De Gaza al Líban: cronologia d'un any de guerra al Pròxim Orient

Dossier Israel, un any després del 7-O Desplega

1

Israel només es planteja la guerra: "És o ells o nosaltres, i serem nosaltres"

2

L’amenaça de guerra regional posa en joc el vesper d’aliances al Pròxim Orient

3

El calvari que viuen ara els libanesos: "Ens sentim desemparats"

4

“La meva llar, que ho era tot, ha quedat feta cendres”

5

De Gaza al Líban: cronologia d'un any de guerra al Pròxim Orient

Anàlisi d'Adrià Fortet

Els fronts interns d'Israel

Anàlisi d'Eduard Soler

Què ha canviat a l’Orient Mitjà?

Opinió d'Itxaso Domínguez de Olazábal

Un any del 7-O: colonialisme sense fre

BarcelonaLa pluja de míssils que l’Iran ha llançat aquesta setmana contra Israel, en resposta a l’ofensiva de l’estat jueu contra Hezbollah, ha deixat el Pròxim Orient al caire d’una guerra total de conseqüències imprevisibles. Però només és l’últim capítol d’un any que va arrencar amb l’inèdit atac a gran escala de Hamàs en territori israelià i que, sobretot, ha estat marcat per les repetides massacres que Tel-Aviv ha provocat a Gaza, amb més de 42.000 palestins assassinats i la Franja arrasada per les bombes. Dotze mesos després que comencés el que cada cop més governs i organitzacions internacionals qualifiquen de genocidi, repassem la cronologia dels fets que s’han succeït des del fatídic 7 d’octubre del 2023.

7 d’octubre del 2023: Hamàs ataca Israel

La matinada del 7 d'octubre de l’any passat, Hamàs llança l’operació Tempesta d’Al-Aqsa, el seu atac més ferotge contra Israel fins al moment. Combatents del grup palestí s'infiltren en territori israelià per terra, mar i aire mentre centenars de míssils volen des de la Franja. Els atacants entren en diverses comunitats més enllà de la frontera amb l’enclavament palestí, així com a un festival de música, maten unes 1.200 persones i en segresten 250, que són portades a Gaza. La comunitat internacional, encapçalada pels Estats Units, condemna enèrgicament l’atac i proclama el dret d’Israel a defensar-se.

7 d’octubre: Israel declara la guerra als palestins

Hores després de l’atac, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, anuncia l’inici de la guerra amb Hamàs amb el doble objectiu d’acabar amb el grup palestí i forçar el retorn dels ostatges. Arrenca una intensa campanya de bombardejos a la Franja, on Israel, que formarà un govern d’emergència, aplicarà un setge total, tallant des dels primers dies l’aigua, l’electricitat i el subministrament d’aliments i combustible als 2,5 milions de gazians. Tel-Aviv ordena l’evacuació del nord de Gaza mentre Hamàs amenaça de matar els ostatges i Hezbollah inicia una campanya d’atacs des del Líban contra Israel en suport als palestins, que també seran represaliats a Cisjordània.

16 d'octubre - Matança a l'hospital Al-Ahli, amb 500 morts

Un dels principals objectius d’Israel des del primer moment són els centres de salut de Gaza. És en aquest context que el 16 d’octubre arriba l’atac a l’hospital Al-Alhi, al centre de la Franja, que deixa 500 morts i centenars de ferits i provoca consternació i protestes arreu del món. Israel en nega la responsabilitat, l’atribueix a un míssil fallit de les milícies palestines i s'obre un joc d'acusacions creuades. Les evidències, però, acaben apuntant a l’exèrcit israelià, tal com demostra posteriorment una investigació del New York Times.

21 d'octubre - L’ajuda humanitària entra a Gaza en comptagotes

Després de gairebé dues setmanes de bloqueig total a Gaza per part d’Israel i de dies d’intensos esforços diplomàtics, amb implicació dels Estats Units i de l’ONU, Tel-Aviv accedeix a obrir el pas de Rafah, a la frontera de la Franja amb Egipte, perquè entri a Gaza un primer contingent d’ajuda humanitària. Els primers 20 camions que entren a l'enclavament –amb medicaments, aliments i aigua però sense combustible– resulten del tot insuficients davant la catàstrofe humanitària que ja es viu a la Franja. En paral·lel, continuen els atacs israelians per preparar l’ofensiva terrestre, que arribarà una setmana després. El 31 d’octubre l’exèrcit deixa 100 morts al camp de refugiats de Jabalia, al nord de la Franja.

24 de novembre - Alto al foc per a l’intercanvi de presoners

El primer alto al foc, pactat entre Israel i Hamàs amb la mediació de Qatar i Egipte, arriba el 24 de novembre, després de 15.000 morts sota les bombes i 1,5 milions de desplaçats. L’acord preveu que la pausa duri quatre dies, tot i que finalment en seran vuit, i serveix per alliberar un centenar d’ostatges israelians a canvi de més de 200 presoners palestins. L’1 de desembre, esgotades les pròrrogues de l’alto al foc, Israel reprèn els bombardejos i deixa centenars de morts a Gaza, on també atura el flux d’ajuda humanitària que fins llavors entrava amb comptagotes.

29 de desembre - Sud-àfrica porta Israel al Tribunal de la Haia per genocidi

Amb la xifra de morts superant els 22.000 a Gaza, el 70% dels quals eren dones o criatures, Sud-Àfrica denuncia Israel per genocidi davant del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU (TIJ). El tribunal amb seu a l’Haia conclou el 26 de gener que hi ha inicis de genocidi a la Franja i ordena a Israel que prengui les mesures necessàries per evitar-ho i permeti l’entrada d’ajuda humanitària a l’enclavament palestí. No demana, però, l’alto al foc. 

25 de març del 2024 - L’ONU demana l’alto al foc immediat

Després de cinc mesos de vetos reiterats, el Consell de Seguretat de l'ONU demana l'alto al foc a Gaza, on la fam és cada cop més generalitzada. La resolució, que també exigeix l’alliberament dels ostatges de Hamàs, s’aprova amb l’abstenció dels Estats Units, que continua armant i donant suport a Israel però amb qui cada cop hi ha més tibantors per l’estratègia de Netanyahu a Gaza.

1 d’abril - Atac al consolat iranià a Damasc

Tel-Aviv ataca amb míssils el consolat iranià a Damasc (Síria) i mata un general de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran, cosa que escampa el temor d’un conflicte regional. El mateix dia, l’Hospitat Al-Shifa de la ciutat de Gaza, el principal complex mèdic de la Franja, queda totalment destruït i fora de servei després de dues setmanes de setge de l’exèrcit israelià.

2 d'abril - Israel mata set cooperants a Gaza

L’exèrcit israelià ataca a Gaza el comboi humanitari de World Central Kitchen, l'organització del xef José Andrés, i mata set cooperants. El president dels Estats Units, Joe Biden, censura obertament l’acció d’Israel i reclama l’alto al foc.

13 d’abril - Primer atac de l'Iran a Israel

L’Iran, arxienemic d’Israel i un dels principals patrocinadors de milícies com Hamàs i Hezbollah, materialitza les seves amenaces després de l’atac al seu consolat a Damasc i dispara una bateria de més de 300 drons i míssils contra Israel. El 99% dels projectils són interceptats i Israel promet una resposta entre crides internacionals a la contenció. Els EUA amenacen amb deixar de subministrar armes a Tel-Aviv si envaeix Rafah, al sud de la Franja, on s’hi acumulen 1,5 milions de desplaçats.

28 de maig - Espanya reconeix l'estat de Palestina

Desoint les crides tant de Washington i gran part de la comunitat internacional com del Tribunal Internacional de Justicia, els tancs israelians entren a Rafah després de dies de bombardejos. Els Estats Units, tot i això, continuaran enviant i finançant les armes d’Israel. El mateix dia, Espanya reconeix l’estat de Palestina de manera simultània amb Irlanda i Noruega i reivindica la solució dels dos estats. Tel-Aviv acusa l’executiu de Pedro Sánchez de complicitat amb la “incitació a l’assassinat del poble jueu” i s’agreuja la crisi diplompàtica entre Israel i Espanya, que en els últims mesos ha condemnat reiteradament les massacres a la Franja i han demanat un alto al foc.

31 de juliol - Israel assassina el líder polític de Hamàs a Teheran 

Israel llança un atac a Teheran i assassina el líder polític de Hamàs a l’exili, Ismail Haniyeh. Només 24 hores abans ja havia fet un atac similar a Beirut, en el qual havia matat un alt comandant de Hezbollah, Fuad Shukr. El doble cop complica encara més les negociacions indirectes entre Hamàs i Israel per a un alto al foc a la Franja, que fa mesos que estan estancades tot i la mediació d’Egipte, Qatar i els EUA.

25 d'agost - Israel llança un atac massiu al Líban

Els atacs entre l’exèrcit israelià i Hezbollah s’intensifiquen a banda i banda de la frontera del Líban i Tel-Aviv bombardeja intensament el sud del país. La milicia xiïta respon amb 300 coets i drons contra bases militars al nord d’Israel. Les forces israelianes es reforcen en aquest punt amb part de les tropes que fins ara operaven a Gaza.

28 d'agost  - Israel llança la pitjor ofensiva a Cisjordània en dècades

Israel redobla els atacs a Cisjordània, durament castigada per l’exèrcit i els colons des de l’inici de l’ofensiva a Gaza, i hi engega l’ofensiva més dura des de la Segona Intifada, amb l’ús de soldats, franctiradors, caces i excavadores. El govern israelià amenaça amb tractar els Territoris Ocupats com a Gaza i engreixa el balanç de víctimes. 638 palestins han estat assassinats ja a Cisjordània –147 dels quals menors– des del 7 d’octubre.

18 i 19 de setembre - Exploten milers de dispositius de Hezbollah

Israel fa explotar en tan sols dos dies milers de dispositius buscapersones i walkie-talkies de membres de Hezbollah. L’acció mata una quarantena de persones i milers més queden ferides al Líban, moltes de les quals queden cegues o manques. L’atac suposa un cop molt dur per la milícia i la guerra total entre Israel i el grup pro-iranià es veu cada cop més a prop. 

27 setembre - Israel mata el líder de Hezbollah a Beirut

Després de dies d’intensos bombardejos amb centenars de víctimes al Líban –entre les quals, diversos comandants de Hezbollah–, les forces israelianes llancen un atac aeri amb bombes antibúnquer a Beirut i maten el líder de la milicia pro-iraniana durant els últims 30 anys, Hassan Nasrallah. “La sang de Nasrallah no quedarà sense venjança”, proclama el líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei.

1 d’octubre - L'Iran llança una pluja de míssils a Israel

La resposta de Teheran arriba l’1 d’octubre al vespre. L’Iran llança l’atac més gran de la seva història contra Israel amb una pluja de míssils que arriben a les principals ciutats del país, com Tel-Aviv, Jerusalem o Haida. Segons Israel i els Estats Units, que condemen l’acció i tanquen files amb Netanyahu, els projectils no causen víctimes ni danys materials significatius, ja que la majoria són interceptats per les defenses antiaèries de l’estat jueu. El món conté la respiració davant la resposta del govern de Netanyahu mentre continua l’ofensiva al Líban –on Israel inicia una invasió "limitada"– i les bombes cauen sense aturador en una Gaza devastada.