Guterres: "El malson de Gaza és una crisi de la humanitat"
Els bombardejos israelians ja han provocat més de 10.000 morts a la Franja en un mes de guerra
Barcelona"El malson a Gaza és més que una crisi humanitària; és una crisi de la humanitat". Amb aquesta afirmació contundent ha condemnat el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, la matança de civils desproporcionada a la franja de Gaza, on el dia abans que es compleixi el primer mes de guerra s'ha superat la simbòlica xifra dels 10.000 morts, segons el balanç de les autoritats palestines. "El conflicte, que s'intensifica, està sacsejant el món, la regió i, més tràgicament, està destruint moltes vides innocents", ha lamentat, i ha subratllat que s'estan produint "clares violacions de la llei humanitària internacional".
"Les operacions terrestres de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) i els continus bombardejos sobre civils, hospitals, camps de refugiats, mesquites, esglésies i instal·lacions de l'ONU, inclosos els refugis, fan que ningú no estigui segur", ha continuat. I tot i que ha sigut contundent contra els atacs israelians, el discurs de Guterres –en una roda de premsa on no ha acceptat preguntes– ha buscat l'equilibri per evitar noves crítiques per part del govern hebreu, i ha reiterat la condemna a les accions de Hamàs, tant pel segrest d'ostatges com per la seva utilització de civils "com a escuts humans" i els seus atacs "indiscriminats" amb coets cap a Israel.
"Deixeu-me que sigui clar: cap part en un conflicte armat està per sobre del dret internacional humanitari", ha sostingut, i ha llançat l'enèsima crida a un alto el foc humanitari, "més urgent cada hora que passa".
"Un cementiri de criatures"
"Gaza s'està convertint en un cementiri de criatures. Cada dia s'informa de la mort de centenars de nens i nenes", ha lamentat el secretari general de l'ONU. Segons les dades oficials del ministeri de Salut de Gaza, del total de 10.022 morts que s'han recomptat fins ara a la Franja, almenys 4.104 són menors, als quals se n'han de sumar uns 1.250 que es tem que estan desapareguts sota la runa. Els bombardejos israelians –que la nit passada han sigut especialment intensos, segons testimonis– també han provocat més de 25.400 ferits, segons la mateixa font.
Les organitzacions humanitàries, incloses les vinculades a l'ONU, donen credibilitat a les xifres del govern de Gaza, que es basa en la informació dels hospitals. Malgrat que el govern dels Estats Units, i el mateix Joe Biden, ha qüestionat els números, aquest dilluns el portaveu del Pentàgon, Patrick Ryder, ha afirmat que tenen informacions que confirmen que hi ha "milers" de morts civils a Gaza.
A més de la gran quantitat de criatures mortes, Guterres també ha destacat el rècord de periodistes i personal humanitari morts en tan sols un mes de guerra. "S'han assassinat més cooperants de les Nacions Unides que en qualsevol període comparable en tota la història de la nostra organització", ha ressaltat el secretari general, que ha lamentat que molts dels 89 cooperants han mort juntament amb les seves famílies.
Entre els morts confirmats, hi ha gairebé 200 treballadors mèdics, alhora que 16 hospitals (dels 35 totals) han deixat de ser operatius per manca de productes bàsics, sobretot combustible. Segons les autoritats palestines, a més, en les últimes hores l'hospital pediàtric Al-Rantisi ha estat objecte d'atacs i les bombes han destruït els panells solars i els tancs d'aigua, mentre que l'exèrcit israelià ha dit que no en tenia constància. Les Forces de Defensa d'Israel justifiquen els bombardejos a centres mèdics assegurant que Hamàs els fa servir per amagar comandants i armes. El grup islamista, que controla la Franja, ho ha negat i ha instat les Nacions Unides a fer inspeccions d'aquestes instal·lacions.
Ajuda insostenible des d'Egipte
La poca ajuda humanitària que ha entrat a Gaza des que Israel va permetre l'obertura puntual del pas de Rafah no ha inclòs combustible, cosa que posa contra les cordes instal·lacions crítiques com els hospitals, que depenen de les poques reserves que els queden per fer funcionar els generadors. Abans de l'inici de la guerra, cada dia entraven a la Franja entre 750 i 850 camions amb ajuda humanitària, dels quals uns 500 pel pas de Rafah i la resta des dels passos fronterers amb Israel. Des del 21 d'octubre n'han entrat 476 en total, segons la Societat de la Mitja Lluna Roja Palestina, que ha informat que aquest diumenge en va rebre només 25.
Els màxims responsables dels principals organismes de les Nacions Unides han publicat un comunicat conjunt aquest dilluns en què insten a un alto el foc humanitari de manera immediata a la franja de Gaza. "Un poble sencer és assetjat i atacat, sense accés al que és essencial per sobreviure, bombardejat a casa seva, als refugis, als hospitals i als llocs de culte. És inacceptable", diu el comunicat, firmat per divuit dirigents de l'ONU, com l'alt comissionat per als Drets Humans, Volker Türk; el director de l'OMS, Tedros Adhanom, i el secretari general adjunt d'Afers Humanitaris, Martin Griffiths. "Necessitem un alto el foc humanitari immediat. Ja han passat 30 dies. Ja n'hi ha prou. Això s'ha d'aturar ara".
La ciutat de Gaza, encerclada
Mentre els atacs aeris no s'aturen –a més, enmig d'una apagada de les telecomunicacions–, l'exèrcit israelià avança també en l'operació terrestre i assegura que ha encerclat la ciutat de Gaza i que ha dividit la Franja en dos. "Ara començarem a apropar-nos", ha dit un portaveu militar israelià aquest dilluns, que ha afegit que els atacs també es faran "sota terra", és a dir, als seus túnels i búnquers subterranis.
I al nord d'Israel, també continua l'intercanvi de foc. Aquest dilluns a la tarda l'exèrcit hebreu ha afirmat que estava responent amb foc d'artilleria al llançament de 30 coets des del Líban. El braç armat de Hamàs, les Brigades Al-Qassam, han informat que han llançat 16 coets des de territori libanès cap a la ciutat israeliana de Nahariya i al sud de Haifa. I el portaveu de les FDI, Daniel Hagari, ha apuntat que avions de caça estaven atacant una àmplia gamma d'objectius de Hezbol·lah i ha assegurat que l'exèrcit continuarà tenint una "resposta significativa" cada vegada que s'ataqui Israel des del Líban.