Els antics feus d'Estat Islàmic, claus per a la pau a la nova Síria
Malgrat la pèrdua de territori durant la guerra civil, queden cèl·lules dorments del Daiex actives al voltant de Raqqa i Kobane
Kobane (Síria)El temible soroll d'un avió de combat trasbalsa la nit a la ciutat de Raqqa. Un vehicle blindat de transport de tropes de procedència nord-americana avança en direcció contrària a la nostra. És un dels que van fer servir les tropes kurdes per recuperar la ciutat quan estava sota el control de l'Estat Islàmic (EI). El monstre d'acer fa sonar una sirena eixordadora mentre il·lumina amb un potent focus les tenebres de la ciutat. Quan s'allunya i la ciutat torna a quedar a les fosques fa por. Els esquelets dels edificis destruïts durant la guerra contra l'EI, barrejats amb estructures noves encara per acabar, s'entreveuen amb la poca llum de la lluna que en marca les siluetes de forma tètrica. En una avinguda, hi ha diversos totterrenys amb homes amb passamuntanyes i sense uniforme. Aixequen les armes quan veuen l'únic cotxe que passa pels carrers durant el toc de queda, que comença quan es pon el sol i s'acaba a l'alba. "Qui sou?", pregunten irats. El nostre traductor els explica que som periodistes estrangers i que ens dirigim al nostre hotel. Llavors ens deixen avançar.
Quan arriba l'albada, el tràfec revifa la ciutat. Els comerços aixequen les persianes i els embussos i els clàxons sonant tots alhora recorden la Raqqa d'abans de la guerra. La diferència és que ara és plena de check points i que els llocs que abans utilitzava l'Estat Islàmic com a presons i centres de tortura, ara són petits camps de refugiats i centres de distribució de menjar per als desplaçats.
En una escola convertida en centre de refugiats el Bashir, responsable d'una ONG local, ens diu: “Som un grup de civils, la gent educada de Raqqa que ajuda els altres”. En un restaurant ara buit hi treballen una vintena de persones a la cuina preparant el menjar que es repartirà per diverses escoles. L'Ahmed és el responsable d'una de les furgonetes de repartiment, que seguim fins a una de les escoles. El Bashir obre la porta corredissa de la furgoneta que dona accés a una enorme olla que ocupa la part central del vehicle i que conté arròs i una mica de carn. Amb un cullerot va omplint un a un els plats de la gent que s'amuntega per rebre el seu únic àpat diari. "Cada dia és així", ens diu l'Ahmed.
A l'única església ara reconstruïda a Raqqa ens trobem amb l'Andre, el cap de Metges Sense Fronteres (MFS) a la zona. "Ara està reconstruïda, però l'Estat Islàmic la va destruir i va enderrocar-ne la creu. Ara la utilitzem com a quarter", ens diu assenyalant una pintura a l'oli que penja d'una de les parets, on apareix l'església semidestruïda. "Hi ha moltes cèl·lules dorments de l'EI actives a Raqqa, per això estem repartits per diferents cases", ens confirma l'Andre. Sens dubte, Raqqa serà un dels enclavaments que més debat generarà a la taula de negociacions, i encara no és clar en mans de qui quedarà el seu futur.
L'endemà ens dirigim a Kobane passant per Ain Issa, on l'antic camp de refugiats ha desaparegut i la petita població ha estat evacuada quasi íntegrament. Kobane és la ciutat fronterera amb Turquia i la primera important que va ser recuperada de mans de l'Estat Islàmic per les forces kurdes que rebien el suport dels Estats Units.
"Pots passar per la porta de la bandera amb el cotxe, però no aturar-t'hi perquè et poden disparar", ens diu un vigilant kurd. Es refereix a la porta metàl·lica que uneix la frontera entre Turquia i Rojava (nom amb el qual també es coneix el Kurdistan sirià) i des d'on es veu una gran bandera turca.
Kobane és una altra de les ciutats estratègiques pel control de la qual encara es lluita i el futur de la qual també és incert. De fet, Kobane està mig buida. Molts dels habitants han deixat enrere la ciutat. "Patim prop de 20 bombardejos diaris", ens diu el Salah, el cap de l'Asayish (policia) a Kobane. "A més, hi ha cèl·lules de l'EI actives, no dins la ciutat, però sí al voltant", adverteix. Ens rep en un soterrani lluny del perill dels drons. "Si voleu marxar avui, no podeu viatjar de nit, no és segur", sentencia quan ens n'acomiadem.
A prop de Kobane hi ha diverses desenes de refugiats d'Afrin, que ara intenten sortir de la ciutat que els acollia, mentre els funerals se succeeixen diàriament. Avui són vuit els soldats assassinats per drons turcs. El cementiri principal de Kobane és on tindrà lloc la cerimònia. De lluny, una furgoneta amb música i consignes i vuit ambulàncies que la segueixen amb les sirenes connectades. A l'interior de cadascuna hi ha la dona, la mare i les filles dels soldats cridant desconsoladament per la seva pèrdua. Un cop les ambulàncies es paren a l'entrada del cementiri, un grup d'homes apareixen del no-res i carreguen els fèretres a través de l'avinguda que dona lloc a un púlpit on es dipositen els vuit fèretres i té lloc la cerimònia. En aquell moment es desferma el dolor dels familiars, que criden i ploren.
El futur sirià planteja moltes escletxes, però sens dubte passarà per les negacions de pau –o de guerra– pel control de Raqqa, de Kobane i de les presons on estan empresonats més de 3.000 membres de l'Estat Islàmic, a més dels camps d'Al-Roj i d'Al-Hawl on hi ha tancades les seves dones i familiars, així com 25.000 nens i adolescents.