Hackegen el servidor de correu de l'agència nuclear de l'Iran

BarcelonaL'organització d'energia atòmica de l'Iran ha admès que un servidor de correu electrònic d'una de les seves filials ha estat piratejat des d'un país estranger i la informació s'ha publicat en línia, segons informen aquest diumenge mitjans estatals. Un grup de hackers iranià, Black Reward [Recompensa negra], ha dit en un comunicat a Twitter que ha publicat informació piratejada relacionada amb les activitats nuclears iranianes, i ha reivindicat l'acció com un acte de suport als manifestants a l'Iran.

"En nom de Mahsa Amini i per a les dones, vida, llibertat", diu el comunicat, en senyal de suport a les protestes per la mort sota la custòdia de la policia moral de la jove de 22 anys, que ha desencadenat el desafiament més important al règim dels aiatol·làs en els seus 43 anys d'història. Els hackers asseguren que la informació publicada incloïa "programacions de gestió i operacions de diferents parts de la central elèctrica de Bushehr", passaports i visats d'especialistes iranians i russos que hi treballen, i "contractes i acords de desenvolupament atòmic amb socis nacionals i estrangers".

L'agència, però, ha minimitzat la importància de la informació publicada, i assegura que l'objectiu del ciberatac és "atreure l'atenció del públic". En el seu comunicat l'organisme diu que "el contingut dels correus electrònics dels usuaris conté missatges tècnics i intercanvis quotidians rutinaris i actuals", segons mitjans estatals.

En un comunicat publicat el 21 d'octubre, Black Reward havia amenaçat de publicar informació piratejada en 24 hores tret que les autoritats alliberessin presos polítics i manifestants detinguts a les protestes. Aquest diumenge el sindicat de mestres ha explicat que el professorat ha protagonitzat segudes en moltes escoles arreu del país per protestar per la repressió policial contra els estudiants. Els estudiants de secundària i universitaris s'han convertit en protagonistes de les mobilitzacions, malgrat la sistemàtica repressió dels cossos policials i parapolicials.

Tot plegat coincideix amb el bloqueig de les converses entre les potències mundials i l'Iran per reactivar l'acord nuclear de 2015, que l'administració de Donald Trump va fulminar. La revolta, sense precedents, va començar contra l'obligatorietat del hijab, el vel islàmic, però ha evolucionat en un desafiament obert al règim dels aiatol·làs. La policia ha fet servir foc real contra els manifestants, segons s'ha constatat en nombrosos vídeos publicats a les xarxes socials que han aconseguit esquivar la censura a internet. Els grups defensors de drets humans han pogut documentar amb noms i cognoms la mort d'almenys 200 persones en la repressió de les protestes, incloses diverses criatures, però la xifra real és impossible de quantificar.