La guerra entre Israel i Hezbol·lah fa témer un nou èxode al Líban
Vells comunistes, grups d'escoltes i entitats de la societat civil omplen de solidaritat el buit que ha deixat un estat en fallida
Nabatiyeh, sud del Líban“Tots aquí ajudem amb el que podem. Perquè, del govern, no en podem esperar cap resposta”, sentencia Hisham Faour, un jubilat libanès exmembre del Partit Comunista. Ell mateix i el seu grup de camarades, igualment jubilats, han creat una xarxa de voluntaris i donen un cop de mà amb la logística per pal·liar la situació dels desplaçats a causa de la guerra al sud del país entre Israel i Hezbol·lah. Preparen una base de dades de donants de tota mena de sang per a les emergències hospitalàries, fan una llista de telèfons de taxistes per ajudar en les evacuacions i un registre dels llocs de recollida i distribució de donacions.
"Tenim l'experiència de la guerra del 2006, quan Israel i la milícia xiïta de Hezbol·lah es van enfrontar durant trenta-tres dies, cosa que va causar més d'un milió de desplaçats, del costat libanès, i desenes de milers, de l'israelià", afirma a l'ARA. I continua: “Ens hem mobilitzat en previsió d'una escalada militar al Líban que causi un col·lapse als hospitals i un èxode en massa”.
La municipalitat de Nabatiyeh, al sud de país, ha esdevingut el refugi de desenes de milers de desplaçats de les localitats frontereres amb Israel. Tot i que està governada pel partit xiïta Amal, soci polític de Hezbol·lah, altres entitats polítiques també tenen força a Nabatiyeh. Camarades jubilats del Partit Comunista, grups d'escoltes i societat civil s'han bolcat a acollir i ajudar amb els seus recursos més que limitats totes les famílies que han fugit dels combats fronterers.
90.000 desplaçats
Segons l'Organització internacional per a les Migracions (OIM), prop de 90.000 civils libanesos estan ara desplaçats del sud del Líban. I, a l'altra banda de la frontera, uns 60.000 colons israelians han estat evacuats per l'exèrcit en un total de 43 assentaments.
El ministeri d'Afers Socials libanès va anunciar recentment que pagaria un subsidi únic de 25 dòlars per família i 20 dòlars addicionals per individu. Una quantitat amb la qual no n'hi ha prou per llogar un pis, i els centres per a desplaçats, oberts per uns quants ajuntaments del sud del Líban, tampoc donen l'abast per allotjar tots els que han fugit de les poblacions frontereres.
Amb un estat en fallida i sense govern ni president, les autoritats libaneses no poden entomar una nova crisi humanitària de desplaçats ni poden aplicar un pla d'emergència amb unes institucions públiques molt deficients. Ho ha reconegut el ministre en funcions d'Afers Socials, Hector Hajjar: “És cert que la nostra resposta és insuficient, però amb un pressupost zero, això almenys és alguna cosa”, va afirmar en una conferència de premsa.
A Nabatiyeh, per exemple, només el 17% de les famílies desplaçades poden estar-se en centres d'acollida. La resta han estat acollides per famílies a casa seva o les han recol·locat en habitatges buits perquè els amos són fora, segons dades de la municipalitat. “A tots els pobles, la gent fa donacions de diners, roba i medicines. Per descomptat, no n'hi ha prou, però és prou més en comparació amb el que fa el govern, que no fa res”, lamenta Zainab Salhab, propietària d'un magatzem de roba ara reconvertit en botiga de caritat.
Magatzem de roba
Jaquetes, sabates i roba d'hivern usada es reparteixen gratuïtament en aquest magatzem a dones desplaçades que necessiten peces d'abrigar per a la família. Molts desplaçats van fugir a l'octubre, quan encara no feia fred, i no van pensar que arribarien a passar-se tants mesos lluny de casa. “Qualsevol de nosaltres podria estar en la mateixa situació en què es troben aquestes dones. Hem d'ajudar en el que puguem, no sabem quan s'acabarà la guerra", reflexiona Zainab.
Trobar refugi és una de les necessitats principals dels desplaçats. A la localitat costanera de Damour, a la vora del Mediterrani, Ghassan Abdallah ha posat a disposició d'aquelles persones sense allotjament el seu resort de platja. Aquest complex de vacances amb piscines i parcs infantils està tancat durant l'hivern, per la qual cosa Ghassan va decidir oferir-lo per acollir vint-i-set famílies de la localitat d'Aitaroun, una de les més castigades pels bombardejos israelians a la frontera. “A l'hivern no hi tenim clients. I aquestes famílies necessiten una llar temporal. Tenen a la seva disposició un apartament amb cuina, electricitat i internet gratuït fins que comenci la temporada alta”, explica el Ghassan.
En un d'aquests apartaments hi viuen Ali Farhat i la seva dona. Fa més de cinc mesos que estan lluny de casa seva i que no poden treballar. “Estem molt agraïts per l'hospitalitat del Ghassan, però és molt difícil ser aquí i no deixar de pensar cada dia si casa nostra serà bombardejada. O si hi podrem tornar i estar fora de perill”, diu l'Ali.
Tot i que les iniciatives solidàries individuals no poden substituir les institucions estatals, ajuden a cobrir les necessitats bàsiques de totes aquestes famílies que han perdut casa seva o que s'han vist obligades a fugir-ne.