La guerra a Gaza deixa milers d'orfes

Khan Younis, GazaEls nens tenen ganes de tornar a veure els seus pares. Estan convençuts que els veuran tan aviat com puguin tornar a la ciutat de Gaza, on van créixer abans que la guerra destrossés aquella vida. "El pare i la mare ens estaran esperant", diuen Mohammed, Mahmoud, Ahmed i Abdullah Akeila a la seva tia Samar, que en té cura. L'hi diuen tot i que els van dir que els seus pares eren morts, fa mesos que estan morts, des que van bombardejar el lloc on es refugiava la família.

Només l'Ahmed, el segon, de 13 anys, va veure'n els cossos. Per als germans, cada dia important és motiu de llàgrimes, i el passen gairebé sense poder parlar –el dia de la mare va ser dur; també la festa de l'Eid– però encara mantenen l'esperança. Cada vespre, quan diuen la pregària, l'Abdullah, de 9 anys, diu que sent la veu de la mare. La seva tia, Samar al-Jaja, de 31 anys, que comparteix tenda de campanya amb els nens a la ciutat de Khan Younis, a Gaza, se sent perduda. "Com es deuen sentir quan veuen altres pares que tenen els fills a prop i hi parlen?", es pregunta.

La guerra de Gaza està deixant fills sense pares i pares sense fills, desfent l'ordre natural de les coses, trencant la unitat bàsica de la vida de Gaza. Està deixant tants orfes que cap agència o grup d'ajuda els pot comptar. El personal mèdic deixa que els nens deambulin pels passadissos de l'hospital i que se'n vagin sols després d'haver arribat a l'hospital ensangonats: "Nen ferit, sense família supervivent", és com alguns hospitals els etiqueten. Les unitats de nounats allotgen nadons que ningú ha vingut a reclamar.

A Khan Younis s'ha creat un campament dirigit per voluntaris per acollir més de 1.000 nens que han perdut un o els dos pares, on hi ha els germans Akeila. Una secció es dedica als "supervivents sols", nens que han perdut la família sencera, excepte potser un germà. Hi ha una llarga llista d'espera. Enmig dels bombardejos i les evacuacions constants, ningú pot dir quants nens han perdut la pista dels seus pares i quants els han perdut definitivament.

Fent servir un mètode estadístic extret de l'anàlisi d'altres guerres, els experts de les Nacions Unides estimen que almenys 19.000 nens estan vivint sense els seus pares, ja sigui amb familiars, amb altres cuidadors o sols. Però la xifra real és probablement més alta. Les altres guerres no van implicar tants bombardejos ni desplaçaments en un lloc tan petit i amb una densitat de població tan elevada, que inclou una gran proporció de nens, segons diu Jonathan Crickx, portaveu de l'agència de l'ONU per a la infància.

L'exèrcit israelià diu que pren precaucions per limitar els danys als civils en la seva devastadora campanya a Gaza per erradicar Hamàs en resposta a l'atac del 7 d'octubre, que va deixar uns 1.200 morts i uns 250 ostatges. Encara queden més de 100 captius a Gaza, almenys 30 dels quals es creu que estan morts. Israel acusa Hamàs de posar en perill els habitants de la Franja operant entre la població, mentre que Hamàs defensa l'ús de roba i de llars civils, dient que els seus membres no tenen alternativa.

Famílies separades

De les desenes de milers de persones que han estat assassinades, moltes són nens, i molts, pares. A l'abril, el 41% de les famílies enquestades a Gaza per l'agència de Crickx tenien cura de criatures que no eren seves. Hi ha nens que neixen orfes després que les seves mares ferides morin durant el part, segons l'obstetra britànica Deborah Harrington, que va veure néixer dos nadons d'aquesta manera mentre feia de voluntària a Gaza al desembre. Però més sovint, pares i fills se separen quan les forces israelianes arresten els pares, o després d'un bombardeig, quan la canalla es precipita confusa i sola als hospitals. Els metges afirmen haver tractat molts nens recentment orfes, molts d'ells amputats. "No hi havia ningú per agafar-los la mà, ningú per consolar-los" durant les dures operacions, va dir el doctor Irfan Galaria, un cirurgià plàstic de Virgínia que va fer de voluntari en un hospital de Gaza al febrer.

Els cooperants intenten localitzar els pares, si són vius, o els familiars. Però els sistemes governamentals que podrien ajudar estan col·lapsats. Les xarxes de comunicació fallen, i les ordres d'evacuació han dividit famílies i n'han escampat els membres en totes direccions. Algunes criatures estan tan traumatitzades que s'han quedat mudes i no poden donar el seu nom, cosa que fa que la recerca sigui gairebé impossible, segons SOS Children's Villages, un grup d'ajuda que dirigeix un orfenat de Gaza. Nens com la Mennat-Allah Salah, d'11 anys, parlen constantment dels seus pares. Òrfena des del desembre, la Mennat copia la manera de riure, parpellejar i caminar de la seva mare. Porta les sabatilles esportives i la samarreta preferida de la seva mare, encara que li vagin grans. "La meva mare ho era tot per a mi", diu entre llàgrimes.

Entre els nadons prematurs que van arribar al novembre a l'Hospital Emiratí de Rafah hi havia una nena de tres setmanes de la qual es desconeixia la família. El seu fitxer deia que l'havien trobat al costat d'una mesquita de la ciutat de Gaza després que un atac aeri hi matés desenes de persones, segons Amal Abu Khatleh, una infermera neonatal de l'hospital. El personal sanitari la va anomenar "Majhoul", que en àrab vol dir "no identificada". Abu Khatleh, molesta per la cruesa del nom, va decidir donar-n'hi un d'adequat: Malak, que vol dir "àngel". Va trucar diversos periodistes del nord de Gaza per esbrinar quines famílies havien perdut membres en un bombardeig proper a on havien trobat la Malak, i després va interrogar alguns pacients amb aquests cognoms preguntant per una nena desapareguda. No hi va haver sort.

Al gener, preocupada pel desenvolupament de la Malak, Abu Khatleh se la va endur a casa. Com en altres societats musulmanes, les restriccions religioses fan impossible l'adopció legal a Gaza, tot i que la gent pot acollir i patrocinar econòmicament orfes. No obstant això, la família, els amics i els companys d'Abu Khatleh li van fer costat, donant-li roba, llet de fórmula i bolquers. A menys que trobi els pares de la Malak, va dir, té la intenció de quedar-se-la, tot i els obstacles legals. "Sento que la Malak és la meva filla real", diu. "L'estimo. Els meus amics fins i tot diuen que ara s'assembla a mi".