Hamàs i Fatah pacten un "govern d’unitat nacional" amb la mediació de la Xina

BarcelonaLes faccions palestines han signat aquest dimarts a Pequín un pacte d’unitat nacional que pretén assegurar-se el govern de Gaza quan s'acabi la guerra. L’acord, que es va gestar en una primera ronda negociadora a Moscou al febrer i s’ha tancat després de tres dies de converses a la Xina, posa les bases d’un "govern interí de reconciliació nacional" amb la firma dels dos principals partits palestins, Hamàs i Al Fatah, i té el suport de dotze formacions més. 

Tot i que no és el primer cop que les direccions polítiques palestines firmen un acord per acabar amb 17 anys de divisió, el compromís va més enllà que mai. Els palestins es van dividir amb els Acords d'Oslo, que van establir l’Autoritat Palestina i que van ser acceptats per Al-Fatah però no per Hamàs, ni per la Jihad Islàmica, ni per les organitzacions d’esquerres. El triomf electoral de Hamàs a les últimes eleccions palestines, celebrades el 2006, que va ser rebutjat per Israel, els Estats Units i la Unió Europea i també per Al-Fatah, va portar a una breu guerra civil interpalestina i a la formació de dues autoritats enfrontades: Hamàs a Gaza i Al-Fatah a Cisjordània. Altres intents de reconciliació des d’aleshores han acabat en fracàs. 

En aquest punt, les faccions palestines intenten bloquejar els intents d'Israel d’establir algun tipus de govern palestí per gestionar Gaza l’endemà de la guerra. Tot i que els partits d’ultradreta que formen part del govern israelià aposten per la reconquesta de Gaza –amb l’expulsió dels palestins de la Franja i el restabliment de les colònies israelianes–, Netanyahu ha estat més partidari de deixar el control de la Franja en alguna mena d’entitat palestina que pugui controlar, i així estalviar-se el cost de l’ocupació. Després de més de nou mesos de guerra, Gaza està arrasada, però l’exèrcit no ha aconseguit controlar el territori ni ha trobat ningú disposat a substituir Hamàs al govern de la Franja. 

L’acord també inclou formar una direcció palestina unificada fins que es puguin celebrar "eleccions lliures", i una declaració genèrica d’unitat davant els atacs israelians sobre els dos territoris palestins. Israel ha reaccionat ràpidament contra l’acord acusant el president palestí Mahmoud Abbas "d’abraçar els assassins i violadors de Hamàs", en paraules del ministre d’Exteriors, Israel Katz. 

Els moviments de Xi Jinping

L’altre protagonista de l’acord ha estat la Xina, que ja havia acollit delegacions palestines al mes d’abril. Pequín està guanyant pes a la regió, on es presenta com un poder autònom dels Estats Units, que només han basat la seva política exterior en un suport pràcticament incondicional a Israel. Pequín dona suport a la solució dels dos estats i s’està convertint en un actor diplomàtic important al Pròxim Orient després d’haver facilitat, per exemple, el restabliment de relacions entre l’Iran i l’Aràbia Saudita, l’any passat.

Aquesta tendència, de fet, també mostra un canvi important en les relacions internacionals de Xi Jinping. Històricament, la Xina sempre s'havia volgut mostrar com un actor allunyat dels grans focus internacionals, i limitava les seves accions exteriors en la política de la no interferència. El mateix Xi havia justificat en diverses ocasions aquesta conducta assegurant que la Xina no vol interferir en les polítiques interiors dels altres països. Però l'estratègia de Pequín, consolidada ara com una de les grans potències globals i de futur, està canviant i ocupa cada cop més llocs de rellevància en conflictes de gran pes internacional, com la guerra a Gaza o la invasió russa a Ucraïna.