Els houthis del Iemen ataquen Tel-Aviv en la seva acció de més llarg abast contra Israel
Israel diu que les defenses aèries no s'han activat per "un error humà" i el projectil ha provocat almenys un mort
BarcelonaEls rebels houthis del Iemen han llançat un atac aquest divendres a la matinada contra Tel-Aviv amb un dron, segons ha reivindicat la milícia xiïta en un comunicat. El projectil ha impactat contra un edifici proper a l'ambaixada dels Estats Units i ha provocat la mort d'un home i ferides a vuit persones més, segons informen autoritats d'Israel i mitjans locals. Es tracta de l'acció de més llarg abast dels rebels iemenites des que va començar la guerra a Gaza.
L'exèrcit israelià ha assenyalat un "error humà" com a causa que els sistemes de defensa aèria no estiguessin activats per interceptar els projectils. "Les alarmes no han sonat a Tel-Aviv perquè no estaven activades", ha explicat el portaveu de l'exèrcit davant dels mitjans. Israel ha obert una investigació per esbrinar les causes de l'incident, que s'ha dut a terme amb un dron "de grans dimensions capaç de recórrer grans distàncies", i ha incrementat les patrulles aèries per "protegir el cel del país". Més tard, l'exèrcit ha identificat el projectil com a model Samad 3, dissenyat per l'Iran, i ha sostingut que probablement l'havien llançat des del Iemen.
El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, ha promès una resposta a l'atac: "Passarem comptes amb qualsevol persona que perjudiqui l'Estat d'Israel o cometi terrorisme en contra seva", ha afirmat. L'alcalde de Tel-Aviv, Ron Huldai, ha anunciat que la ciutat eleva el nivell d'alerta.
Fins ara, els houthis havien atacat principalment vaixells vinculats a Israel al mar Roig i també la zona d'Elat, al sud d'Israel. Però darrerament han augmentat l'abast de les seves operacions i han afirmat haver atacat almenys vuit vaixells al Mediterrani, així com una desena d'embarcacions a Haifa, al nord d'Israel. Aquest és el primer cop que un atac perpetrat per la milícia proiraniana provoca una víctima mortal a Israel.
Els houthis formen part del denominat Eix de la Resistència contra Israel, liderat per l'Iran, en el qual també participen altres milícies com Hamàs i Hezbollah, i darrerament s'han guanyat el suport d'una part de la població àrab pels seus atacs contra Israel per denunciar la situació a la Franja de Gaza.
L'oposició denuncia la gestió de Netanyahu
L'oposició israeliana ha aprofitat l'atac per acarnissar-se amb la gestió del conflicte que està fent el govern de Benjamin Netanyahu. L'explosió a Tel-Aviv "és una prova més que aquest govern no sap i no pot donar seguretat als ciutadans d'Israel", ha escrit l'ex primer ministre i líder de l'oposició Yair Lapid a la xarxa social X. Lapid també ha culpat l'executiu de perdre força militar no només a la capital, sinó també al nord –on manté intercanvi de foc amb la milícia xiïta Hezbollah– i al sud contra els houthis.
També ha carregat contra Netanyahu el seu excompany de partit, el dretà Avigdor Liberman –que ara encapçala el partit laic Yisrael Beytenu–, que ha qualificat l'atac d'aquesta matinada d'"un resultat directe d'una política de contenció i rendició".
El número dos de Hamàs podria estar mort
D'altra banda, Israel cada cop té "més senyals" que Mohamed Deif, el número dos de Hamàs, hauria mort en un atac a la "zona segura" d'Al-Mawasi, al sud de la Franja de Gaza, dissabte passat, segons ha assegurat el portaveu de l'exèrcit, Daniel Hagari, en una compareixença en vídeo. Deif era el líder de les Brigades Al-Qassam, el braç armat de la milícia islamista. Segons van informar les forces israelianes, Rafaa Salameh, la mà dreta del dirigent islamista, va morir durant el bombardeig. Ara asseguren que Deif estava assegut al seu costat en el moment de l'atac, i dins el mateix edifici que va rebre l'impacte de diversos projectils.
Israel encara no ha rebut la confirmació de la mort de Deif, però tem que Hamàs podria intentar amagar aquesta informació almenys durant un temps. Segons expliquen les forces israelianes al diari local The Times of Israel, va ser la pressió militar que les seves tropes van exercir durant setmanes el que va forçar Deif a sortir dels túnels subterranis on s'amagava i trobar-se amb Salameh al recinte on els van bombardejar.