Hamàs lliura els cadàvers de quatre ostatges, inclosos dos nens, mentre es negocia el futur de l'alto el foc
El fràgil acord continuarà dissabte amb un nou alliberament de sis israelians a canvi de 500 presoners palestins
BarcelonaHamàs ha lliurat aquest dijous a la Creu Roja els cossos de quatre ostatges israelians segrestats el 7 d'octubre del 2023, mentre es negocia la segona fase del fràgil alto el foc a Gaza. Els cossos són de Shiri Bibas i dels seus dos fills, Kifr i Ariel, que quan van ser segrestats tenien 9 mesos i 4 anys. El quart és Oded Lifshitz, un home de 83 anys, pacifista i marit de Yocheved Lifshitz, que des que va ser alliberada l'any passat ha estat una de les veus més prominents per demanar un alto el foc. Hamàs va dir el novembre de l'any passat que la dona i els nens havien mort en un bombardeig israelià, tot i que Tel-Aviv no ho havia confirmat. La família és un símbol del trauma israelià en l'atac palestí i també del preu que té per als ostatges la política del govern Netanyahu de rebutjar un alto el foc per possibilitar el seu alliberament.
El lliurament s'ha fet al sud de Gaza, a Khan Younis —que l'exèrcit israelià va aplanar per convertir-lo en el centre d'operacions de la invasió del sud de Gaza—, amb un fort desplegament de milicians armats de Hamàs i la Jihad Islàmica. Es tracta del primer retorn d'ostatges morts, i no s'espera que Israel en confirmi les identitats fins que s'hagin fet les proves d'ADN. Els fèretres s'han presentat en un escenari amb una pancarta en què es veu una caricatura de Netanyahu com si fos un vampir ensangonat amb les imatges dels morts a sota.
![Membres de les Brigades Al-Qassam, l'ala militar de Hamàs, lliuraren, avui dijous, els cossos de quatre ostatges israelians en virtut d'un alto el foc i un acord d'intercanvi de presoners a Gaza](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
Els fèretres, de color negre, han estat transportats en vehicles de la Creu Roja i lliurats a l'exèrcit israelià dins de Gaza, que els ha traslladat a l'institut Nacional Forense, on han de ser identificats, un procés que pot trigar hores o dies. El comboi ha passat per davant del quibuts de Nir Oz, que era casa seva. Nir Oz va ser una de les comunitats israelianes amb més víctimes en l'atac palestí del 7 d'octubre. El pare, Yarden Bibas, també va ser segrestat i va ser alliberat en els intercanvis d'ostatges per presoners palestins d'aquest mes. Avui no hi haurà alliberament de palestins.
El president demana perdó
La jornada és d'alt voltatge polític a Israel. El politòleg israelià Akiva Eldar recorda en declaracions a Al-Jazeera que "aquestes criatures s'han convertit en un símbol de l'estupidesa del govern israelià, de la seva falta de respecte pels valors jueus": "Ara la qüestió és com aturem el sacrifici de més criatures innocents en aquesta guerra", diu Eldar, que denuncia que "Netanyahu té altres prioritats abans que salvar els ostatges".
Segons ha investigat la premsa israeliana, Hamàs va oferir a tornar els cossos dels ostatges morts als bombardejos israelians el novembre de 2023, però el govern israelià ho va rebutjar.
El mateix president d'Israel, Isaac Herzog, ha demanat perdó. "En nom de l'Estat d'Israel, inclino el cap i demano perdó. Perdó per no protegir-vos en aquell terrible dia. Perdó per no portar-vos a casa de forma segura", ha escrit a la plataforma X.
Netanyahu, per part seva, ha dit que tots els israelians estan "units en un dolor insuportable" i ha promès que Hamàs haurà de "retre comptes". "La veu de la sang dels nostres éssers estimats ens clama des de la terra. Ens obliga a arribar a un acord amb els vils assassins, i els farem rendir comptes", ha dit en un vídeo, després que la família d'Oded Lifshitz hagi confirmat que un dels cossos és el d'aquest home.
Més alliberaments el cap de setmana
L'alto el foc és molt fràgil i ha de continuar dissabte amb l'alliberament de sis ostatges més a canvi de 500 presoners palestins, la majoria dones i criatures detinguts per l'exèrcit israelià a Gaza en l'actual ofensiva. Hamàs ha avançat l'alliberament dels cossos aquest dijous i l'ha aprofitat per fer una altra demostració de força, mentre manté el seu compromís amb l'alto el foc. Fins ara han alliberat 19 ostatges dels 33 previstos, però la clau és què passarà l'1 de març, quan hauria d'entrar en vigor la segona fase de l'alto el foc, que preveu la retirada total de les tropes israelianes de Gaza i l'alto el foc permanent.
Hamàs s'ha ofert a alliberar de cop els 60 ostatges que haurien de ser retornats en la segona fase si Israel accepta la treva permanent. Els ministres d'ultradreta de Netanyahu el pressionen per abandonar l'acord, tot i que l'alto el foc té el suport de la majoria de la població. Per la seva banda, el president estatunidenc Donald Trump defensa l'expulsió dels palestins de Gaza, una neteja ètnica que dinamita la possibilitat d'un acord. El 27 de febrer s'ha convocat una cimera de la Lliga Àrab al Caire on se suposa que els països àrabs presentaran el seu pla en resposta a la Casa Blanca.
