Desenes de morts en un bombardeig israelià contra un camp de desplaçats a Rafah marcat com a "zona segura"
Els serveis d'emergència denuncien que moltes de les víctimes han estat cremades vives, dos dies després de l'ordre del Tribunal Internacional de Justícia d'aturar els atacs
BarcelonaDesenes de persones han mort i desenes més han resultat ferides en un bombardeig amb míssils israelians sobre un campament per a palestins desplaçats a Rafah, al sud de la franja de Gaza. Vuit míssils han impactat contra l'enclavament, situat en una zona que les autoritats israelianes havien designat com a "segura", i on havien ordenat a la població que es desplacés. El bombardeig, diumenge a la nit, ha arribat després que la milícia de Hamàs llancés coets contra Tel-Aviv per primera vegada en mesos, en un atac que va deixar un ferit lleu.
Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
En una intervenció davant el Parlament israelià en què han participat familiars d'ostatges retinguts a la Franja que reclamen un alto el foc per salvar els seus parents, el primer ministre Israelià, Benjamin Netanyahu, ha dit aquest dilluns a la tarda que l'atac al campament ha estat un "tràgic error". Segons informacions del diari Haaretz,Netanyahu ha assegurat: "Estem investigant el cas, aquesta és la nostra política". El líder israelià ha afegit: "Per a nosaltres, cada persona no implicada [en els combats de Hamàs, i que resulta ferida] és una tragèdia". L'incident ha passat "malgrat els nostres millors esforços per no fer-los mal", ha reblat. Al matí, però, l'exèrcit israelià havia reivindicat el bombardeig, assegurant que es va dur a terme "amb munició de precisió i d'acord amb una informació d'intel·ligència precisa". En un comunicat, els militars asseguraven haver mort dos responsables de Hamàs a Cisjordània, Yassin Rabia i Khaled Nagar, i també admetien que "diversos civils a la zona han estat afectats". La fiscalia militar va anunciar poc després una investigació.
Error tràgic o acció militar intencionada, el cert és que la Mitja Lluna Roja palestina ha constatat que moltes de les víctimes entre els desplaçats a la zona de Tal as-Sultan han mort cremades vives dins les precàries tendes de campanya on malvivien. L'últim balanç és de 45 morts, segons fonts oficials palestines, encara que altres informacions ja parlen d'una cinquantena. Amb el sistema hospitalari destruït després de vuit mesos d'ofensiva militar, és difícil precisar-ne el nombre exacte.
En conversa amb l'ARA, l'alcalde de Rafah, Ahmed al-Sufi, alertava aquest matí de dilluns: "Hi ha molts ferits greus: el nombre de morts s'incrementarà perquè no hi ha cap hospital que pugui fer-se'n càrrec. Tenim un punt d'atenció mèdica al campament, i alguns hospitals propers, però l'únic hospital gran de Rafah, el d'Al-Najjar, va ser evacuat fa setmanes perquè estava en la zona vermella designada per l'exèrcit israelià com a zona militar: no hi pot arribar cap ambulància. És un altre crim contra la humanitat comès per Israel. Demanem a la humanitat que aturi aquesta guerra. Israel continua l'ofensiva a Rafah, malgrat l'ordre del tribunal de l'ONU". L'alcalde recorda que el pas fronterer de Rafah amb Egipte continua tancat des que Israel el va ocupar el 7 de maig i que l'ajuda humanitària no arriba a Gaza, on ja s'ha declarat una fam generalitzada.
Israel continua desoint l’ordre emesa divendres pel màxim òrgan judicial de l’ONU, que l’instava a detenir immediatament l’ofensiva militar a Rafah, al sud de Gaza. Les forces israelianes han bombardejat durant tot el cap de setmana diversos objectius d'aquesta ciutat de la Franja i les tropes han continuat endurint l’assalt sobre la ciutat.
Desenes de morts en un bombardeig israelià en un camp de desplaçats a Rafah que l'exèrcit havia designat "zona segura"
El portaveu dels equips de Protecció Civil de Rafah, Mohammad al-Mughayyir, ha explicat a l'ARA l'escena dantesca amb què es van enfrontar a l'arribar al lloc dels fets: "Vam trobar cossos carbonitzats i extremitats, amputacions, criatures i avis ferits". Els seus equips van trigar 45 minuts a extingir l'incendi: "Ens va sorprendre la dimensió del desastre". Mohammad al-Mughayyir ha posat també de manifest que s'enfronten "a grans reptes". Entre d'altres, la manca de combustible. "Les Nacions Unides s'han negat a subministrar-nos-en fins ara". El mateix portaveu ha parlat igualment de "destrucció de carreteres i infraestructures", una situació que "dificulta la circulació de vehicles de defensa civil a les zones objectiu".
Un altre dels problemes a l'hora d'apagar els focs causats pels míssils, i que també ha denunciat Mohammad al-Mughayyir, és "l'escassetat d'aigua pel tancament dels pous i la manca d'adequació".
Martina Marchio, coordinadora mèdica a Gaza de Metges Sense Fronteres, que té un punt d'estabilització de pacients proper al lloc de l'atac, ha explicat que a més de l'atac al campament hi ha hagut "múltiples bombardejos a la ciutat". "Des d'ahir hem rebut 180 persones, 28 de les quals van arribar ja mortes. Després d'estabilitzar-los vam evacuar els supervivents als pocs hospitals que queden operatius a Rafah. Estem horroritzats pel que ha passat, que demostra, un cop més, que no hi ha cap lloc segur a Gaza: reclamem un alto el foc immediat i permanent".
Majed al-Attar, un refugiat palestí que vivia al camp i que ha vist morir cinc membres de la seva família en l'atac, ha donat el seu testimoni a la cadena Al-Jazeera: "Estàvem asseguts a les tendes i de cop van bombardejar el camp. Cada cop que ens han dit que una zona era segura, hi hem anat i ens han bombardejat allà. Cinc membres de la meva família, inclosa una dona embarassada, van quedar totalment cremats".
Violació del dret internacional
Egipte, Qatar i Jordània s'han referit a l'atac com una violació del dret internacional i un crim de guerra. Itàlia i França han demanat a Israel que s'aturin els atacs contra civils a Gaza.
Qui també ha condemnat l'atac en els termes més durs ha sigut l'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell. A la xarxa social X, Borrell ha assegurat que està "horroritzat per les notícies que arriben de Rafah sobre els atacs israelians, que han matat desenes de persones desplaçades, inclosos nens petits": "Ho condemno en els termes més ferms. No hi ha cap lloc segur a Gaza. Aquests atacs han d'aturar-se immediatament. Les ordres del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de l'ONU i el dret internacional humanitari han de ser respectades per totes les parts".
El que és un fet inequívoc és que durant la nit de diumenge, l'aviació i l'artilleria israelianes han bombardejat totes les zones de Gaza, incloent-hi Jabalia, al nord de la Franja; el camp de refugiats de Nuseirat i Ciutat de Gaza, al centre, i Khan Younis, al sud, amb un resultat de 160 morts que se sumen als que s'han comptabilitzat a Rafah.
Coets de Hamàs contra Tel Aviv
Per la seva banda, Hamàs havia reivindicat diumenge al vespre l'atac amb coets a diferents punts del centre d'Israel llançats presumptament des de Rafah, al sud de Gaza Tres dels cinc coets van ser interceptats pel sistema antímissils israelià i els altres dos van caure en descampats sense causar ferits de consideració.
En un comunicat, les Brigades Al-Qassam, el braç armat de Hamàs, han confirmat el llançament "d'una bateria de coets en resposta a les massacres sionistes contra civils". El bombardeig ha fet saltar sirenes antiaèries a Tel-Aviv –la ciutat més gran d'Israel– i en altres municipis pròxims, seguides d'explosions causades per la intercepció de projectils per la Cúpula de Ferro, el sistema de defensa antiaèria israelià. És el primer cop en quatre mesos que Hamàs ataca la regió de Tel-Aviv, una mostra que el grup islamista encara té capacitat per bombardejar el centre d'Israel. "Hem llançat una gran onada de míssils sobre Tel-Aviv en resposta a les matances sionistes contra els civils", han anunciat les Brigades Al-Qassam en un comunicat recollit per Al-Jazeera.
La UE acorda demana una reunió amb Israel per tractar les seves obligacions amb els drets humans
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha anunciat aquest dilluns que els estats de la Unió Europea han acordat demanar una reunió del Consell d'Associació UE-Israel per tractar l'obligació de respectar els drets humans, tal com indica aquest tractat entre els Vint-i-set i el país hebreu. "Finalment, els ministres han acordat demanar un Consell amb Israel, cosa que no va ser acceptada en les discussions prèvies", ha dit el dirigent català, que també ha obert la porta a prendre mesures si Israel no respecta les ordres de la CIJ.
De fet, els socis europeus havien rebutjat propostes anteriors que Borrell i alguns estats membres, com Espanya o Irlanda, havien posat sobre la taula. Després d'uns quants intents fallits i el nou atac d'Israel a Rafah, els estats membres han consensuat per unanimitat reunir-se amb les autoritats israelianes.
D'altra banda, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha avançat que en el Consell de la UE que es fa aquest dilluns a Brussel·les demanarà a la resta d'estats membres que el bloc europeu adopti "les mesures adequades" per obligar Israel a complir amb la decisió del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU d'aturar l'ofensiva a Rafah.