La guerra de Gaza entra en un impàs angoixant

El CairePassats més de cinc mesos des del llançament de l’ofensiva d’Israel sobre Gaza, i superada la frontera simbòlica de l’inici del mes islàmic del Ramadà, el futur immediat a la Franja està estancat en un impàs angoixant. D’una banda, les negociacions per a una treva i un intercanvi d’ostatges no assoleixen avenços significatius. De l’altra, l’amenaça israeliana d’assaltar l’últim racó de la Franja, Rafah, on s’amuntega la majoria de la població, encara plana sobre la regió, però està en punt mort. Mentrestant, la campanya militar continua causant un degoteig ininterromput de morts civils i la situació humanitària continua deteriorant-se.

Les converses indirectes entre Israel i Hamàs sobre una aturada temporal del conflicte, amb mediació dels Estats Units, Qatar i Egipte, s’han reprès a principis d’aquesta setmana a Doha, la capital qatariana, després que el moviment palestí presentés una nova proposta en el marc esbossat els últims tres mesos. La negociació gira ara al voltant dels detalls, però cap de les parts implicades ha donat senyals d’un acord imminent i les presses per assolir-lo abans que comencés el Ramadà, a mitjans de març, han quedat enterrades.

Entre els principals punts de fricció, segons han informat mitjans locals i regionals, hi ha encara la demanda de Hamàs de permetre el retorn de civils al nord de Gaza i de negociar un alto el foc permanent si se n’aconsegueix un de temporal. Quins presos palestins serien alliberats per Israel, i on, i quins ostatges israelians continuen vius a Gaza són grans esculls que continuen dificultant el progrés de les converses.

El secretari d'estat dels Estats Units Anthony Blinken ha aprofitat la seva visita a l'Aràbia Saudita i al Caire per anunciar que aquest dimecres els Estats Units van presentar davant el Consell de Seguretat de l'ONU un esborrany per demanar "un alto el foc immediat" a Gaza. Es tracta del text que el president Joe Biden esperava poder fer públic a principis de març. La petició d'alto el foc presentada pels nord-americans està lligada a la condició d'alliberar els ostatges que va capturar Hamàs a l'atac del 7 d'octubre. Tot i que no s'ha anunciat quan es votarà aquesta proposta, s'espera que es faci entre aquest dijous i demà divendres.

En paral·lel a la lenta via diplomàtica, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, continua insistint en la necessitat d’estendre l’ofensiva militar terrestre a Rafah, fins a la frontera amb Egipte, per complir l'objectiu de desarticular Hamàs. Divendres passat, el mandatari israelià va filtrar –sense detalls– que havia aprovat una operació a la zona.

Els plans del seu govern, tanmateix, generen inquietud entre els seus principals socis occidentals, que estan intentant frenar, o si més no posposar, un assalt a Rafah per evitar que es disparin les morts de civils. Aquest dilluns, per primer cop en més d’un mes, el president dels EUA, Joe Biden, va parlar per telèfon amb Netanyahu i li va tornar a transmetre la profunda preocupació davant la perspectiva d’una operació a gran escala a Rafah sense un pla per protegir-ne la població civil.

Pròxima trobada a la Casa Blanca

En els pròxims dies està previst que delegacions dels dos països es trobin a Washington per “intercanviar punts de vista” sobre l’operació terrestre a Rafah i debatre alternatives, d’acord amb la Casa Blanca. Després de la trucada entre Biden i Netanyahu, el conseller de Seguretat Nacional dels EUA, Jake Sullivan, va reiterar que hi ha maneres de posar fi a l’amenaça de Hamàs a tot Gaza sense necessàriament haver d’assaltar Rafah.

Analistes militars israelians apunten que, malgrat l’agressivitat dialèctica de Netanyahu i la seva tendència a transmetre una impressió d’urgència, una ofensiva terrestre immediata a Rafah és improbable perquè aquest pas necessita temps i requereix una planificació i una preparació que res indica que estiguin en marxa a la pràctica. A més, tot i que la carta d’un assalt a Rafah pugui servir per pressionar Hamàs, la decisió final no es pot prendre aïlladament de la sort de l’acord dels ostatges, un dilema ara ja ineludible.

La sensació d’incertesa també es veu alimentada perquè la posició de Netanyahu sobre com fer quadrar l’equació continua sense ser clara, si bé es considera que la seva principal preocupació és la seva pròpia supervivència política. I, ara per ara, aquesta està directament lligada a la continuïtat de la guerra a Gaza i a la d’un govern dominat per forces ultranacionalistes que rebutgen la treva permanent i l’alliberament de presoners palestins.

Alhora, el nou assalt de l’exèrcit israelià al principal hospital de Gaza, l'Al-Shifa, llançat aquest dilluns, uns quatre mesos després d’una altra devastadora operació militar al mateix complex, ha reforçat la percepció d’un cert estancament. Malgrat que en aquesta ocasió les forces israelianes han pogut assetjar l’hospital amb una gran facilitat, l’acció, que ja ha causat la mort de prop d’un centenar de persones, suggereix que Hamàs té encara una certa capacitat de reagrupar-se, fins i tot en zones on Israel havia declarat la victòria.

Enmig d’aquest sagnant compàs d’espera, el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va aterrar dimecres a l’Aràbia Saudita i està previst que es desplaci dijous a Egipte per adreçar els esforços regionals per aconseguir un alto el foc i l’alliberament dels ostatges a Gaza, augmentar l’ajuda humanitària i continuar debatent el futur de la Franja.