització d'Israel és molt complicat.
El pas de Rafah connecta amb la península del Sinaí, una zona desèrtica que ha estat un dels focus d'inestabilitat per la presència de grups jihadistes que lluiten contra el règim d'Egipte. La zona dels voltants de la frontera ha estat arrasada i està militaritzada.
Per què està tancat el pas?
Sempre és difícil creuar el pas de Rafah, i el primer que passa quan comença una guerra és que Egipte el tanca: ja va passar el 2021, el 2014 i el 2008. Des del 2013, per la inestabilitat al Sinaí, el Caire ha reduït al mínim els moviments, inclosa l'entrada d'ONGs i periodistes. Per això els palestins han acusat el règim del president egipci Abdel Fattah al-Sisi de col·laborar amb el bloqueig israelià. Des de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre el pas està completament tancat, fins i tot per als estrangers.
El pas de Rafah és l'únic punt per on podria entrar massivament ajuda humanitària a Gaza i els camions enviats per Turquia i Egipte esperen el moment d'entrar, després que el Caire hagi reobert l'aeroport d'Al-Arish, al nord del Sinaí, per facilitar l'arribada dels materials.
Per què no obre Egipte?
El Caire tem que si ara deixa entrar al seu territori centenars de milers de palestins, no podran tornar mai a Gaza, exactament com va passar el 1948, quan molts van marxar de casa pensant que uns mesos després tornarien a les seves terres, que avui són l'Estat d'Israel. Per això aquests dies molts palestins parlen d'una segona Nakba (catàstrofe), comparable amb la que es va produir amb la creació de l'Estat d'Israel. Després d'haver ordenat l'evacuació de més d'un milió de palestins que viuen a la meitat nord de la Franja, no queda clar si els plans de Netanyahu passen per una ocupació parcial o total.
La idea de completar l'expulsió dels palestins a la península del Sinaí ha emergit en diferents moments històrics. El 2017 la BBC va publicar uns documents classificats que demostraven que el 1982 el dictador egipci Hosni Mubarak es va reunir en secret amb el president estatunidenc Ronald Reagan i amb la primera ministra britànica Margaret Thatcher per reassentar els palestins del Líban al desert egipci. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va proposar el mateix el 2010 i alguns polítics israelians han parlat de crear l'estat palestí al Sinaí. Una "solució" a la saharaui que faria caure la qüestió palestina en l'oblit i a la qual, fins ara, Egipte s'ha negat. El país àrab passa per una greu situació econòmica, de manera que no s'ha de descartar que acabi cedint si té prou incentius.