Aquesta setmana ha estat la primera sense gabinet de guerra a Israel. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el va dissoldre dilluns després que els dos líders opositors que van entrar al govern poc després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, els militars de la reserva Benny Gantz i Gadi Eisenkot, abandonessin Netanyahu i tornessin a l'oposició.
És difícil avançar en quin sentit poden influir aquestes dimissions en el futur de la guerra. En els últims dies a Israel ha crescut l'opinió d'alguns responsables amb capacitat de decisió en el sentit que la guerra s'acabarà en qüestió de quinze dies aproximadament, i que després l'exèrcit farà front a l'amenaça de Hezbollah des del sud del Líban.
Tot i això, no està clar què decidirà Netanyahu. Probablement dependrà de l'evolució de les negociacions amb Hamàs, un tema que sembla no moure's gaire davant la fermesa del líder de Hamàs, Yahya Sinwar. Sinwar no ha mostrat cap intenció d'acceptar l'última proposta que Israel ha fet a través dels EUA, i està negociant com si fos ell qui està guanyant la guerra.
La dimissió de Gantz i Eisenkot segurament no tindrà una repercussió significativa en la manera de conduir la guerra. Netanyahu manté una majoria suficient a la Knesset, amb 64 dels 120 escons, una majoria que els vuit mesos de conflicte no han erosionat. Els seus aliats a la coalició saben que no tindran una situació millor amb cap altre primer ministre; per tant, no sembla haver-hi una crisi política imminent.
Un govern en mans d'extremistes
En tot cas, les dimissions poden danyar la imatge d'Israel en l'escena internacional, en el sentit que els dos dimissionaris eren vistos als Estats Units i Europa com a persones prudents i no extremistes, mentre que ara el govern està en bona part en mans d'extremistes confessos.
En una entrevista que va fer immediatament després de la seva dimissió, Gadi Eisenkot va parlar amb certa ingenuïtat del gabinet de guerra i va dir que encara que no era present físicament a les reunions del reduït nucli, el ministre Itamar Ben Gvir, el més radical del govern, partidari d'expulsar els 2,3 milions de palestins que viuen a la Franja de Gaza, tenia una presència invisible, però manifesta a les reunions en què es decidia sobre la guerra.
Doncs bé, la figura de Ben Gvir serà encara més present a partir d'ara. Interpretant Eisenkot, Ben Gvir i el seu col·lega Bezalel Smotrich han estat més determinants que Gantz i Eisenkot en la planificació de la guerra, encara que no formessin part del reduït gabinet de guerra.
És una realitat que Netanyahu deixa fer els extremistes Ben Gvir i Smotrich. La tàctica del primer ministre passa per queixar-se que no pot fer res per frenar l'extremisme d'aquests dos polítics, i al mateix temps ell es presenta com un líder moderat atrapat i sense poder formar cap govern alternatiu.
En els pròxims dies veurem si l'exèrcit acaba de conquerir la ciutat de Rafah i si això significa el final de la guerra, encara que Hamàs no hagi sofert la "derrota total" que busca Netanyahu. Probablement la intenció del primer ministre és mantenir el conflicte obert a l'espera del que passi a les eleccions de novembre als Estats Units. Si guanyés Donald Trump, s'obririen noves perspectives de guerra i la possibilitat d'expulsar gran part de la població palestina de Gaza.
