La guerra torna a Gaza
TerrassaL’atac inèdit de Hamàs en els 50 anys de l’inici de la guerra d’octubre de 1973 ha agafat per sorpresa a tothom. Encara que s'ha d'emmarcar en un context precís: si bé els últims anys l’increment de la violència contra la població palestina ha sigut una constant –les xifres més altes de morts des de 2004, molts d’ells menors d’edat, els atacs indiscriminats per part dels colons a Cisjordània, o l’assassinat de la periodista Shireen Abu Akleh–, no havien generat reaccions de resposta d’aquesta envergadura.
Els objectius de Hamàs són clars i no només tenen la lògica bèl·lica de respondre a un sistema d’ocupació, colonització, persecució i humiliació o de tenir una carta per a un nou intercanvi de presoners. Hamàs també busca intercedir en les converses per la normalització de relacions entre Israel i l'Aràbia Saudita. I alhora necessita guanyar protagonisme a l’interior davant del deteriorament del govern de l’Autoritat Palestina.
El govern de Netanyahu clarament no s’esperava una operació d’aquestes dimensions: el seu abast i característiques representen un fracàs militar i de la intel·ligència israeliana. Poques setmanes després del discurs de Netanyahu davant de les Nacions Unides on definia un mapa del futur Pròxim Orient i ometia qualsevol referència a la qüestió palestina, l’atac de Hamàs demostra un cop més que les conseqüències de l’ocupació i l’apartheid no es poden ignorar. La resposta del govern d’Israel no s’ha fet esperar i ha iniciat una operació militar sobre la franja de Gaza, que, segons les paraules de Netanyahu, superarà amb escreix les contínues massacres que hi han tingut lloc des de 2008, i que ja es fa difícil d’imaginar fins on poden arribar.
Crisi humanitària crònica
Israel manté a la franja de Gaza un bloqueig il·legal des de 2005 que ha conduït a una crisi humanitària crònica, que afecta els mitjans de vida i l'accés als serveis essencials dels seus dos milions d’habitants, que veuen agreujar dia a dia el seu futur i les seves expectatives de vida. Segons els informes de Human Rights Watch i d’Amnistia Internacional, Israel ha sotmès el conjunt de la població palestina a un sistema de persecució i apartheid. En el seu darrer informe la relatora especial de les Nacions Unides, Francesca Albanese, conclou com sota l'ocupació israeliana, generacions de palestins han patit una privació de llibertat arbitrària generalitzada i sistemàtica, sovint pels actes més simples de la vida.
Davant d’una nova escalada de la violència on la població civil, especialment la palestina però també la israeliana, serà la principal damnificada, la comunitat internacional hauria d’actuar sobre les causes estructurals del conflicte i posar com a guia per abordar-lo els principis del dret internacional i dels drets humans.
