Què hem d’esperar després de l’acord d'alto el foc a Gaza?

Netanyahu i Trump a Washington al gener del 2020
2 min
6
Regala aquest article

Durant els darrers mesos, Israel ha eliminat els líders de Hamàs i ha acabat quasi completament amb la seva estructura militar, però això no significa que hagi acabat amb l’organització fundada a la ciutat de Gaza el 1987. No s’està parlant de la "victòria total" que va prometre Benjamin Netanyahu quan va començar la guerra, i que implicava la destrucció dels islamistes, i no podem saber si l’embrió de Hamàs germinarà un altre cop, potser amb un nom diferent.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Haurem d’esperar per veure el que dona de si la postguerra. La continuïtat de Netanyahu augura que els palestins no ho tindran fàcil, però gairebé tot dependrà de l’actitud que adopti l’enigmàtic Donald Trump. Igual que va reconèixer l’annexió del Golan a Israel, i Jerusalem com capital de l’estat jueu durant el seu primer mandat, el polèmic president podria reconèixer Cisjordània com a part d’Israel en el segon mandat.

En aquest sentit, en el qual Europa és un problema irrellevant en política exterior, Netanyahu ha parlat de fer concessions a l’extrema dreta nacionalista i religiosa. Ha negociat sobre aquest tema amb el ministre Bezalel Smotrich, que és un colon que només té interès en el Gran Israel i en la deportació dels palestins. Smotrich votarà a favor de l’acord si pot garantir beneficis per als centenars de milers de colons de Cisjordània, i mantenir a règim la Franja de Gaza.

Trump, més preocupat per la política interna

Cal no oblidar que Trump és un personatge que sovint es guia per impulsos. Aquesta setmana, citant fonts del govern israelià, el Canal 12 de la televisió hebrea va revelar que el president electe hauria fet arribar a Netanyahu el següent missatge: “Vull un Pròxim Orient tranquil, vull que no enredeu Síria, tinc altres preocupacions al món, i sobretot he d'ocupar-me de qüestions de política interna dels Estats Units, així que estigueu tranquils”.

És clar que Netanyahu pot haver demanat alguna contrapartida, a canvi de quedar-se tranquil com li demana Trump. Naturalment, a més dels palestins, el que més li preocupa és l’Iran, però més enllà d’accions puntuals, Netanyahu està interessat a canviar el règim de la República Islàmica, i això no és possible fer-ho sense el suport militar directe dels Estats Units.

Les promeses i contrapartides que inclou la visió de futur de Netanyahu no poden esperar gaire. El cap de govern està en una situació delicada. Està allargant el judici per corrupció tot el temps possible. Els analistes creuen que la sentència podria demorar-se encara un parell d’anys, però veuen probable que abans d’arribar a aquest punt, Netanyahu pacti amb la Fiscalia una sentència simbòlica i abandoni la vida política amb un llegat controvertit.

Una cosa serà un Israel sense Netanyahu, i una altra de ben diferent un Israel amb Netanyahu, que és el que tenim. El primer ministre no vol passar a la història suportant a l'esquena el pes descomunal de la tragèdia del 7 d’octubre. Ni ha dimitit ni sembla que vulgui convocar eleccions. En última instància, una solució política amb els palestins, que avui és més remota que mai, només podria fer-se si Netanyahu desapareix de l’escena i hi ha una forta pressió dels Estats Units, una conjunció de forces que no sembla estar a la vista en aquests moments.

stats