Per què Hezbollah i Hamàs no tenen res a veure?
Israel ha pogut degradar molt ràpidament el partit-milícia libanès, però és un grup molt més gran, més ben entrenat i armat que el moviment palestí
El CaireL’anunci de la invasió del sud del Líban per part d’Israel ha tingut lloc pocs dies abans que es compleixi el primer any del llançament de la seva ofensiva contra Gaza. El moviment de l’exèrcit israelià s’ha produït, com aleshores, després de realitzar una campanya massiva de bombardejos, desplegar forces a la frontera i cridar reservistes a files. Però aquesta vegada, si la incursió també s’expandeix, es trobaran davant d'un adversari, Hezbollah, molt més gran, més ben entrenat i armat i més ben connectat amb altres grups armats de la regió que Hamàs.
Tot i que les capacitats de grups com Hezbollah i Hamàs pel que fa al nombre de combatents i al seu armament no se saben amb precisió, es calcula que el partit-milícia libanès compta pel cap baix amb uns 30.000 efectius i una xifra lleugerament inferior de reservistes. Això podria representar al voltant del doble que Hamàs abans de l’ofensiva d’Israel. Alhora, Hezbollah disposa d’un armament molt més sofisticat i s’estima que podria posseir un arsenal de més de 120.000 coets i míssils, entorn de sis vegades més, com a mínim, que Hamàs.
Aquesta diferència es deu en gran manera al fet que Hezbollah ha pogut rebre durant anys una àmplia assistència directa de l'Iran en matèria de formació, finançament i armament. En canvi, Hamàs fa gairebé dues dècades que està limitat pel ferri bloqueig de Gaza i les successives operacions militars d’Israel. Així que la majoria d’armes del seu braç armat, les Brigades Al-Qassam, s’han produït localment sobretot reutilitzant materials d’infraestructures destruïdes per atacs d’Israel així com bombes i projectils llançats contra Gaza que no han explotat.
Entrenats a Síria
D’altra banda, Hezbollah va enviar durant bona part de la dècada passada diversos milers de combatents a Síria per lluitar, de la mà de les forces iranianes i russes, al bàndol del règim de Bashar al-Assad en la guerra civil que aquest va precipitar per tal d’esclafar la revolta popular del 2011. Tot i que Hezbollah va replegar la majoria d’efectius desplegats a Síria l’any 2019, després d’assegurar-se la supervivència del règim de Damasc, l’experiència en combat que va adquirir al país veí es considera que va servir per enfortir significativament la milícia.
Hezbollah també gaudeix de relacions molt més estretes que Hamàs amb l’Iran i altres grups armats de la regió que ara podrien intentar mobilitzar-se per recolzar-lo. El moviment palestí, per contra, va trencar vincles amb aquests grups durant anys i va pivotar cap a l’òrbita de Qatar, tot i la reticència del seu braç armat, arran de la repressió de Damasc de l’aixecament del 2011 i l’ascens dels Germans Musulmans a Egipte. No va ser fins al 2017, després d’un procés de renovació interna i del nou statu quo a la zona, que van començar a refer llaços.
La superioritat militar de Hezbollah sobre Hamàs ha quedat deslluïda en les últimes setmanes per la facilitat amb la qual Israel ha degradat les seves capacitats amb els atacs amb aparells electrònics, bombardejos massius i assassinats de quadres alts i mitjans; un fet que contrasta amb les dificultats de l’exèrcit israelià a Gaza. Els motius, però, no rauen tant en les capacitats de Hezbollah i Hamàs, sinó en el fet que Israel, que és enormement superior a tots dos, ha invertit en les últimes dues dècades molts més esforços i recursos d’intel·ligència contra el grup libanès.
Infraestructura militar destruïda
A banda dels atacs d’Israel al Líban que més atenció han rebut, l’exèrcit israelià ha realitzat en les últimes setmanes centenars de bombardejos al sud del país, que és on es concentra ara la invasió, i assegura que hi han destruït gran part de la infraestructura militar de Hezbollah. Els atemptats amb dispositius electrònics també han pertorbat les seves comunicacions. Com a Gaza, Israel ha ignorat els principis de proporcionalitat, precaució i distinció entre civils i combatents en els seus atacs, que han deixat milers de morts i ferits i un milió de desplaçats.
Sobre el terreny, Hamàs i Hezbollah han comptat amb una extensa xarxa de túnels i búnquers a Gaza i al sud del Líban, però els dos territoris presenten grans diferències geogràfiques. El sud del Líban és una zona accidentada que ofereix cert avantatge a les forces defensives i que podria limitar el moviment de l’exèrcit israelià i exposar les seves tropes a atacs i a emboscades de Hezbollah, mentre que Gaza està molt més urbanitzada i poblada. Ara, l’abast de la intel·ligència d’Israel al sud del Líban quedarà de nou al descobert aviat. Igual que si Tel-Aviv hi té alguna estratègia o si, com a Gaza, la continuïtat de la guerra és el fi.