Per què el govern i l'exèrcit del Líban tenen les mans lligades davant la guerra?
La manca de consens per triar president i les divisions entre faccions incapaciten l'estat davant l'ofensiva israeliana
BeirutL'ofensiva israeliana al Líban ja ha deixat més de 3.100 morts i més d'1,2 milions de desplaçats, mentre els atacs israelians continuen bombardejant àrees densament poblades, fins i tot les que no tenen presència militar de Hezbollah. A més de les zones civils, els atacs aeris israelians han colpejat hospitals, edificis governamentals i posicions de la força de pau de l'ONU, així com de l'exèrcit libanès.
Israel ha estès la seva ofensiva al llarg de tot el territori libanès, i el govern de Beirut, debilitat per un prolongat estancament polític, es manté impotent davant la crisi. La manca de consens per formar un nou govern i l'elecció d'un cap d'estat, sumada a les divisions internes entre faccions rivals, ha paralitzat l'estat, incapacitant-lo per enfrontar-se a un enemic comú. Aquesta situació ha convertit el Líban en un peó atrapat entre els interessos estratègics i militars de l'Iran, pel seu suport a Hezbollah, i Israel, que ha intensificat la campanya d'atacs aeris.
La comunitat internacional ha pressionat el Líban per restablir la seva sobirania i elegir un president. En les últimes setmanes, aquesta pressió ha mobilitzat les forces polítiques per omplir el buit de poder, tant legislatiu com constitucional, que afligeix el país des de fa anys. Tot i això, els esforços per consensuar l'elecció d'un cap d'estat es veuen frustrats per Hezbollah i el seu aliat polític, el moviment xiïta Amal. Amb més de 30 diputats entre tots dos, aquests grups tenen la capacitat de bloquejar l'elecció i forçar la imposició del candidat.
Aquesta postura reflecteix la manca de consens intern, però també la realitat innegable que Hezbollah continua sent una força poderosa, malgrat els durs cops rebuts l'últim mes i mig. Segons Emile Bittar, politòleg de la Universitat Saint-Joseph a Beirut, "és difícil predir si aquest afebliment militar es traduirà en una pèrdua d'influència política". Encara que Hezbollah i els seus aliats polítics s'enfronten a crítiques, els partits cristians tampoc han aconseguit acordar un candidat únic per a la presidència, cosa que és crucial atès que el cap d'estat ha de pertànyer a la comunitat maronita, segons el sistema sectari de repartiment de poder al país.
En aquest context, el primer ministre interí, Najib Mikati, dirigeix un estat fracturat, incapaç de deixar de banda les seves rivalitats internes pel bé comú. Mikati ha advocat per un "alto el foc immediat" i la implementació de la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de l'ONU, que va posar fi a la guerra del 2006 entre Hezbollah i Israel. Aquesta resolució contempla el desplegament de l'exèrcit libanès a la zona al sud del riu Litani, en coordinació amb les forces de manteniment de pau de l'ONU (FINUL). En teoria, només les tropes autoritzades per l'estat poden operar al sud, però Hezbollah ha ignorat aquest acord, mantenint i fins i tot ampliant la seva presència a la regió des del 2006.
"Actualment comptem amb 4.500 soldats al sud del Líban i volem augmentar aquest nombre entre 7.000 i 11.000 quan s'assoleixi un alto el foc", va declarar fa poc Mikati. Les declaracions del primer ministre interí reflecteixen la debilitat del govern libanès, que no té la capacitat de frenar l'escalada del conflicte ni la influència real sobre les accions d'Israel o Hezbollah.
El dilema de les forces armades
Aquesta feblesa també es manifesta en la indecisió de l'exèrcit libanès, que s'enfronta a un dilema fonamental: intervenir o no en una guerra que afecta el seu país. Participar en la guerra seria vist per molts libanesos com un suport a Hezbollah. Però l'opció de mantenir-se'n al marge tampoc no el beneficia perquè es podria interpretar com una negligència al seu deure per part de la població. Per al coronel retirat Nizar Abdul Kader, les dues opcions tenen conseqüències perilloses: “La participació de l'exèrcit podria danyar les seves relacions amb Occident, però la seva absència és percebuda com un abandonament del deure”, indica en conversa amb l'ARA.
Israel, conegut per la seva estratègia de "divideix i venceràs", ha trobat un terreny fèrtil a les divisions internes del Líban. Tot i això, Abdul Kader adverteix que marginar Hezbollah i els seus simpatitzants podria desencadenar una reacció interna, o fins i tot una radicalització encara més gran del partit proiranià.
En aquest context, la pèrdua més significativa per a Hezbollah ha estat la del seu entorn de suport, és a dir, el desplaçament massiu de la població del sud, una situació que "representa una amenaça seriosa per a la seva influència", segons l'analista.
El Líban trontolla a la vora del col·lapse. Després de cinc anys d'una crisi econòmica i financera sense precedents, ara el país s'enfronta a pèrdues econòmiques que superen els 10.000 milions de dòlars a causa de la crisi humanitària dels desplaçats.