Què hi ha al darrere de la nova ofensiva d'Israel a Gaza?

BarcelonaVint-i-vuit palestins morts en dos dies de bombardejos, la majoria civils i, entre ells, sis criatures. Aquest és el balanç fins ara de la nova ofensiva d'Israel sobre Gaza, l'atac més gran a la Franja dels últims nou mesos. A l'altra banda, més de 500 coets llançats per la Jihad Islàmica. Aquest dijous a la tarda, els atacs palestins han provocat les primeres víctimes israelianes: una persona ha mort i almenys quatre han quedat ferides quan un coet ha impactat contra un edifici residencial a Rehovot, a uns 30 quilòmetres al sud de Tel Aviv, segons ha informat la policia d'Israel.

Els intents d'Egipte, Qatar i les Nacions Unides per forçar un alto el foc no han arribat per ara a bon port i, a jutjar per la bel·ligerància del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, la campanya de bombardejos no acabarà de manera imminent. Què hi ha darrere d'aquesta nova escalada? La mort la setmana passada d'un pres palestí va encendre la metxa, però la contundència d'Israel té més a veure amb la inestabilitat i el qüestionament del govern de Netanyahu dins d'Israel que amb els coets llançats des de la Franja.

Anem a pams. Després de gairebé 90 dies en vaga de fam, el militant de la Jihad Islàmica Palestina Khader Adnan va morir dimarts passat en una presó israeliana. Això va desfermar la indignació palestina i fins a un centenar de coets van volar des de Gaza cap a l'estat veí, que va respondre bombardejant la Franja. L'intercanvi de foc, que en 12 hores va deixar un mort i vuit ferits al bàndol palestí, va donar pas l'endemà a una treva i no va ser fins aquest dimarts que la tensió va tornar a escalar. El motiu: Israel va reprendre l'ofensiva i les seves bombes van matar, entre d'altres, tres líders de la Jihad. Els atacs no han cessat des de llavors i aquest dijous un altre destacat comandant del grup palestí, Ali Ghali, engreixava la llista de víctimes mortals. Tot i que Israel parla d'"assassinats selectius", entre les baixes hi ha una quinzena de civils, així com una setantena de ferits.

Mairav Zonszein, analista de l'International Crisis Group, explica des de Tel-Aviv que hi ha una relació directa entre aquesta operació militar i l'oposició interna a la qual s'enfronta Netanyahu i el seu govern d'aliança de la dreta amb la ultradreta, que fa unes setmanes es va veure obligat a aturar la seva polèmica reforma judicial per les multitudinàries manifestacions arreu del país. "Sempre hi ha un benefici d'anar a la guerra i mostrar-se dur quan hi ha problemes a casa. Això desvia l'atenció de les protestes internes", afirma en declaracions a l'ARA. El discurs del primer ministre, que també està sent jutjat per corrupció, denota un intent d'unir la població contra un enemic extern, en el que en ciència política es coneix com a rally around the flag o embolicar-se amb la bandera. "La campanya [militar] encara no s'ha acabat. Continuarem informant-vos. Vam entrar en això junts. Ho superarem junts i guanyarem junts", proclamava aquest dimecres el primer ministre.

En aquest sentit, Zonszein també creu que l'ofensiva és una prova per veure si els reservistes israelians tornen a la feina després de declarar-se en vaga en suport de les protestes als carrers. "També hi ha la pressió de la dreta i l'extrema dreta per reaccionar de manera contundent a Gaza per contrarestar unes protestes que estan danyant la imatge internacional d'Israel i que el mostren dèbil", afegeix. "És una manera d'enviar un missatge a nivell intern i cap a l'exterior", conclou. Ara bé, ¿funcionarà aquesta estratègia? Per a l'analista, la gran majoria de la població que les darreres setmanes s'ha manifestat en contra del govern difícilment canviarà la seva opinió sobre el primer ministre, que consideren "perillós en termes d'amenaça per a la democràcia". Però també afegeix: "Com més guerra hi hagi, menys atenció es prestarà als temes interns".

Aniversari de l'assassinat de la periodista d'Al-Jazeera

I mentre cauen bombes a Gaza, tampoc cessa la violència a Cisjordània, on aquest any ja han mort més d'un centenar de palestins. Aquest mateix dijous, de fet, es compleix un any de l'assassinat de la veterana periodista d'Al-Jazeera Shireen Abu Akleh, a qui l'exèrcit israelià va matar d'un tret al cap quan cobria una incursió militar al camp de refugiats de Jenín. Tot i assumir que va ser un soldat qui va disparar, Israel s'ha negat fins ara a investigar el cas i ningú ha assumit responsabilitats. Almenys 20 periodistes van ser assassinats per l'exèrcit israelià des del 2002 i ningú ha estat acusat per aquestes morts. "Si en tot aquest temps no ho han fet, per què ho haurien de fer ara?", resol Zonszein.