Guia històrica per entendre el conflicte entre Israel i Palestina

El conflicte entre Israel i Palestina ha estat un dels més llargs de la història contemporània i, com hem vist aquests dies, continua molt lluny de resoldre’s. Us donem algunes claus històriques per entendre’l i situar-nos.  

Com va començar?

Després de la Primera Guerra Mundial, Palestina es va convertir en un protectorat del Regne Unit, que va dictaminar que es convertiria en una "llar nacional jueva". Com comença el conflicte? Després de la Segona Guerra Mundial, descobert l’horror de l’Holocaust, els Estats Units i l’URSS van pactar la partició de Palestina en dos estats, un d'àrab i un de jueu. El 1948 Israel va proclamar unilateralment el seu estat, cosa que va desencadenar la reacció dels països veïns, que van declarar-li la guerra. Al final del xoc, Israel havia completat el que els àrabs anomenen la Nakba (desastre): el desallotjament de 531 pobles i l’expulsió de 800.000 palestins a Gaza i Cisjordània.

Quantes guerres hi ha hagut?

El 1956, Israel va actuar per primer cop com a potència militar, a la guerra contra l’Egipte de Gamal Abdel Nasser, que havia nacionalitzat el canal de Suez. El 1967, en la Guerra dels Sis Dies, va ocupar el Sinaí a Egipte, els alts del Golan a Síria, i, a Palestina, Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est, que es convertirien en els Territoris Ocupats Palestins. Tel-Aviv va guanyar les cinc guerres àrabo-israelianes posteriors.

Què és l’Organització per a l’Alliberament de Palestina?

El 1959 es funda Fatah, l’embrió de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP). El seu objectiu és destruir Israel i crear un estat laic i democràtic a tot el territori històric de Palestina. Però amb la seva estratègia guerrillera, l’OAP, que lluitava des de l’exili, va quedar aïllada.

Per què es parla ara del precedent del Yom Kippur?

El 1973 una coalició de països àrabs encapçalats per Egipte i Síria va atacar per sorpresa Israel en el dia de la festivitat jueva del Yom Kippur, quan el país estava paralitzat. Aquella guerra va deixar 2.656 soldats israelians morts, 15.000 ferits i 1.000 presoners, i va posar fi a la imatge d’invencibilitat d’Israel.

Què és la Intifada?

L’esclat de la Primera Intifada (alçament, en àrab) va capgirar-ho tot: després de vint anys d’ocupació, una nova generació va protagonitzar una insurrecció als Territoris Ocupats Palestins i es va enfrontar amb pedres contra els tancs israelians. La imatge d’Israel al món va quedar malmesa. L’OAP, que estava a l’exili i no havia participat en el procés intern, va refer els llaços amb l’interior, va renunciar a la violència i va asseure's a negociar. La decepció pel fracàs del procés va portar l'any 2000 a la Segona Intifada, en què van morir 3.000 palestins i un miler d'israelians.

Què és Hamàs?

Hamàs és l’acrònim de Moviment de Resistència Islàmica, que en àrab sona com la paraula fervor. El va fundar a Gaza el 1987 el xeic Ahmed Yassin just després de la Primera Intifada. Va començar com la branca palestina dels Germans Musulmans d’Egipte i va crear el seu braç armat, les brigades d’Izz al-Din Al-Quassam. A diferència de l’OAP, no reconeix l’Estat d’Israel, tot i que accepta un estat palestí a les fronteres del 67. Va guanyar les eleccions palestines del 2007 a Gaza i Cisjordània, però pel bloqueig internacional només governa la franja de Gaza. Els seus principals aliats són l’Iran, Síria i la milícia xiïta libanesa Hezbol·lah.

Què ha passat amb les negociacions de pau?

Les negociacions entre israelians i palestins van començar després de la primera Guerra del Golf, sota els auspicis de Washington, a la Conferència de Madrid. Iàsser Arafat va reconèixer l’Estat d’Israel i el procés va desembocar en els Acords d’Oslo, que suposaven la creació de l’Autoritat Nacional Palestina, amb les seves forces de seguretat per garantir l’ordre intern i la divisió dels territoris ocupats en tres zones. A canvi, Israel havia de retirar l'exèrcit dels territoris ocupats. Els temes més espinosos, com l’estatut de Jerusalem, els refugiats, els assentaments israelians i la determinació de les fronteres, en van quedar exclosos. El procés va avançar amb els Acords de Gaza-Jericó, que van portar el retorn de l’OAP a Palestina. L’assassinat del primer ministre israelià, Yitzhak Rabin, impulsor dels Acords d’Oslo, i la victòria dels conservadors del Likud van suposar un fort cop al procés. El diàleg es va restablir a Camp David, però va fracassar a l’últim minut. Els punts en què sempre s’han encallat les converses són el dret al retorn dels refugiats i l’estatus de Jerusalem, que tots dos reclamen com a capital.

Com ha actuat Israel?

Mentre s’asseien a la taula de negociació, les autoritats israelianes han dut a terme una política de fets consumats. Després de la retirada unilateral de Gaza, el 2005, la Franja ha patit cinc guerres, inclosa l’actual. El govern de Benjamin Netanyahu, el més ultraconservador de la història d’Israel, ha accelerat la colonització de Cisjordània.

Quin és el joc d'aliances internacional?

Els Estats Units són el principal aliat d'Israel, a qui han ofert un suport incondicional: Israel és el principal receptor d'ajuda militar nord-americana al món. En canvi, els palestins s'han anat quedant sols davant l'abandonament dels règims àrabs, que han anat acostant posicions amb el govern israelià en els últims anys. L'Iran, però, dona suport financer i armamentístic a Hamàs i molts es pregunten quin rol ha pogut tenir en l'atac inèdit que estem veient aquests dies.